Cursos Bíblics d’Estiu 2024

El Secretariat per a l’animació bíblica de l’arquebisbat de Tarragona, juntament amb l’Associació Bíblica de Catalunya i l’INSAF, hem preparat la nova edició dels 𝐂𝐮𝐫𝐬𝐨𝐬 𝐛𝐢́𝐛𝐥𝐢𝐜𝐬 𝐝’𝐞𝐬𝐭𝐢𝐮 a Tarragona per a aquest proper juliol.

Amb aquests cursos, iniciats a Tarragona l’estiu de 1974, oferts any rere any en el mes de juliol, i ja en van cinquanta!, pretenem oferir un espai de lectura i estudi de les Sagrades Escriptures, guiats pel bon mestratge dels professors Joan Ferrer i Joaquim Malé, amb un mètode d’estudi que ens ajudi a fruir de la Paraula, a viure més a fons la nostra fe i a comunicar-la als altres.

Aquest any seran del 8 al 12 de juliol:
– matins: Lectura de l’evangeli segons Joan 
– tardes:  Els llibres de la història d’Israel

Us animem a participar-hi!

Amb el convenciment que tan sols amb el coneixement de la Paraula i l’ajut de l’Esperit Sant farem una Església més dinàmica, una Església de conviccions fermes, sempre conscient i compromesa, una Església viva i present en el món.

Més informació i inscripcions

Clica per descarregar el cartell

Clica per veure’n el programa

 

La Pentecosta, festa cristiana o jueva?

La història de la salvació és unitària i dinàmica, i assoleix la seva manifestació definitiva en el Nou Testament
19 de maig 2024
AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista

El calendari cristià conté moltes festes que provenen de la Bíblia, i que celebren alguns esdeveniments de la història de Jesús o dels primers cristians. La més important de totes és la Pasqua, commemoració de la resurrecció de Jesús. Una altra festa significativa és la Pentecosta, que recorda el do de l’Esperit Sant rebut pels apòstols a Jerusalem, tal com explica Lluc en els Fets dels Apòstols (Fets 2).

Tanmateix, ja abans del naixement del cristianisme existia la festa de Pentecosta (com també la Pasqua). El poble d’Israel la celebrava cinquanta dies després de Pasqua (d’aquí el nom de Pentecosta, pres d’un mot grec que significa “cinquantena”), i per això l’anomenaven també festa de les (set) Setmanes (Levític 23,15-22; Deuteronomi 16,9-12).

Antigament, la Pentecosta estava relacionada amb la sega del blat (d’aquí el nom de festa de la Sega que rep a Èxode 23,16), i el seu element més característic era l’ofrena dels primers fruits de la collita. Posteriorment es va associar amb la donació de la Llei en el Sinaí i l’aliança de Déu amb el seu poble.

Aquest procés mostra com el cristianisme està fortament arrelat en el judaisme. Segons la fe cristiana, Jesucrist és la continuació i la plenitud de la revelació de Déu que havia tingut com a primer destinatari el poble d’Israel i que ara s’estén a tota la humanitat. La història de la salvació és unitària i dinàmica, i assoleix la seva manifestació definitiva en el Nou Testament. En el cas concret de la Pentecosta, es mostra com la primera aliança que deixa pas a la nova i definitiva aliança, i l’Esperit Sant pren el lloc de la Llei de Moisès.

Font: Catalunya Cristiana

Jesús estima i confia en els deixebles

L’arribada de l’Esperit és el naixement d’una nova creació
19 de maig 2024
JAUME BALATEU, biblista

L’escena passa el vespre, quan no hi ha claror. Els deixebles viuen amb por, en la foscor, però Jesús ve a portar-los llum on hi ha foscor i pau on hi ha temor. Amb l’entrada i la presència de Jesús en una habitació que tenia les portes tancades amb pany i forrellat, l’evangelista ens vol dir que Jesús ha vençut la mort i els límits de la condició humana.

