El Papa Francesc, el dia 26 d’abril de 2019, va rebre en audiència, a la Sala Clementina del Palau Apostòlic del Vaticà, els participants al Congrés internacional «La Bíblia i la vida: inspiració bíblica de tota la vida pastoral i la missió de l’Església. Experiències i reptes», promogut per la Federació Bíblica Catòlica (FEBIC), amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació i celebrat a Roma.
Ara que el Papa Francesc ja ha arribat al final del seu viatge “cap al dissabte de l’eternitat, cap a la nova Jerusalem, cap a la casa de tots del cel» i es troba “cara a cara davant la infinita bellesa de Déu” (𝐿𝑎𝑢𝑑𝑎𝑡𝑜 𝑠𝑖’), compartim amb vosaltres alguns fragments del seu missatge dirigit als membres de la FEBIC i, amb ells, a tot el Poble de Déu:
»𝐿𝑎 𝑣𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑟𝑒𝑓𝑙𝑒𝑥𝑖𝑜́ 𝑠’ℎ𝑎 𝑑𝑒𝑠𝑒𝑛𝑣𝑜𝑙𝑢𝑝𝑎𝑡 𝑎𝑙 𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑑𝑢𝑒𝑠 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠: 𝐵𝑖́𝑏𝑙𝑖𝑎 𝑖 𝑣𝑖𝑑𝑎. 𝑉𝑜𝑙𝑑𝑟𝑖𝑎 𝑑𝑖𝑟-𝑣𝑜𝑠 𝑡𝑎𝑚𝑏𝑒́ 𝑎𝑙𝑔𝑢𝑛𝑎 𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑠𝑜𝑏𝑟𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡 𝑏𝑖𝑛𝑜𝑚𝑖 𝑖𝑛𝑠𝑒𝑝𝑎𝑟𝑎𝑏𝑙𝑒. “𝐿𝑎 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑑𝑒 𝐷𝑒́𝑢 𝑒́𝑠 𝑣𝑖𝑣𝑎” (𝐻𝑒𝑏𝑟𝑒𝑢𝑠 4,12): 𝑛𝑖 𝑚𝑜𝑟 𝑛𝑖 𝑒𝑛𝑣𝑒𝑙𝑙𝑒𝑖𝑥, 𝑑𝑢𝑟𝑎 𝑝𝑒𝑟 𝑠𝑒𝑚𝑝𝑟𝑒 (𝑐𝑓. 1𝑃𝑒𝑟𝑒 1,25). 𝐸𝑠 𝑚𝑎𝑛𝑡𝑒́ 𝑗𝑜𝑣𝑒 𝑚𝑒𝑛𝑡𝑟𝑒 𝑡𝑜𝑡𝑎 𝑙𝑎 𝑟𝑒𝑠𝑡𝑎 𝑝𝑎𝑠𝑠𝑎 (𝑐𝑓. 𝑀𝑎𝑡𝑒𝑢 24,35) 𝑖 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑒𝑟𝑣𝑎 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑞𝑢𝑖 𝑙𝑎 𝑝𝑜𝑠𝑒𝑛 𝑒𝑛 𝑝𝑟𝑎̀𝑐𝑡𝑖𝑐𝑎 𝑡𝑜𝑡 𝑒𝑛𝑣𝑒𝑙𝑙𝑖𝑛𝑡. 𝐸́𝑠 𝑣𝑖𝑑𝑎 𝑖 𝑑𝑜𝑛𝑎 𝑣𝑖𝑑𝑎. 𝐶𝑎𝑙 𝑞𝑢𝑒 𝑟𝑒𝑐𝑜𝑟𝑑𝑒𝑚 𝑞𝑢𝑒 𝑙’𝐸𝑠𝑝𝑒𝑟𝑖𝑡 𝑆𝑎𝑛𝑡, 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙 𝑞𝑢𝑖 𝑖𝑛𝑓𝑜𝑛 𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑑𝑎, 𝑒𝑠𝑡𝑖𝑚𝑎 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑟 𝑎 𝑡𝑟𝑎𝑣𝑒́𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝐸𝑠𝑐𝑟𝑖𝑝𝑡𝑢𝑟𝑒𝑠. 𝑃𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑙𝑎 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎̀ 𝑎𝑙 𝑚𝑜́𝑛 𝑙’𝑎𝑙𝑒̀ 𝑑𝑒 𝐷𝑒́𝑢; 𝑣𝑒𝑠𝑠𝑎 𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑟𝑠 𝑙’𝑒𝑠𝑐𝑎𝑙𝑓 𝑑𝑒 𝐷𝑒́𝑢.
