Fem camí cap a la Pasqua, sabent-nos també fills pròdigs
“Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.” Així murmuren els fariseus i els mestres de la Llei, entre els “publicans i els altres pecadors que s’acostaven a Jesús per escoltar-lo”. Ell hi respon amb la narració de tres paràboles, transmeses per l’evangelista Lluc (Lc 15,1-32). Tres històries de “pèrdua” i de “retrobament” amb final feliç. Tres situacions ben creïbles, conegudes per aquells que escolten Jesús, entre els quals, els qui murmuren: una ovella esgarriada, una moneda perduda, un pare que estima incondicionalment i dos fills que no li corresponen. En totes tres es remarca el caràcter benvolent de Déu, que malda per la conversió del pecador. La lliçó per als qui murmuren és clara: Jesús fa allò que fa el Pare.
La tercera paràbola (Lc 15,11-32), anomenada tradicionalment del “fill pròdig” que llegim aquest diumenge, descriu el contrast entre l’amor del pare i el capteniment dels dos fills. A petició del més jove, el pare els reparteix la seva herència. El petit s’ho ven tot, li interessen els diners per allunyar-se de la casa pairal. Potser creu que serà més lliure? Res d’això. Lluny del pare tot és desordre, la seva vida s’esfondra, perd la fortuna, és humiliat i perd també la dignitat de fill. La fam que el tortura el fa prendre consciència del seu mal pas, i l’empeny vers el camí de tornada: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.” De lluny estant, el pare ja el veu. I abans que el fill pugui expressar-li el seu penediment, “es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà”. Aleshores, joia i festa a desdir a la casa pairal: “Perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.”
Tothom és cridat a la festa; tanmateix, el fill gran no hi vol participar. Ell no s’ha apartat mai del costat del pare, no ha desobeït cap dels seus manaments i el pare no li ho ha gratificat encara: “No m’has donat un cabrit per fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu… has fet matar el vedell gras.” La resposta del pare és exquisida: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.” En altres paraules: “Entra a la festa, ja que és també teva, perquè tu ets fill meu, com ho és també el teu germà.”
Fem camí cap a la Pasqua, sabent-nos també fills pròdigs. Esperit Sant, “fes-nos enyorar intensament la proximitat del Pare, a nosaltres i al nostre món que n’està tan allunyat”. El salmista (Sl 119) així ho demana: “Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré; la teva Llei fa les meves delícies.”
CONCEPCIÓ HUERTA, biblista
Font: Catalunya Cristiana
