Seguint els passos del diumenge de la Paraula

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu, ens ofereix una nova fitxa per ajudar-nos a aprofundir en la Paraula. Aquest mes de març ens presenta el text de l’evangeli del Diumenge V de Quaresma de durant l’any/B: Jn 12,20-33.

Si voleu compartir les vostres reflexions, podeu fer-ho en el correu animaciobiblica@bisbatsantfeliu.cat

Clica i llegeix:

L’avarícia ens dona seguretat?

La reflexió de tots els temps és el reconegut atractiu que té el diner

10 de març 2024
M. PILAR LOZANO, llic. Ciències Religioses

La paraula “avarícia” surt a la BCI en 4 cites:
A 2Ma 4,50: “En canvi, Menelau, gràcies a l’avarícia dels qui governaven, es mantingué en el poder (…)”
A Sv 10,11: Quan “l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, la Saviesa li feu costat i l’enriquí”.
A Rm 1,29: “S’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors.”
A 2Pe 2,14: “Tenen els ulls afamats d’adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, el seu cor està avesat a l’avarícia, són dignes de maledicció.”
Hi ha moltes reflexions sobre els diners i l’afecció a les coses que estan totalment relacionades amb l’avarícia. A Coh 10,19b: “Menjar i beure és possible amb diners.” Sir 5,1: “No et refiïs de les teves riqueses fins a pensar que elles et basten.” Sir 31,1: “Les preocupacions no deixen dormir el ric.”
El terme “avarícia” es refereix a l’afecció de les coses en general i a fer creure que els diners són l’únic útil per assolir tot el que es vol tenir o posseir.
La reflexió de tots els temps és el reconegut atractiu que té el diner, tant per a les persones que en tenen molt com per a les que no.
El perill dels diners i de l’afecció a les coses és un tema molt present també avui. Converteixen l’avarícia en un vici perquè donen un valor desproporcionat al que tenen realment les coses i ens fan creure que ens poden proporcionar pau, felicitat, seguretat i poder, i així pensar que l’ésser humà pot fer el que vulgui amb la seva vida i amb el que posseeix.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/diners-avaricia-felicitat-biblia?fbclid=IwAR1HkTyKucuUKMWOLhWnWdl4g7RXz9RAV4mRKdaW9AMGlFb-xxQeaBmyvRI

Diumenge quart de Quaresma

Comentari bíblic del diumenge quart de Quaresma, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Què significa el desert a la Bíblia?

La seva significació religiosa arrela en la mateixa experiència fundant del poble d’Israel: l’Èxode
3 de març 2024
PILAR CASALS, biblista i egiptòloga

Narren els evangelis que, abans de començar la seva prèdica, Jesús va passar pel desert, és més, s’hi va estar quaranta dies en els quals la seva persona va ser posada a prova. Les temptacions, però, no van provocar cap efecte, ja que Jesús es va situar en sintonia plena amb Déu Pare. Així, al llarg de la seva vida, Jesús es va presentar com l’aigua viva, com la llum, com el camí, com el pa… expressions totes elles de la comunió amb qui és tot Amor, evocació de la providència divina en el marc del desert, acomplint-se en Ell tot allò anunciat a l’AT.

Els profetes havien parlat del desert —alguns fins i tot hi van fer estada— expressant com aquest és l’espai ideal de la trobada amb Jahvè. El desert apareix com a símbol de la conversió, de la crida al retorn vers Ell; com a imatge d’una nova relació, d’unes noves esposalles entre Jahvè i el seu poble (Os 2,6); com un desert que florirà connectant alhora el record del Paradís (Gn 2,4bs) i la salvació futura (Is 43,19s).

D’aquesta manera, es pot veure i rastrejar com el desert és una constant al llarg de la Bíblia, i és que la seva significació religiosa arrela en la mateixa experiència fundant del poble d’Israel: l’Èxode. L’alliberació d’Egipte va suposar passar pel desert, un lloc i un temps de pas, que va dur el poble a assentar-se a la terra promesa. El desert, espai hostil i perillós, es va convertir en l’escenari de les vivències del poble durant quaranta anys, i es va revelar com a lloc per excel·lència de la presència, l’acompanyament i la guia de Jahvè. La possibilitat de verificar-hi la fe, de posar-hi la confiança queda situada en el centre, bategant en tota experiència personal de desert.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/desert-biblia-exode-jesus/?fbclid=IwAR20gw7ofcrhGEEsTkulI79w3u1Wa9UW68IyzPZaWDjRBk81STbtK2V81CQ

Diumenge tercer de Quaresma

«Quin és el plantejament de Jesús?»