»𝑩𝒊́𝒃𝒍𝒊𝒂 𝒊 𝒗𝒊𝒅𝒂: 𝑓𝑒𝑚 𝑡𝑜𝑡 𝑒𝑙 𝑞𝑢𝑒 𝑠𝑖𝑔𝑢𝑖 𝑝𝑜𝑠𝑠𝑖𝑏𝑙𝑒 𝑝𝑒𝑟 𝑎𝑠𝑠𝑒𝑔𝑢𝑟𝑎𝑟 𝑞𝑢𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑒𝑠 𝑑𝑢𝑒𝑠 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠 𝑒𝑠𝑡𝑖𝑔𝑢𝑖𝑛 𝑡𝑎𝑛 𝑢𝑛𝑖𝑑𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑢𝑛𝑎 𝑛𝑜 𝑝𝑢𝑔𝑢𝑖 𝑒𝑥𝑖𝑠𝑡𝑖𝑟 𝑠𝑒𝑛𝑠𝑒 𝑙’𝑎𝑙𝑡𝑟𝑎. 𝑀’𝑎𝑔𝑟𝑎𝑑𝑎𝑟𝑖𝑎 𝑎𝑐𝑎𝑏𝑎𝑟, 𝑡𝑎𝑙 𝑐𝑜𝑚 ℎ𝑒 𝑐𝑜𝑚𝑒𝑛𝑐̧𝑎𝑡, 𝑎𝑚𝑏 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑙’𝑎𝑝𝑜̀𝑠𝑡𝑜𝑙 𝑃𝑎𝑢, 𝑞𝑢𝑒 𝑎𝑙 𝑓𝑖𝑛𝑎𝑙 𝑑’𝑢𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑠𝑒𝑣𝑒𝑠 𝑐𝑎𝑟𝑡𝑒𝑠, 𝑒𝑠𝑐𝑟𝑖𝑢: “𝐹𝑖𝑛𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑡, 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠, 𝑝𝑟𝑒𝑔𝑢𝑒𝑢 𝑝𝑒𝑟 𝑛𝑜𝑠𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠.” 𝐶𝑜𝑚 𝑒𝑙𝑙, 𝑢𝑠 𝑑𝑒𝑚𝑎𝑛𝑜 𝑞𝑢𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑔𝑢𝑒𝑢. 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝑃𝑎𝑢 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐𝑖𝑓𝑖𝑐𝑎 𝑒𝑙 𝑚𝑜𝑡𝑖𝑢 𝑑’𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑎 𝑝𝑟𝑒𝑔𝑎̀𝑟𝑖𝑎: “𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑙𝑎 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑒𝑛𝑦𝑜𝑟 𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑓𝑜𝑛𝑔𝑢𝑖 𝑟𝑎̀𝑝𝑖𝑑𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡” (2𝑇𝑒𝑠𝑠𝑎𝑙𝑜𝑛𝑖𝑐𝑒𝑛𝑐𝑠 3,1). 𝑃𝑟𝑒𝑔𝑢𝑒𝑚 𝑖 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑙𝑎 𝐵𝑖́𝑏𝑙𝑖𝑎 𝑛𝑜 𝑟𝑜𝑚𝑎𝑛𝑔𝑢𝑖 𝑎 𝑙𝑎 𝑏𝑖𝑏𝑙𝑖𝑜𝑡𝑒𝑐𝑎 𝑎𝑙 𝑐𝑜𝑠𝑡𝑎𝑡 𝑑’𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑙𝑙𝑖𝑏𝑟𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑛 𝑝𝑎𝑟𝑙𝑒𝑛, 𝑠𝑖𝑛𝑜́ 𝑞𝑢𝑒 𝑝𝑢𝑔𝑢𝑖 𝑟𝑒𝑐𝑜́𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑒𝑙𝑠 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟𝑠 𝑑𝑒𝑙 𝑚𝑜́𝑛, 𝑖 𝑝𝑙𝑎𝑛𝑡𝑎𝑟 𝑙𝑎 𝑠𝑒𝑣𝑎 𝑡𝑒𝑛𝑑𝑎 𝑜𝑛 𝑣𝑖𝑢 𝑙𝑎 𝑔𝑒𝑛𝑡. 𝐸́𝑠 𝑙𝑎 𝑚𝑒𝑣𝑎 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑟𝑎𝑛𝑐̧𝑎 𝑞𝑢𝑒 𝑠𝑖𝑔𝑢𝑒𝑢 𝑏𝑜𝑛𝑠 𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎, 𝑝𝑙𝑒𝑛𝑠 𝑑𝑒𝑙 𝑚𝑎𝑡𝑒𝑖𝑥 𝑒𝑛𝑡𝑢𝑠𝑖𝑎𝑠𝑚𝑒 𝑞𝑢𝑒 𝑡𝑟𝑜𝑏𝑒𝑚 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑠 𝑑𝑖𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑠 𝑑𝑒 𝑃𝑎𝑠𝑞𝑢𝑎, 𝑜𝑛 𝑠𝑒𝑚𝑏𝑙𝑎 𝑞𝑢𝑒 𝑡𝑜𝑡ℎ𝑜𝑚 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒: 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑜𝑛𝑒𝑠, 𝑃𝑒𝑟𝑒, 𝐽𝑜𝑎𝑛, 𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑜𝑠 𝑑𝑒𝑖𝑥𝑒𝑏𝑙𝑒𝑠 𝑑’𝐸𝑚𝑚𝑎𝑢́𝑠… 𝐶𝑜𝑟𝑟𝑒𝑛 𝑝𝑒𝑟 𝑡𝑟𝑜𝑏𝑎𝑟 𝑖 𝑝𝑟𝑜𝑐𝑙𝑎𝑚𝑎𝑟 𝑙𝑎 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑣𝑎. 𝑃𝑟𝑒𝑔𝑜 𝑑𝑒 𝑡𝑜𝑡 𝑐𝑜𝑟 𝑝𝑒𝑟 𝑣𝑜𝑠𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠, 𝑖 𝑢𝑠 𝑑𝑜𝑛𝑜 𝑙𝑒𝑠 𝑔𝑟𝑎̀𝑐𝑖𝑒𝑠 𝑢𝑛𝑎 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑎 𝑚𝑒́𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑡𝑜𝑡 𝑒𝑙 𝑞𝑢𝑒 𝑓𝑒𝑢
Ara que el Papa Francesc ja ha arribat al final del seu viatge “cap al dissabte de l’eternitat, cap a la nova Jerusalem, cap a la casa de tots del cel» i es troba “cara a cara davant la infinita bellesa de Déu” (𝐿𝑎𝑢𝑑𝑎𝑡𝑜 𝑠𝑖’), compartim amb vosaltres alguns fragments del seu missatge dirigit als membres de la FEBIC i, amb ells, a tot el Poble de Déu:
»𝐿𝑎 𝑣𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑟𝑒𝑓𝑙𝑒𝑥𝑖𝑜́ 𝑠’ℎ𝑎 𝑑𝑒𝑠𝑒𝑛𝑣𝑜𝑙𝑢𝑝𝑎𝑡 𝑎𝑙 𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑑𝑢𝑒𝑠 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠: 𝐵𝑖́𝑏𝑙𝑖𝑎 𝑖 𝑣𝑖𝑑𝑎. 𝑉𝑜𝑙𝑑𝑟𝑖𝑎 𝑑𝑖𝑟-𝑣𝑜𝑠 𝑡𝑎𝑚𝑏𝑒́ 𝑎𝑙𝑔𝑢𝑛𝑎 𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑠𝑜𝑏𝑟𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡 𝑏𝑖𝑛𝑜𝑚𝑖 𝑖𝑛𝑠𝑒𝑝𝑎𝑟𝑎𝑏𝑙𝑒. “𝐿𝑎 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑑𝑒 𝐷𝑒́𝑢 𝑒́𝑠 𝑣𝑖𝑣𝑎” (𝐻𝑒𝑏𝑟𝑒𝑢𝑠 4,12): 𝑛𝑖 𝑚𝑜𝑟 𝑛𝑖 𝑒𝑛𝑣𝑒𝑙𝑙𝑒𝑖𝑥, 𝑑𝑢𝑟𝑎 𝑝𝑒𝑟 𝑠𝑒𝑚𝑝𝑟𝑒 (𝑐𝑓. 1𝑃𝑒𝑟𝑒 1,25). 