Ens convida a emplenar el temps lliure d’entrega generosa a Déu i també de família, fraternitat i solidaritat
La Bíblia no diu res explícitament de les vacances perquè en el període de la història que se’ns narra no existien les vacances pròpiament dites. És un “invent” romà que no va arribar al món de la majoria dels treballadors fins després de la II Guerra Mundial.
Ara bé, sí que podem trobar a la Bíblia referències al repòs o descans. D’entrada, ja en el relat de la Creació (Gn 1) Déu decideix descansar el setè dia. Déu “descansa” sense cap necessitat de descansar i amb aquest “descans” ens atorga a nosaltres, els seus fills, la legitimitat del descans a la seva imatge i semblança. Podem dir, doncs, sense cap mena de dubte i sense por d’exagerar, que Déu va inventar el descans. Però, compte, que la Bíblia, el Gènesi, no ens diu que en aquell setè dia Déu no fes res. El relat no acaba sense fer-nos saber que “i Déu va beneir el setè dia i el va santificar”.
També se’ns relata als evangelis en diverses ocasions com Jesús es retirava a descansar. Potser un d’aquells relats més coneguts és el de Jesús a Betània (Lc 10). I en aquest mateix evangeli, en els dos capítols primer, trobem viatges (un altre concepte molt sovint associat a les vacances) que no es fan com a descans o lleure sinó com a servei (Maria visita la seva cosina Elisabet) o com a peregrinació (la Sagrada Família peregrina a Jerusalem amb motiu de la Pasqua).
Per tant, encara que la Bíblia no ens parli de vacances sí que ens convida a emplenar el temps lliure d’entrega generosa a Déu, permetent que ens santifiqui aquests dies, celebrant la vida i la fe, amb la Paraula i l’Eucaristia, i emplenant-los també de família, fraternitat, i solidaritat.
QUIQUE FERNÁNDEZ, coordinador d’Escola d’Animació Bíblica
Font: Catalunya Cristiana