Comentari bíblic del diumenge tercer de Quaresma, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Reconeixement al Dr. Armand Puig i Tàrrech

Reconeixement al Dr. Armand Puig i Tàrrech, que rep la Medalla ad honorem de l’AUSP.

El dijous dia 29 de febrer l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) s’omplí de gom a gom amb motiu de la celebració del Dia de les Facultats – Festa de Sant Pacià. L’acte central de la celebració fou el reconeixement al Dr Armand Puig i Tàrrech, primer rector de l’Ateneu, que rebé la medalla ad honorem de l’Ateneu Sant Pacià.

Podeu llegir-ne la notícia detallada en aquest enllaç: https://zurl.co/9lYZ

També podeu veure l’enregistrament de l’acte:

Per què va ser difícil incorporar el Càntic dels Càntics al cànon bíblic?

És l’únic llibre de tota la Bíblia on no surt anomenat Déu enlloc
25 de febrer 2024
FRA BERNAT FOLCRÀ, biblista

El Càntic dels Càntics és l’únic llibre de tota la Bíblia on no surt anomenat Déu enlloc, raó per la qual alguns van discutir si realment aquesta obra es podia considerar canònica.

Els savis d’Israel van sortir a defensar-lo. El rabí Akiba va declarar que el món no tindria cap sentit si no fos pel dia en què el Càntic dels Càntics fou entregat al poble d’Israel, perquè “totes les escriptures són santes, però el Càntic dels Càntics és el sant dels sants”. Akiba fa notar que “càntic dels càntics” és anàleg de “sant dels sants”. El Càntic dels Càntics és el llibre més sagrat de totes les escriptures perquè, en èpoques en què el poble d’Israel no havia tingut temple, feia present l’indret més sant del santuari de Jerusalem, on habitava la presència de Déu.

Una de les imatges més fascinants del Càntic dels Càntics és la del jardí. El jardí de l’amor és el lloc de trobada dels amants, és també el cos de la dona i de l’home. Així, el lector torna a entrar al jardí de l’Edèn. Per a la mística jueva, el temple s’alçava dins del jardí de l’Edèn. La Bíblia ens narra que el temple estava decorat amb imatges relacionades amb el paradís: les columnes tenien forma de lliris; hi havia magranes esculpides als capitells; els braços del canelobre d’or tenien la forma de la flor d’ametller; l’interior del temple era tot revestit de cedre i la pedra no s’hi veia (cf. 1Re 7,18-20; Ex 37,17-24).

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/biblia-cantic-dels-cantics-bernat-folcra-deu?fbclid=IwAR0VR7EaOasERox9ypZ9d5AaaYhcDAvVtxV5jy1ZfO6GSDf7ZpOHit2Zl2c

“Aquest és el meu fill, l’estimat, escolteu-lo a ell!”, declara la veu del cel des del núvol

A partir d’ara, Jesús és l’únic intèrpret vàlid del Pare
25 de febrer 2024
JOSEP RIUS-CAMPS, teòleg i biblista

Després de la confessió de Pere a Cesarea de Filip: “Tu ets el Messies!”, Jesús l’exor­citzà pel to diabòlic que ell li havia imprès. “Sis dies després”, en dia de sàbat, força “en Pere i en Jaume i en Joan”, per separat (porten article en grec), a pujar a la mateixa muntanya altíssima on el diable li havia mostrat tots els regnes del món i li havia promès que els hi donaria si acatava la Constitució d’Israel. Els tres líders s’havien acarat amb ell, perquè no compartia el tarannà violent d’Elies ni respectava la Llei de Moisès.

La transfiguració transporta Jesús al costat d’un i altre: “Se’ls aparegué Elies juntament amb Moisès, i es posaren a conversar amb Jesús.” A Pere li semblà bé d’acollir Jesús en la troica del poder: “Rabí, és bo que nosaltres estiguem aquí! Vols que faci tres tendes, una per a tu i una per a Moisès i una altra per a Elies?” Òbviament situa Moisès en el centre, a l’esquerra Jesús i a la dreta Elies. És un bon polític. L’evangelista el desautoritza: “No sabia de què parlar, car estaven aterrits.”

