Elles són models de resistència davant la inhumanitat de la repressió, actuant a favor de la vida.
7 d’abril 2024
PILAR CASALS, biblista i egiptòloga
“Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós” (Ex 1,20).
L’inici del relat de l’Èxode està marcat per un context d’opressió, que va en augment progressivament fins al decret de mort establert pels poders terrenals, encarnats pel faraó que, amb l’objectiu de mantenir el seu estatus i el sistema sobre el qual s’assenta i davant la por de perdre’l, està disposat a qualsevol cosa, fins i tot a allò que va contra natura: la mort dels innocents. La descripció reflecteix un sistema inhumà, marcat per l’esclavatge, per la submissió i destrucció d’aquells que no són ni considerats com a persones.
Davant d’aquesta situació, però, la veu bíblica no resta al marge, sinó que la denuncia com a insostenible i contrària al designi diví. Així, en aquest marc de foscor, la llum entra en escena de la mà dels diferents personatges que hi apareixen i que fan una aposta clara per la vida. Davant l’ordre del faraó de llevar la vida als infants acabats de néixer, les llevadores, fent-ne cas omís, protegiran els infants amb l’ús de l’astúcia, rebent la benedicció divina. La mare, la qui dona a llum, protegirà el fruit del seu ventre. La germana també guardarà l’infant. Fins i tot la filla del faraó desobeirà les ordres per protegir l’innocent davant l’autoritarisme genocida. Davant les lleis injustes, l’únic que es pot fer és rebel·lar-se i apostar per la humanitat.
Les rebels són les dones. Elles són les que fan fracassar les disposicions reials amb la seva desobediència, convertint-se en models de resistència davant la inhumanitat de la repressió, actuant a favor de la vida, en sintonia amb Qui és font de vida.
Font: Catalunya Cristiana