Una idea central del relat és que després de la mort i la resurrecció de Jesús, el seu amor pels deixebles no disminueix. Abans de la creu i la resurrecció de Jesús els deixebles no van estar sempre al seu costat, ni es van comprometre de manera incondicional amb ell. Tal vegada hauríem de fer una excepció si parléssim de les dones que seguien Jesús, el servien, a la creu se’l miraven de lluny estant, van ser les primeres en rebre l’anunci de la seva resurrecció i de donar-ne testimoni. Som al final de l’Evangeli de Joan, en les aparicions de Jesús ressuscitat, i els deixebles continuen mostrant-se com uns seguidors que funcionen a empentes i rodolons. Estan alegres, però al mateix temps tenen por dels jueus. Fa poc que Maria Magdalena els ha dit que ha vist el Senyor, però necessiten una confirmació. No passa res, Déu no els deixa d’estimar. Per molt que els deixebles hagin fallat a Jesús, ara no els deixa sols i els torna a mostrar el seu amor i perdó. No els abandona i, a més a més, confia en ells i els envia al món com a testimonis d’Ell i del seu Fill.

I una segona idea és que l’arribada de l’Esperit és el naixement d’una nova creació. Quan Jesús va alenar damunt d’ells l’Esperit, com ens recorda el relat de la creació del llibre del Gènesi. El Senyor infon a l’home l’alè de vida i aquest es converteix en un ésser viu. Ara els deixebles són novament creats per Jesús com a fills de Déu a través de l’Esperit Sant. És una nova creació, un nou naixement.

Gaudim d’aquesta nova vida de fills de Déu que és plena de pau, d’alegria i de l’Esperit Sant. La fe en Jesús ens porta a “veure’l”, a abandonar la foscor i la por. Així com Jesús es va posar enmig dels deixebles, també Ell és el centre de les nostres vides. Igual que Jesús va ser enviat al món pel Pare, després Jesús va enviar els deixebles, és a dir, la comunitat de creients, nosaltres, a fer present en el món la seva obra i, sobretot, a saber perdonar els qui ens ofenen, com resem en el la pregària del Parenostre.

Font: Catalunya Cristiana

Solemnitat de Pentecosta

«Tots quedaren plens de l’Esperit Sant.»

Comentari bíblic de la Solemnitat de Pentecosta, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Seguint els passos del Diumenge de la Paraula

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu, aquest mes de maig ha preparat la fitxa que ens proposa aprofundir en la Paraula amb el text de l’evangeli del Diumenge de Pentecosta: Jn 20,19-23.

Si voleu compartir les vostres reflexions, podeu fer-ho en el correu animaciobiblica@bisbatsantfeliu.cat

Clica i llegeix:

“Tebat”, arca o cistella?

S’accentua com la salvació de les aigües prové de Déu
12 de maig 2024
PILAR CASALS, biblista i egiptòloga

La paraula “arca” apareix 26 cops en el relat del diluvi i la paraula “cistella”, 2 en el de la infància de Moisès. El més curiós és que tot i la traducció diferenciada que trobem en algunes bíblies, com la BCI, el terme hebreu emprat per escriure-les és el mateix: tebat. Aquest terme és originari de la llengua egípcia: tjebet, que es tradueix com a “vas, recipient”. Així, es tracta d’un manlleu lingüístic, una pràctica molt comuna al llarg de la nostra història i de la qual el poble d’Israel no n’és aliena.
“Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora” (Gn 6,14).
“Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil” (Ex 2,3).
Llegint aquests versets i tenint presents els relats, pot semblar estrany que la mateixa paraula sigui emprada en hebreu en dos contextos tan aparentment diferents. De tota manera, una mirada més acurada permet observar com es fa referència a una estructura construïda, feta d’elements vegetals, la qual és aïllada perquè no hi entri l’aigua. L’ús de la paraula no és aleatori, sinó que ens aporta una informació addicional, i és que la tebat protegeix de les aigües els seus ocupants, unes aigües que en ambdós casos són perilloses ja que n’amenacen la vida. I és que, teològicament, s’accentua com la salvació de les aigües prové de Déu, una salvació que suposa la recreació de tota la realitat en el relat del diluvi, amb una aliança establerta amb Noè i tota la creació, i una salvació, la de Moisès, que prefigura la salvació dels israelites d’Egipte un cop travessin les aigües del mar Roig.

Font: Catalunya Cristiana

Solemnitat de l’Ascensió del Senyor

Comentari bíblic de la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

 

El Cohèlet és pessimista?