𝐸𝑠 𝑚𝑎𝑛𝑡𝑒́ 𝑗𝑜𝑣𝑒 𝑚𝑒𝑛𝑡𝑟𝑒 𝑡𝑜𝑡𝑎 𝑙𝑎 𝑟𝑒𝑠𝑡𝑎 𝑝𝑎𝑠𝑠𝑎 (𝑐𝑓. 𝑀𝑎𝑡𝑒𝑢 24,35) 𝑖 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑒𝑟𝑣𝑎 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑞𝑢𝑖 𝑙𝑎 𝑝𝑜𝑠𝑒𝑛 𝑒𝑛 𝑝𝑟𝑎̀𝑐𝑡𝑖𝑐𝑎 𝑡𝑜𝑡 𝑒𝑛𝑣𝑒𝑙𝑙𝑖𝑛𝑡. 𝐸́𝑠 𝑣𝑖𝑑𝑎 𝑖 𝑑𝑜𝑛𝑎 𝑣𝑖𝑑𝑎. 𝐶𝑎𝑙 𝑞𝑢𝑒 𝑟𝑒𝑐𝑜𝑟𝑑𝑒𝑚 𝑞𝑢𝑒 𝑙’𝐸𝑠𝑝𝑒𝑟𝑖𝑡 𝑆𝑎𝑛𝑡, 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙 𝑞𝑢𝑖 𝑖𝑛𝑓𝑜𝑛 𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑑𝑎, 𝑒𝑠𝑡𝑖𝑚𝑎 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑎𝑟 𝑎 𝑡𝑟𝑎𝑣𝑒́𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝐸𝑠𝑐𝑟𝑖𝑝𝑡𝑢𝑟𝑒𝑠. 𝑃𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑙𝑎 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎̀ 𝑎𝑙 𝑚𝑜́𝑛 𝑙’𝑎𝑙𝑒̀ 𝑑𝑒 𝐷𝑒́𝑢; 𝑣𝑒𝑠𝑠𝑎 𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑟𝑠 𝑙’𝑒𝑠𝑐𝑎𝑙𝑓 𝑑𝑒 𝐷𝑒́𝑢.
»𝑩𝒊́𝒃𝒍𝒊𝒂 𝒊 𝒗𝒊𝒅𝒂: 𝑓𝑒𝑚 𝑡𝑜𝑡 𝑒𝑙 𝑞𝑢𝑒 𝑠𝑖𝑔𝑢𝑖 𝑝𝑜𝑠𝑠𝑖𝑏𝑙𝑒 𝑝𝑒𝑟 𝑎𝑠𝑠𝑒𝑔𝑢𝑟𝑎𝑟 𝑞𝑢𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑒𝑠 𝑑𝑢𝑒𝑠 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠 𝑒𝑠𝑡𝑖𝑔𝑢𝑖𝑛 𝑡𝑎𝑛 𝑢𝑛𝑖𝑑𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑢𝑛𝑎 𝑛𝑜 𝑝𝑢𝑔𝑢𝑖 𝑒𝑥𝑖𝑠𝑡𝑖𝑟 𝑠𝑒𝑛𝑠𝑒 𝑙’𝑎𝑙𝑡𝑟𝑎. 𝑀’𝑎𝑔𝑟𝑎𝑑𝑎𝑟𝑖𝑎 𝑎𝑐𝑎𝑏𝑎𝑟, 𝑡𝑎𝑙 𝑐𝑜𝑚 ℎ𝑒 𝑐𝑜𝑚𝑒𝑛𝑐̧𝑎𝑡, 𝑎𝑚𝑏 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑙’𝑎𝑝𝑜̀𝑠𝑡𝑜𝑙 𝑃𝑎𝑢, 𝑞𝑢𝑒 𝑎𝑙 𝑓𝑖𝑛𝑎𝑙 𝑑’𝑢𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑠𝑒𝑣𝑒𝑠 𝑐𝑎𝑟𝑡𝑒𝑠, 𝑒𝑠𝑐𝑟𝑖𝑢: “𝐹𝑖𝑛𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑡, 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠, 𝑝𝑟𝑒𝑔𝑢𝑒𝑢 𝑝𝑒𝑟 𝑛𝑜𝑠𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠.” 𝐶𝑜𝑚 𝑒𝑙𝑙, 𝑢𝑠 𝑑𝑒𝑚𝑎𝑛𝑜 𝑞𝑢𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑔𝑢𝑒𝑢. 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝑃𝑎𝑢 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐𝑖𝑓𝑖𝑐𝑎 𝑒𝑙 𝑚𝑜𝑡𝑖𝑢 𝑑’𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑎 𝑝𝑟𝑒𝑔𝑎̀𝑟𝑖𝑎: “𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑙𝑎 𝑝𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑒𝑛𝑦𝑜𝑟 𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑓𝑜𝑛𝑔𝑢𝑖 𝑟𝑎̀𝑝𝑖𝑑𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡” (2𝑇𝑒𝑠𝑠𝑎𝑙𝑜𝑛𝑖𝑐𝑒𝑛𝑐𝑠 3,1). 𝑃𝑟𝑒𝑔𝑢𝑒𝑚 𝑖 𝑡𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑙𝑎 𝐵𝑖́𝑏𝑙𝑖𝑎 𝑛𝑜 𝑟𝑜𝑚𝑎𝑛𝑔𝑢𝑖 𝑎 𝑙𝑎 𝑏𝑖𝑏𝑙𝑖𝑜𝑡𝑒𝑐𝑎 𝑎𝑙 𝑐𝑜𝑠𝑡𝑎𝑡 𝑑’𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑙𝑙𝑖𝑏𝑟𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑛 𝑝𝑎𝑟𝑙𝑒𝑛, 𝑠𝑖𝑛𝑜́ 𝑞𝑢𝑒 𝑝𝑢𝑔𝑢𝑖 𝑟𝑒𝑐𝑜́𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑒𝑙𝑠 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟𝑠 𝑑𝑒𝑙 𝑚𝑜́𝑛, 𝑖 𝑝𝑙𝑎𝑛𝑡𝑎𝑟 𝑙𝑎 𝑠𝑒𝑣𝑎 𝑡𝑒𝑛𝑑𝑎 𝑜𝑛 𝑣𝑖𝑢 𝑙𝑎 𝑔𝑒𝑛𝑡. 𝐸́𝑠 𝑙𝑎 𝑚𝑒𝑣𝑎 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑟𝑎𝑛𝑐̧𝑎 𝑞𝑢𝑒 𝑠𝑖𝑔𝑢𝑒𝑢 𝑏𝑜𝑛𝑠 𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎, 𝑝𝑙𝑒𝑛𝑠 𝑑𝑒𝑙 𝑚𝑎𝑡𝑒𝑖𝑥 𝑒𝑛𝑡𝑢𝑠𝑖𝑎𝑠𝑚𝑒 𝑞𝑢𝑒 𝑡𝑟𝑜𝑏𝑒𝑚 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑠 𝑑𝑖𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑡𝑠 𝑑𝑒 𝑃𝑎𝑠𝑞𝑢𝑎, 𝑜𝑛 𝑠𝑒𝑚𝑏𝑙𝑎 𝑞𝑢𝑒 𝑡𝑜𝑡ℎ𝑜𝑚 𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒: 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑜𝑛𝑒𝑠, 𝑃𝑒𝑟𝑒, 𝐽𝑜𝑎𝑛, 𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑜𝑠 𝑑𝑒𝑖𝑥𝑒𝑏𝑙𝑒𝑠 𝑑’𝐸𝑚𝑚𝑎𝑢́𝑠… 𝐶𝑜𝑟𝑟𝑒𝑛 𝑝𝑒𝑟 𝑡𝑟𝑜𝑏𝑎𝑟 𝑖 𝑝𝑟𝑜𝑐𝑙𝑎𝑚𝑎𝑟 𝑙𝑎 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑢𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑣𝑎. 𝑃𝑟𝑒𝑔𝑜 𝑑𝑒 𝑡𝑜𝑡 𝑐𝑜𝑟 𝑝𝑒𝑟 𝑣𝑜𝑠𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠, 𝑖 𝑢𝑠 𝑑𝑜𝑛𝑜 𝑙𝑒𝑠 𝑔𝑟𝑎̀𝑐𝑖𝑒𝑠 𝑢𝑛𝑎 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑎 𝑚𝑒́𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑡𝑜𝑡 𝑒𝑙 𝑞𝑢𝑒 𝑓𝑒𝑢
