L’editorial Cossetània, de Valls, té una col·lecció encantadora: De Cent en Cent. Es tracta de presentar un tema monogràfic sota un centenar d’entrades –com si es tractés d’un diccionari– que volen donar raó d’una determinada temàtica per a un públic molt general. És una col·lecció de caràcter netament divulgatiu, que combina el rigor necessari en els continguts amb una exposició diàfana comprensible per al comú dels mortals. Pensem que hi ha títols tan diversos com ara 100 coses que has de saber de la música clàssica, 100 episodis clau de la història de Catalunya, 100 insults imprescindibles, o 100 motius per ser perico. Doncs bé, el nostre savi col·lega Joan Ramon Marín hi ha publicat un llibre magnífic: 100 personatges bíblics, que és el número 50 de la col·lecció.
L’obra consta de més de dues-centes pàgines, amb una introducció que presenta la temàtica, la naturalesa de l’aproximació als personatges i alguns advertiments per a navegants. Tot seguit, el llibre s’enceta amb l’entrada sobre El Senyor Déu –ben mirat, com si no?–, i després de discórrer per desenes i desenes de noms ben coneguts (Adam i Eva, Caín i Abel, Matusalem, Noè, Abraham, Moisès, David i Salomó i un llarg etcètera), es clou amb l’entrada sobre el rabí Gamaliel, personatge savi que apareix als Fets dels Apòstols donant consells sensats. Al final de tot del llibre hi trobareu un índex amb totes les entrades, fet que és d’agrair perquè així hom es pot orientar a la perfecció enmig d’una selva onomàstica tan atapeïda.
El llibre segueix un ordre molt ben pensat: les primeres vuit entrades (1-8) corresponen a divinitats del món antic, egípcies, gregues i de l’entorn de la terra d’Israel, encapçalades, com ja hem dit, pel veritable protagonista de la Bíblia, el Senyor Déu, el sempre misteriós YHWH. A partir d’aquest punt les entrades ja segueixen l’ordre d’aparició dels personatges segons el cànon literari, així que les properes entrades (9-30) fan una passejada pels personatges més representatius del Pentateuc, des d’Adam i Eva fins a l’endeví Balaam. Les que van de la 31-35 ens presenten caràcters destacats dels llibres de Josuè, dels Jutges i dels llibres de Samuel. En aquest moment entrem en terreny monàrquic –sempre embullat i tortuós–, i les entrades 36-46 fan un exercici de síntesi de tots els personatges vinculats amb el poder que apareixen en la Bíblia, des dels reis egipcis fins al tristament famós Pilat; es tracta, però, de reis i alts funcionaris que són forans d’Israel. És llavors quan el llibre reprèn l’ordre inicial i tornem amb els tres reis de la monarquia unida –Saül, David i Salomó– i la resta de reis que ens presenten els llibres dels Reis (47-57). La resta de l’Antic Testament està representada en els punts següents (58-73), que inclouen els personatges més representatius dels llibres profètics i dels escrits i els sapiencials. Finalment, les entrades 74-100 són corresponents al Nou Testament, amb personatges com Joan Baptista, Jesús de Natzaret, els apòstols, els evangelistes, etc.
Només ens queda agrair profundament al professor Joan Ramon Marín aquest esforç de síntesi a l’hora de presentar-nos tots aquests personatges i donar-hi el context necessari perquè siguin comprensibles. Al lector, invitar-lo a agafar el llibre i capbussar-s’hi, perquè hi descobrirà un món meravellós que, en realitat, és un reflex del món bíblic; que ben mirat també és el nostre.
Joaquim Malé i Ribera