Ens avisa del perill de fonamentar la nostra seguretat en coses que des de sempre considerem que ens fan feliços.
5 de maig 2024
Fra Bernat Folcrà, biblista

Molts estudiosos han difós l’opinió que el Cohèlet és un llibre negatiu envers la vida. El Cohèlet no seria més que un pessimista, ja que tants cops hi llegim el conegut leitmotiv “vanitat i més vanitat, tot és efímer, tot és en va”.

Res més lluny de la veritat. Amb el seu cèlebre ritornello el Cohèlet ens avisa del perill de fonamentar la nostra seguretat en coses que des de sempre considerem que ens fan feliços: els diners, el poder, tenir-ne més. Tot això és vanitat i ha de ser relativitzat.

Una lectura que sàpiga fer justícia al llibre és la que posa a l’altra banda de la balança l’“alegria”, paraula que surt el mateix nombre de vegades que “vanitat”. El Cohèlet dona molt de valor a aquelles petites alegries que neixen de les accions més concretes i bàsiques de l’home, com menjar, la satisfacció d’haver complert, la feina ben feta, la gratuïtat: “Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga!”

Cohèlet no renuncia a la possibilitat de ser feliç, considera que gaudir del que es fa és un do meravellós de Déu (2,24 i 3,13). El seu llibre té moltes concepcions lluminoses i alegres de la vida que no estan gens malament en un autor al qual titllen constantment d’escèptic i pessimista.

Per això va ser escollit Cohèlet entre tots els llibres canònics per celebrar la litúrgia d’una de les festes més alegres i joioses del calendari jueu, la festa dels Tabernacles, l’“Estació de l’alegria”.

Font: Catalunya Cristiana

Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat

Jesús considera els seus deixebles els seus amics sempre que facin allò que els està inculcant.

5 de maig 2024

MN. JOSEP RIUS-CAMPS, teòleg i biblista

Jesús compara l’amor amb què ha estimat els seus deixebles amb l’amor amb què el Pare l’ha estimat a ell, palesant així l’entera confiança que es tenen l’un a l’altre: “Tal com el Pare m’ha estimat, també jo us he estimat a vosaltres: resteu en el meu amor.” Els posa, però, com a condició, que observin els seus manaments i, novament, els compara amb els del seu Pare: “Si observeu els meus manaments, restareu en el meu amor, com també jo he observat plenament els manaments del meu Pare i resto en el seu amor.” Jesús utilitza el mateix mot que empraven els jueus en la Torà i que nosaltres ens hem fet nostre, “manaments”, però “els seus manaments”, igual que “els manaments del meu Pare”, superen els deu manaments, els drets de l’home. Jesús ja els n’havia parlat, reduint-los a un de sol: “Us dono un manament nou, que us estimeu els uns al altres, com també jo us he estimat, a fi que també vosaltres us estimeu els uns als altres” (Jn 13,34). Ara, però, ho emmarca amb una inclusió: “Aquest és el meu manament que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat” // “Això és el que us estic inculcant: estimeu-vos els uns als altres.” Aquestes repeticions serveixen per recalcar allò que ell considerava més essencial en la manera com els seus deixebles s’havien de comportar. Després d’em­marcar-ho, precisa quina ha estat la mostra de l’amor que els ha manifestat: “Un amor més gran que aquest ningú no el té, que immoli la seva vida pels seus amics.”

La segona part del discurs de comiat que anem resseguint, després que els hagués dit: “Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!” (14,31b), és una reflexió de Jesús ja ressuscitat sobre la seva mort violenta per evitar que les represàlies dels romans recaiguessin sobre els seus deixebles. Això sí, els considera els seus amics sempre que facin allò que els està inculcant. Ja no són servents, sinó amics seus, “perquè tot allò que he sentit de part del meu Pare us ho he donat a conèixer”, a fi que —conclou— “porteu fruit, i que el vostre fruit resti”.

Quan ens vam adonar que l’autor del mal anomenat Evangeli de Joan havia fet dues redaccions, ens sorprengué que tan sols en la segona redacció insistís una vegada i una altra en el tema de l’amor fratern. Possiblement, la comunitat oient ho hauria oblidat, com ens passa freqüentment en l’Església, marcada sovint pel Dret Canònic.

Font: Catalunya Cristiana

Diumenge VI de Pasqua

Comentari bíblic del diumenge VI de Pasqua, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies