Lluc posa l’èmfasi en la salvació que també arriba als més allunyats de l’ortodòxia
Dues escenes on Jesús és el protagonista principal. En la primera Jesús és davant de deu leprosos. En la segona, davant d’un de sol. En la primera se’ns diu que Jesús es dirigeix a Jerusalem, on el judaisme és ortodox, passant entre dos territoris, un on el judaisme i el paganisme conviuen, Galilea, i un altre que és heterodox, Samaria. Els samaritans, malgrat el seu origen comú amb els jueus i que creuen en el mateix Déu, són considerats impurs i estrangers pels jueus.
D’entrada, sorprèn que els leprosos visquin en un poblet. Normalment habiten llocs a l’extraradi. Amb tot, sí que mantenen les distàncies amb Jesús per la seva impuresa, “s’aturaren un tros lluny”. És significatiu que els leprosos es dirigeixen a Jesús cridant-lo “mestre” (epistates), paraula que només fa servir Lluc en tot el Nou Testament. Lluc sempre posa aquest mot en boca dels deixebles per dirigir-se a Jesús com algú que té autoritat. Si aquí es posa en boca dels leprosos, Lluc ens està dient que també ells reconeixen l’autoritat de Jesús. La primera escena acaba quan Jesús diu als leprosos: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.”
A la segona escena, el miracle es fa realitat: mentre els leprosos van cap al temple, queden guarits. Aquests, però, es comporten igual que els deixebles de Jesús, que per molt que diguin “mestre” a Jesús, no acaben d’entendre què vol dir seguir Jesús i continuen el seu camí cap al temple de Jerusalem. Llevat d’un leprós que no és jueu, sinó samarità. Resulta colpidor que només el leprós d’origen samarità “veu” o “s’adona” que està curat, torna sobre les seves passes per donar les gràcies a Jesús i donar glòria a Déu. La resta de leprosos, jueus de Galilea, també han estat guarits, però no ho “han vist”, ni han tornat a Jesús per mostrar el seu agraïment, sinó que han preferit seguir el camí cap al temple de Jerusalem, el lloc de l’ortodòxia, on els sacerdots, els únics que poden dir si una persona és pura o continua en la seva impuresa, verifiquin la seva guarició i tornin a ser admesos al Temple i la societat. Al leprós de Samaria li ha arribat la guarició i la salvació, als altres només la guarició.
Lluc posa l’èmfasi en la salvació que també arriba als més allunyats de l’ortodòxia si escolten la Paraula, estan oberts a l’amor de Déu, el lloen i són agraïts.
JAUME BALATEU, biblista
