Els dies 20-22 d’abril es va celebrar  el simposi internacional “Noncanonical Traditions about Jesus’ Birth and Childhood in Antiquity and the Middle Ages”, organitzat per Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) en coordinació amb el Centre for Advanced Studies “Beyond Canon” de la University of Regensburg i la Chair of New Testament Studies and Ancient Christian Apocrypha de la Humboldt University Berlin, amb la col·laboració del Museu Episcopal de Vic i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic.
El simposi va comptar amb diversos experts de relleu europeu i internacional que van oferir una visió polièdrica de textos i expressions artístics antics i medievals entorn al naixement i la infància de Jesús de Natzaret.

Com es presenta Déu a través dels llibres de l’AT?

En el llibre de l’Èxode la compassió divina defensa el pobre (22,24-26).

Al llibre del Deuteronomi relaciona la misericòrdia amb el record de l’aliança: “El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t’abandonarà […] ni s’oblidarà de l’aliança que va fer amb els teus pares! (4,31).

A Dt 26,16-19 ens recorda el compromís del poble davant Déu, les implicacions fonamentals de l’aliança. El pacte és recíproc i està presidit per la lleialtat i el respecte. Hi ha un diàleg entre Israel i Déu; Israel és un interlocutor lliure i responsable davant Déu que és fidel i es compromet a ser el Déu d’aquest poble.

Els Salms són testimonis privilegiats de la fe en la misericòrdia. La misericòrdia de Déu és semblant a la d’un pare: “Com un pare s’apiada dels seus fills, el Senyor s’apiada dels fidels” (Sl 103,13).

El profetes també destaquen un Déu misericordiós, com és el cas de la profecia d’Osees (2,21-22), quan Déu ofereix la seva misericòrdia al poble. A Isaïes (1,10.16-20) el cor del poble d’Israel s’ha allunyat de Déu, aquest fet és constant i cíclic en Israel, que acostuma a trencar la seva aliança posant falsos déus. Davant d’aquesta situació, Déu corregeix com un Pare misericordiós que vol el bé dels seus fills, però estima tant que deixa el do de la llibertat. És una crida a la responsabilitat.

Al llibre de Tobit, Déu apareix com a just: “Que Déu sigui beneït, ell que viu eternament; que sigui beneït el seu regne. Ell colpeix i té misericòrdia…” (13,1-2); “Ell us colpeix per les vostres culpes, però té misericòrdia de vosaltres” (13,5); invita amb urgència a la conversió, preguntant-se si es penedirà i qui sap si tindrà misericòrdia de vosaltres (13,8).

M. PILAR LOZANO,
llic. Ciències Religioses

https://www.catalunyacristiana.cat/com-es-presenta-deu-a-traves-dels-llibres-de-lat/?fbclid=IwAR3_BHtyfcysl6kcAhqGJAIUQZA0zkcCqptN-fbmpOUSzKWEknKZOPiOYvU

Comentari bíblic de l’evangeli del III diumenge de Pasqua per Josep Lluís Arín Roig, biblista i administrador diocesà del bisbat de Tortosa.
«El Ressuscitat surt a l’encontre d’uns deixebles dimissionaris i es posa a caminar amb ells, dialoga amb ells… els interpel·la. […] L’encontre amb el Ressuscitat és, primer que tot, fruit de la seva gràcia, de la seva iniciativa; és també condició per la referència a les Escriptures, el guiatge de la Paraula de Déu; és motor que omple de caritat, és celebració de l’Eucaristia. I tot això, germans, en comunitat.»

Comentari bíblic de les lectures del II Diumenge de Pasqua que ens ofereix Mn Josep Lluís Arín des de Tortosa.

