El regne meu no és d’aquest món
La brevetat d’aquest passatge és clau per entendre què va passar realment en el procés endegat contra Jesús pels dirigents jueus. Jesús ha estat lliurat a Pilat per la seva pròpia nació i pels summes sacerdots. El primer que el proclamà rei en l’escrit de Joan fou Natanael, després que Felip el presentés a Jesús: “Tu ets el rei d’Israel” (1,49), títol equivalent al de Messies en hebreu. Més endavant, en l’escena dels pans, quan Jesús s’adonà que els 5.000 homes anaven a arrabassar-lo per proclamar-lo rei, es retirà a la muntanya ell sol (6,15). Tanmateix, els summes sacerdots han tingut tot l’interès a lliurar-lo a Pilat com un sediciós que s’havia autoproclamat rei (19,12) i s’havia alçat en armes contra l’Imperi romà regit pel Cèsar. I Pilat ho deixà escrit en el rètol de la creu: “Jesús Natzoreu, el rei dels jueus” (19,19).
Jesús refusa en absolut aquest títol: “El regne meu no és d’aquest món… el regne meu no és d’aquí”, recalcant-li així que no tenia cap pretensió messiànica, com s’esperava del Messies successor de David: “Si fos d’aquest mónel meu regne, els meus guàrdies personals estarien esforçant-se per impedir que caigui jo en mans dels jueus.” L’escriptor ho proposa com una condició irreal: Jesús no té guàrdies de cos, com tenien els summes sacerdots i els fariseus (7,32) i els guàrdies dels jueus que Judes s’endugué i que arrestaren Jesús (18,3.12).
Pilat ha copsat que Jesús era rei, però aquest no accepta el sentit que pretenia Pilat: “Ets tu qui diu que soc rei.” Jesús no és el Messies polític que hom esperava i que tan preocupava al governador romà. Jesús li diu a Pilat que no ha “nascut” per ser rei en la línia del Messies davídic, que encara avui enyorem, sinó “per donar testimoni de la veritat”, d’allò que és real per a Déu, i no de la presumpta veritat humana que amb tanta facilitat deformem. Pilat s’escapoleix preguntant incrèdul: “Què és la veritat?”, tot refusant el “testimoni” de Jesús. No pertany als homes que són “de la veritat”.
Mn. JOSEP RIUS-CAMPS, teòleg i biblista
Font: Catalunya Cristiana