L’Etern en un bocí de pa i un glop de vi

L’Esperit ens fa recordar allò que Jesús va dir i ens ho fa entendre progressivament
2 de juny 2024

CONCEPCIÓ HUERTA, biblista

Avui, celebració del Corpus, llegim el relat del darrer sopar pasqual de Jesús amb els deixebles, segons l’evangelista Marc. El text sorprèn per la seva austeritat, si el comparem amb la reflexió tan profunda sobre el pa i el vi eucarístics de l’evangelista Joan: “La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell” (Jn 6,54-55). El text que proclamem conté dues escenes. Jesús n’és la figura central. En la primera, el relator ens situa en l’espai i en el temps: primer dia dels Àzims, el de la preparació del sopar pasqual, que tindrà lloc a la ciutat (Jerusalem). Tot seguit, s’explica que el Mestre ja ha previst el lloc on poder celebrar la Pasqua, dins el recinte de la ciutat. Així ho havien de fer els pelegrins vinguts d’altres contrades. Aquest és el cas del Mestre i els seus deixebles. N’hi ha prou que dos d’ells diguin al cap de la casa on seran conduïts per un home que duu una gerra d’aigua: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?”

En la segona escena, la principal, el sopar ja s’ha iniciat. De tot el que havien preparat els deixebles, només són designats el pa i el vi perquè, per les paraules de Jesús, passen a significar una realitat incommensurable: “Preneu: això és el meu cos”; “Això és la meva sang, la sang de l’aliança vessada per tothom”. Si en la tradició jueva, la Pasqua és essencialment record d’uns fets prodigiosos a favor del poble de Déu, el sopar presidit per Jesús i allò que s’hi anuncia inicien uns temps nous, definitius, fonamentats no en el record d’un passat llunyà, sinó en una nova Aliança amb tot ésser humà i amb la humanitat sencera, que Jesús estableix lliurant la seva vida (cos i sang) i recuperant-la després (Jn). Aquest és el sentit profund que celebrem i actualitzem en cada Eucaristia. És lícit preguntar-se què devien entendre els deixebles i altres comensals, sentint les paraules de Jesús, viu encara al seu costat, recolzats tots sobre “les estores i els coixins” de la sala. Les paraules de comiat anuncien el futur immediat de Jesús: “En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.”

La nostra vida se situa en aquest horitzó. Entretant, celebrem la presència viva i actuant del Senyor en l’Eucaristia, encara que la nostra petitesa no pugui explicar racionalment com és possible tanta grandesa continguda en un bocí de pa i en un glop de vi. L’Esperit ens fa recordar allò que Jesús va dir i ens ho fa entendre progressivament, empenyent-nos a compartir el pa de cada dia amb els qui no en tenen.

Font: Catalunya Cristiana

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies