L’esperança constitueix el missatge central del Jubileu 2025 (Spes non confundit núm. 1): perquè l’esperança és paraula central de la fe bíblica, fins al punt que en molts passatges fe i esperança són intercanviables (Spe Salvi núm. 2). L’esperança és la fe viscuda en les circumstàncies històriques de cada moment, passant del cronos fatalista al kairós de gràcia oportuna. L’esperança, avui virtut molt amenaçada, és el punt de partença, la ruta i la meta d’on no ens podem desviar; però una esperança que es fonamenta en l’amor que brolla del Cor de Jesús traspassat a la Creu (Spes non confundit núm. 3). Amb la constància com a virtut estretament lligada a l’esperança (núm. 4) perquè la
constància marca l’autenticitat d’una virtut. L’apòstol Pau dona gràcies per la fe activa, l’amor esforçat i l’esperança constant dels tessalonicencs (1Te 1,3). Així la Comunitat primera de Jerusalem és modèlica perquè eren «constants» a escoltar l’ensenyament dels apòstols, a viure en comunió fraterna, a Partir el Pa i a assistir a les pregàries (Ac 2,42). El nostre amor a Déu és fruit de l’amor que rebem de Déu.
Tot és qüestió d’agraïment. Res no ens podrà separar de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist (Rm 8,35s). Perquè ningú no té amor més gran que el qui dona la vida pels seus estimats (Jn 15,13). Però, com recuperar avui els deixebles desesperançats? L’episodi d’Emmaús (Lc 24,13s) n’indica el camí: a) El Ressuscitat surt al seu encontre, se’ls hi acosta dient-los De què parleu tot caminant?, i es descobreix la manca de fe (Jesús «fou» un profeta poderós, però ja no és) i manca d’esperança (esperàvem, però ja no esperem); b) Jesús els recorda el guiatge segur de les Escriptures referents a Ell; c) Jesús els interpel·la sobre la caritat (Va fer com si seguís més enllà) i ells responen dient: Queda’t amb nosaltres; d) el Senyor els convida a l’Eucaristia (Va prendre el Pa, digué la Benedicció, el partí i els el donava); e) llavors se’ls obriren els ulls i el reconegueren, i per això es reincorporen a la Comunitat (se’n tornaren a Jerusalem on trobaren reunits els Onze).
Josep Lluís Arín Roig, Vicari general i biblista
Font: “Vida Diocesana”, full dominical del bisbat de Tortosa