La formació d’un núvol que els anava cobrint amb la seva ombra els dona cobertura, perquè puguin sentir la veu que provenia del núvol: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, escolteu-lo, a ell!” La veu recalca amb èmfasi que han de fer cas a Jesús, i no a Moisès o Elies. A partir d’ara, Jesús és l’únic intèrpret vàlid del Pare. No pogueren, però, replicar, car “a l’instant, mirant al voltant, ja no veieren ningú, a no ser Jesús tan sols en companyia d’ells”.

Lliçons com aquesta, les continua impartint Jesús, però cal que tinguem sempre cobertura per poder-les escoltar i identificar-lo en les situacions que se’ns vagin presentant. Els prohibí de dir-ho a ningú, “a no ser quan el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts”, per evitar males interpretacions. Una vegada hagi fracassat i hagi ressuscitat, ja estaran preparats per contar el sentit de la visió. De moment, retenen la dita, si bé discuteixen entre ells sobre el seu sentit.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/jesus-transfiguracio-tabor-deu?fbclid=IwAR3X_iSPsaiVGbzKqh9RG5_nKwMDi25lmCEJyXcFnQE_IsBI09lQDv2iH6Q

Diumenge segon de Quaresma

«Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra?»

Comentari bíblic del diumenge segon de Quaresma, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Lluita, força i esperança

Quaresma és un temps que pretén que renovem la nostra experiència baptismal, renovem la recerca de la santedat i ens acostem més a Jesús

18 de febrer 2024

MARCOS ACEITUNO, teòleg i biblista

Quaresma ens convida a la conversió i a la renovació espiritual i per aquest motiu atorga als fidels una clau d’interpretació litúrgica molt intensa a la doble escena que narra Marc (1,12-15): Jesús va al desert, després de rebre el baptisme de Joan i hi entaula una lluita espiritual amb Satanàs. Sortint-ne vencedor torna a la vida dels humans, ja al marge del ministeri profètic de Joan, el seu mestre històric. Fem-ne una lectura com si fora una icona, útil per a la nostra confessió de fe i del nostre testimoniatge de vida cristià.

Jesús és endut al desert per l’Esperit. L’Esperit Sant és qui ungeix la naturalesa humana de Jesucrist, fent-lo profeta del Pare, i per mostrar que Crist participa totalment de la vida profètica, en el desert fa front a les nostres temptacions i lluites. Unió amb el Pare (en el cas de Crist) i fe en Déu Pare (en el nostre cas), unida a l’oració i el dejuni, són les armes per sortir-ne victoriosos. Ara bé, el profetisme de Jesús és un ministeri que inclou la convivència amb els humans.

Jesús torna a la vida social i hi predica el Regne de Déu pròxim, i ho fa mitjançant una crida a formar part de l’Ecclesia del Senyor, participants d’un viatge espiritual compartit amb els germans en la fe i la caritat. La doctrina del Senyor és vital, com també els seus signes prodigiosos. Tanmateix, recordem que el primer signe que, segons Marc, l’evangelista, fa el Senyor és convocar els humans per mitjà de la seva crida a esdevenir profetes de l’Evangeli, del misteri de Déu, i a deixar les nostres vides per adherir-nos a la novetat cristiana, que inclourà la Passió però també la victòria pasqual, quan ens arribi el moment, com li va arribar a Jesús a la Creu.

Quaresma, doncs, és un temps que, amb pràctiques penitencials i compromís comunitari, pretén que renovem la nostra experiència baptismal, renovem la recerca de la santedat i ens acostem més a Jesús. Ell ens estima i ha donat la pròpia vida per salvar-nos de la dinàmica perniciosa del pecat i la mort. Ara bé, Quaresma no és només un temps d’abnegació i privació voluntària, que és essencial per definició, també és temps de gràcia i renovació. Com Jesús va sortir del desert ple de l’Esperit Sant i disposat per desenvolupar el ministeri sagrat, també nosaltres, del desert quaresmal, amb dejunis, oracions i misericòrdia, en sortirem renovats i a punt per celebrar el Misteri pasqual i ser testimonis de la gràcia en el nostre quotidià. Que aquesta Quaresma sigui un temps de benedicció i creixement espiritual per a tots nosaltres.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/quaresma-jesus-desert-temps/?fbclid=IwAR0VR7EaOasERox9ypZ9d5AaaYhcDAvVtxV5jy1ZfO6GSDf7ZpOHit2Zl2c

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies