La tristesa, les dificultats, les lluites ja no són fosca, són llum perquè han estat il·luminades per la vida eterna
Jesucrist és el Bon Pastor, diu l’evangelista sant Joan. Jesús va parlar que Déu era el pastor d’Israel, tal com afirmaven els profetes bíblics, i ho va rellegir a la llum de la seva pròpia identitat: ja no ens ho deia un profeta estàndard, sinó el Fill etern del Pare. Per això, l’Església primitiva va entendre ràpidament que entre Déu Pare i Jesús es dona una unitat intrínseca fortíssima: Déu Pare és font de la divinitat del Fill i el Fill procedeix del Pare.
Hi ha un credo antic, que ha caigut en desús, però que té la seva riquesa i la seva força, tant per la seva teologia com per la seva condició de ser oració —de fet, ho ha estat molts segles—: és el credo de sant Atanasi o Quicumque. En aquesta professió de fe, l’Església canta aquesta unitat íntima entre el Pare i Jesús. Són un en la divinitat, sense confondre’s: “Al Pare ningú l’ha fet: ni el va crear, ni el va engendrar. El Fill hi és només del Pare: no ha estat fet ni creat, sinó engendrat. L’Esperit Sant ho és del Pare i del Fill: no ha estat fet, ni creat, ni engendrat, sinó que procedeix d’ambdós. Per tant, hi ha un Pare, no tres Pares; hi ha un Fill, no tres Fills, hi ha un Esperit Sant, no tres Esperits Sants.”
Nosaltres estem cridats a endinsar-nos en el misteri de la comunió eterna i divina entre el Pare i Jesús, no només com a testimonis, també com a participants amb Jesús i en Jesús, gràcies a Jesús. Heus ací la gràcia de la vida cristiana.
Ho torno a dir: és especialment interessant que sant Joan insisteixi tant en la vida eterna. Jesús, segurament, va parlar més aviat de la Vida en majúscula. Aquesta vida és la comunió amb Déu. Aquesta comunió és el motor d’una vida humana orientada no des de la vessant material, sinó des dels béns del cel. És el que moltes vegades resem en la litúrgia i que ara l’Escriptura ens el presenta com no només un Horitzó d’esperança en la més enllà, és també motor per a la vida present. La tristesa, les dificultats, les lluites ja no són fosca, són llum perquè han estat il·luminades per la vida eterna, és a dir, per la meta, a la qual Déu Pare ens crida, de la qual l’esperança cristiana ens informa. Aquesta vida, aquesta meta i aquesta esperança són el cor del missatge pasqual de Crist ressuscitat. Cap, cor i acció han rebut la llum de la vida de Jesús, és la vida del Fill etern del Pare. I aquest Fill ha compartit amb nosaltres allò que té més valuós: el seu ésser Fill del Pare etern, en el si de la divinitat única i sobirana. Bona Pasqua.
MARCOS ACEITUNO, teòleg i biblista
Font: Catalunya Cristiana
