Escoltem Jesús quan ens diu que no hem de confiar només en les nostres forces, que hem de resistir, perseverar i confiar
Jesús parla, per tercera vegada en aquest evangeli, de la destrucció del temple. El poble, dirigit pels grans sacerdots i el sanedrí, havia fonamentat la seva fe en una construcció de pedra, el temple, lloc on habitava Déu. Era ple de riquesa, d’or, molt bell i majestuós, però que amb els sacrificis i els holocaustos servia per enriquir, afavorir i mantenir els seus dirigents en llocs privilegiats i de poder. Jesús, en canvi, està a favor del temple com a casa de pregària, com a lloc de trobada amb el Pare, però això dona uns beneficis escarransits als poderosos.
En aquests versets, Jesús fa un discurs apocalíptic sobre la destrucció del temple i la fi dels temps. Cal recordar, i això és molt important perquè reforça el missatge d’esperança, que la caiguda i la destrucció de la ciutat de Jerusalem ja havia succeït quan Lluc va escriure el seu evangeli. L’apocalíptica s’expressa amb imatges extraordinàries com tremolors de terra i senyals del cel, ara bé, el missatge que dirigeix Jesús als seus deixebles i a la comunitat de seguidors és que, passi el que passi, no han de tenir por. Malgrat les persecucions, l’opressió, la presó o la mort que patiran, com les que ja coneixen d’Esteve i els apòstols Jaume, Pere i Pau, el Regne de Déu ve inexorablement.
Lluc fa una breu història de la humanitat: parla del passat, del present que vivia la primitiva comunitat cristiana i del futur que vindrà. Només cal fer memòria d’alguns esdeveniments del segle XX i dels inicis del XXI per sentir-nos interpel·lats. Lluc dibuixa una mena de quadre apocalíptic on sembla que tot s’enfonsa perquè hi haurà pobles que començaran guerres, hi haurà terratrèmols, fams, epidèmies, aiguats i la mort de molts innocents. Aleshores sorgiran els que ens volen fer perdre el nord, es faran passar per “salvadors” del món en nom de Jesús i de la fe autèntica. No us els escolteu, diu Jesús.
Escoltem Jesús quan ens diu que no hem de confiar només en les nostres forces, que hem de resistir, perseverar i confiar en el Pare perquè Ell no deixarà perdre ni un dels nostres cabells. No vulguem fer el camí tots sols. Encaminem les nostres passes juntament amb les del Pare i de l’Esperit. El que ens interessa és el trobament amb Jesús, que és qui ens donarà la saviesa. I, com resem en la pregària del Parenostre, és el Senyor qui ens alliberarà del mal.
JAUME BALATEU, biblista
Font: Catalunya Cristiana
