Avui 3 de gener ha mort el P. Jaume Sidera i Plana, claretià i biblista. Havia nascut a la Cellera de Ter l’any 1929 i ha mort a Lleida, aquesta matinada. Havia estudiat a fons el llatí i el grec i el català i tenia uns coneixements admirables de Sagrada Escriptura. Va formar part de l’equip de traductors de la Bíblia Catalana: traducció interconfessional (BCI). Hi va traduir, juntament el biblista claretià P. Ignasi Ricart, els llibres deuterocanònics de l’Antic Testament. Havia publicat també una traducció del Nou Testament en una llengua catalana molt popular i que comunicava molt bé el missatge de l’Evangeli del Regne de Déu.
A llarg de tota la seva vida, el P. Jaume havia estat professor de tota mena de llengües i de Sagrada Escriptura. Havia escrit també importants recerques de caire històric sobre els claretians catalans.
Les seves homilies dominicals eren precioses i modèliques: en pocs punts sabia comunicar el nucli del missatge de les lectures de la Paraula de Déu de la litúrgia de cada festa.
Era un home que va estimar profundament la Paraula de Déu, l’Església i la llengua i la cultura catalanes.
De ben segur que Déu l’ha acollit a la casa del Pare.

𝘐𝘮𝘢𝘵𝘨𝘦: 𝘦𝘭 𝘗. 𝘑𝘢𝘶𝘮𝘦 𝘚𝘪𝘥𝘦𝘳𝘢 𝘢𝘮𝘣 𝘔𝘢𝘳 𝘗𝘦́𝘳𝘦𝘻 𝘪 𝘑𝘰𝘢𝘯 𝘍𝘦𝘳𝘳𝘦𝘳 𝘢 𝘭𝘦𝘴 𝘑𝘰𝘳𝘯𝘢𝘥𝘦𝘴 𝘥𝘦 𝘉𝘪𝘣𝘭𝘪𝘴𝘵𝘦𝘴 𝘥𝘦 𝘊𝘢𝘵𝘢𝘭𝘶𝘯𝘺𝘢 𝘤𝘦𝘭𝘦𝘣𝘳𝘢𝘥𝘦𝘴 𝘢 𝘝𝘪𝘤 𝘭’𝘢𝘯𝘺 2019.

El dia 21 de desembre, al final de l’Advent i gairebé al llindar de Nadal va morir el P. Frederic Raurell, biblista eminent que ha deixat una obra i un record que restaran per sempre en els qui hem tingut la sort d’haver-lo conegut.

El P. Raurell ha estat un home fonamental en l’estudi i l’ensenyament de la Bíblia a Catalunya i en llengua catalana.

«També nosaltres, si acollírem de debò les gràcies que Déu ens va obsequiant, estaríem certament més plens de Déu del que potser, ara com ara, estem […] Tant de bo, en cadascun de nosaltres el Senyor trobi realment un cor disposat , una ferma convicció i una decisió plena de que Déu faci estada en nosaltres, que Déu creixi en nosaltres.»
Comentari bíblic de l’evangeli del quart diumenge d’Advent per Mn. Josep Lluís Arín, biblista del bisbat de Tortosa.

Els preparatius per la celebració del 𝐃𝐢𝐮𝐦𝐞𝐧𝐠𝐞 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐏𝐚𝐫𝐚𝐮𝐥𝐚 i la 𝐕𝐈𝐈𝐈 𝐒𝐞𝐭𝐦𝐚𝐧𝐚 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐁𝐢́𝐛𝐥𝐢𝐚 ja estan en marxa.

En trobareu tota la informació a:

http://www.setmanadelabiblia.cat/

«No podem ser veu que parla de… si primer no som cor que escolta a… Per parlar en nom de Déu, el Baptista era el primer que escoltava els designis i la voluntat de Déu…»
Comentari bíblic de l’evangeli del tercer diumenge d’Advent per Mn. Josep Lluís Arín, biblista del bisbat de Tortosa.

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu ens convida novament a aprofundir en la Paraula. La fitxa d’aquest mes de desembre ens presenta el text de l’evangeli del Diumenge 3r d’Advent/B: Jn 1,6-8.19-28.

Si voleu compartir les vostres reflexions, podeu fer-ho en el correu animaciobiblica@bisbatsantfeliu.cat

Clica i llegeix:

«Quin és le valor fonamental que un cristià ha de tenir present dins del Nadal? El valor fonamental és l’Evangeli, és a dir, la Bona Notícia, el bon missatge de Jesús., el missatge que Jesús predicà, el missatge que Jesús És: el desitjat, l’esperat, el Fill de Déu, aquell que ve a portar-nos la Salvació.»
Comentari bíblic de l’evangeli del segon diumenge d’Advent per Mn. Josep Lluís Arín.

Ahir, dijous 7 de desembre del 2023, morí el savi biblista català i monjo de Montserrat Pius-Ramon Tragan. Agraïm al Senyor tot el que ha fet al servei de l’Església, de la Paraula de Déu i de la cultura catalana.

08

Comentari bíblic de l’evangeli del primer diumenge d’Advent, de Mn Josep Lluís Arín, biblista del bisbat de Tortosa.

Són escrits nascuts en èpoques i ambients molt diversos, i prenen com a model els textos del Nou Testament
26 de novembre 2023

AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista

En una consulta anterior parlàvem dels quatre evangelis del Nou Testament. Tanmateix, sabem que existeixen igualment altres evangelis, coneguts habitualment com a “apòcrifs”. Amb aquest nom es designa un corpus ampli d’escrits cristians dels primers segles que no van ser inclosos en el Nou Testament, però que comparteixen algunes característiques amb els escrits canònics.

Els apòcrifs són vistos sovint de manera polèmica. Hi ha qui pensa que són escrits falsos, fins i tot herètics, que creen confusió sobre la veritable història de Jesús. A l’altre extrem, encara avui hi ha qui afirma o sospita que l’Església amaga els apòcrifs perquè no es descobreixi l’autèntica imatge de Jesús, que hauria estat deformada pel cristianisme oficial i conservada en aquests escrits “secrets”.

Tots dos plantejaments són erronis i inacceptables. Els evangelis i els altres apòcrifs són escrits nascuts en èpoques i ambients molt diversos, i prenen com a model els textos del Nou Testament: alguns volen completar-los, altres volen difondre visions alternatives sobre Jesús i el seu ensenyament.

Els estudiosos coincideixen a dir que els apòcrifs són molt interessants per conèixer l’impacte que va tenir Jesús en ambients cristians i no cristians dels primers segles després de Crist. En canvi, pràcticament no aporten res sobre el Jesús històric que no estigui ja contingut en el Nou Testament. De fet, globalment parlant, els apòcrifs són posteriors als escrits del Nou Testament, i no van ser acceptats com a expressió vàlida de la fe cristiana transmesa pels apòstols.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/apocrifs-evangelis-agusti-borrell-nou-testament?fbclid=IwAR2ALtv94GvxxI9lnb0MIBzmwDvP0DZyCM2mv1vcn5DZE3KJovxaYuHiytw