Els dons de Déu són sempre amb vista al bé de la comunitat
La coneguda conversió de Pau es va produir després d’una aparició de Crist ressuscitat. Ara bé, sembla que aquesta no va ser l’única experiència extraordinària del món diví que va tenir l’apòstol. Ell mateix relata com en una ocasió es va sentir “endut fins al tercer cel” (2 Corintis 12,1-5), on situa el paradís, i que va sentir-hi paraules inefables. En determinades cosmologies antigues, el cel era imaginat amb diferents nivells: les divisions més habituals eren en tres, en set o en deu cels. El fenomen viscut per Pau és comparable als que asseguren haver viscut altres místics de tots els temps.
Per què explica Pau aquestes experiències tan singulars? Per comprendre-ho, cal recordar la seva situació en relació amb la comunitat de Corint. Els cristians d’aquesta ciutat donaven molta importància als fenòmens extraordinaris, i fins i tot els consideraven un signe d’autenticitat del ministeri apostòlic. Els adversaris de Pau presumien de les seves experiències i desacreditaven així l’apòstol. Ell reacciona assegurant que les visions i les revelacions no són fruit de la capacitat humana, sinó un do de Déu, i de passada insisteix que ell podria presumir més que ningú de les seves experiències místiques, però que no vol fer-ho de cap manera. També en aquesta qüestió, com és habitual en les seves cartes, Pau convida a no fixar-se en l’espectacularitat dels dons que rep cadascú, sinó en la utilitat que tenen per als altres. Els dons de Déu són sempre amb vista al bé de la comunitat.
Font: Catalunya Cristiana