La teòloga Mar Pérez ha tancat aquesta tarda el cicle de conferències que l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL) ha dedicat aquest curs a la humilitat amb una sessió a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) que ha dedicat a parlar de la humilitat en Jesús. Pérez ha reconegut que havia decidit canviar a l’últim moment el títol de la seva xerrada, que originàriament era ‘La humilitat de Déu’, per centrar-se específicament en la figura de Jesucrist.
Amb el seu habitual to distés i didàctic, ha repassat diferents passatges dels evangelis on queda patent que la humilitat és una característica central en Jesús. Des del seu naixement, en un poble insignificant, envoltat d’animals i sense sostre, fins a la seva mort, abandonat per tothom, humiliat i sacrificat a la creu com el pitjor dels malfactors. Mar Pérez ha resseguit moments de la seva vida, com quan es fa batejar per Joan Baptista posant-se a la cua com un més; quan decideix triar com a companys persones humils i no a cortesans o persones il·lustres; o quan sana un home en dissabte i a la sinagoga, entre molts altres episodis. Per Mar Pérez “els humils són els preferits de Déu, però sobretot, els humiliats”.
La teòloga considera que per ser humil a l’estil de Jesús cal “reflexió, recolliment, contemplació, silenci interior i no viure precipitadament”.

Aquí tenim la nova fitxa per ajudar-nos a aprofundir en la Paraula preparada per l’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu. Aquest mes d’abril ens conviden a endinsar-nos en el text de l’Evangeli de Joan corresponent al II Diumenge de Pasqua: Jn 20,19-31.

JAUME BALATEU, biblista

La relació entre Pere i el deixeble estimat és una qüestió que el quart evangeli posa en primer pla. L’evangelista no nega en cap moment la posició cabdal de Pere en l’Església, però el seu focus d’atenció principal és el deixeble estimat, al qual presenta com a model de fe i seguiment per a la comunitat: seu al costat de Jesús en l’últim sopar, es reclina sobre el seu pit, és al peu de la creu amb la mare de Jesús, arriba primer al sepulcre, és el primer deixeble que creu en la resurrecció i és el primer a reconèixer Jesús ressuscitat en el relat de la pesca miraculosa.

La fe del deixeble estimat contrasta amb la fe dubitativa de Tomàs. Aquest relat del deixeble estimat que no veu Jesús ressuscitat, però pels signes creu, és l’antítesi del relat de l’aparició de Jesús a Tomàs, que malgrat que veu Jesús, no creu. L’Escriptura és una pista capital que ens dona Joan per no dubtar i tenir fe. Els primers deixebles, quan van anar a cercar què deia l’Escriptura, van creure. A nosaltres també la seva lectura ens guiarà cap a la convicció que Jesús ha ressuscitat. Conèixer i comprendre la Paraula ens porta a creure en Jesús.

Segons Joan, les aparicions pasquals no són determinants per a la fe pasqual. N’hi ha prou amb els signes. La tomba buida, que no és una prova de la resurrecció de Jesús, és un signe suficient per creure-hi. Creure en Jesús ressuscitat va més enllà de l’experiència física. A finals de segle I dC, els oients de l’Evangeli de Joan no tenien la possibilitat de veure Jesús terrenal i feia molts anys que no tenien lloc més aparicions de Jesús ressuscitat. Nosaltres estem en la mateixa situació. Voldríem proves i certeses, però creure no deixa de ser un risc. Com els contemporanis de l’evangelista, no podem veure ni tocar Jesús. L’evangelista, però, ens anuncia que la seva presència és real, que és cert que és viu. L’opció és difícil i la proposta de Joan és clara i diàfana: o creus o no creus, no hi ha terme mig. La fe de l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, palesa que creure en Jesús és possible. La nostra vida cristiana és una vida en la fe. El testimoni del deixeble estimat ens esperona a cercar el fonament de la fe en el veure i conèixer què ens parla l’Escriptura.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/el-sepulcre-buit/

Diumenge V de Quaresma: Comentari bíblic de Mn Josep Lluís Arín.

«…Es tracta per tant de rebre aquella visió nova, rebre la força de l’enviat, que és Jesús, i de l’obra de Jesús; aquesta és la novetat, que porta una realitat nova…»
Escoltem el comentari de l’evangeli d’aquest quart diumenge de Quaresma que, des de Tortosa, ens ofereix el biblista Mn Josep Lluís Arín.