Una sola cosa és necessària: la presència de Jesús enmig nostre, que unifica tant l’acció evangelitzadora com la pregària contemplativa
Una de les escenes familiars més significatives de la vida del Salvador és el seu sojorn, breu però intens, en el si d’una família local que l’acollí amb fe i amb molt d’amor. En aquest descans del Senyor enmig del seu ministeri, continua predicant, ara dins la llar d’aquestes persones pietoses del seu temps. I en aquesta predicació trobem dues grans actituds que actuen com a icona de les dues grans disposicions, reaccions o fruits de la predicació pasqual del Salvador en el món.
Maria es troba asseguda als peus de Jesús —expressió simbòlica que indica la condició de deixeble que escolta la Paraula santa—, mentre que Marta, la mestressa de casa, governa l’acció quotidiana de la vida domèstica. Contemplació i acció es troben intrínsecament lligades entorn de la persona de Jesús.
És ben significativa l’expressió que Jesús utilitza quan Marta reclama la prioritat de la seva actuació per damunt de la seva germana Maria. L’acció, de vegades, pot tenir la temptació de voler prendre tot el protagonisme. Jesús, però, recorda on rau el veritable protagonisme: en la centralitat de la Paraula de Déu, que a través de Jesús transforma els cors i la realitat de les persones. No pas a través de mèrits humans, sinó per gràcia, Déu ens fa passar de pecadors a persones plenes de la seva llum, guiades per l’Esperit Sant i en comunió amb el cos i la sang de Jesucrist.
És des d’aquesta perspectiva que l’actuació apostòlica de l’Església pren sentit. Ara bé, la contemplació per ella mateixa tampoc no basta: la inacció externa en favor d’una fruïció interior de la bellesa revelada en la carn preciosa del Redemptor demana també adhesió espiritual intensa de fe, esperança i caritat cristianes.
Recordem que Jesús va visitar la casa de Marta i Maria tot just després d’explicar la paràbola del bon samarità: aquell que fa misericòrdia és qui realment viu la voluntat de Déu i compleix la Paraula del Senyor.
Nosaltres, doncs, estem cridats a una admirable harmonia entre l’acció apostòlica que brolla del nostre baptisme i la contemplació interior que gaudeix del protagonisme de Déu que se’ns revela. És un do de l’Esperit Sant no dispersar-se en moltes ocupacions, però també ho és poder fruir interiorment d’una profunda i fecunda comunió amb el Pare, revelat en Jesucrist gràcies a l’acció de l’Esperit Sant.
Efectivament, una sola cosa és necessària: la presència de Jesús enmig nostre, que unifica tant l’acció evangelitzadora com la pregària contemplativa.
MARCOS ACEITUNO, teòleg i biblista
Font: Catalunya Cristiana
