Falten poques hores per a la celebració —aquest dissabte 28 de setembre— del mig segle de vida de l’Associació Bíblica de Catalunya (tot i que els cinquanta anys els va fer el passat 21 de setembre), i els passadissos de l’Arquebisbat de Tarragona fan més olor de Bíblia que mai. Aquest és l’edifici on l’arquebisbe Josep Pont i Gol (1907-1995) va llegir els estatuts de la que havia de ser una associació interconfessional per a professors de Sagrada Escriptura que es reunien ocasionalment i, en l’actualitat, és la casa pairal d’una institució puntera en l’estudi i la divulgació de la Bíblia per a biblistes i no biblistes; un grup, el segon, en què hi ha Antònia Robert (Tarragona, 1945) i Montserrat Roig (Salomó, 1957), dues de les prop de 800 persones associades a l’entitat.

Mentre que la segona fa només un any i mig que col·labora amb el secretariat després de 33 anys treballant a la llibreria de l’arquebisbat —una quantitat d’anys, si més no, bíblica—, per bé que és sòcia des de molt abans, la primera ha estat vinculada amb l’associació des del 1979 tot participant en tots els seus Cursos Bíblics d’Estiu “fins que va esclatar la pandèmia”, puntualitza. “Recordo amb molta simpatia —continua— les sessions que aleshores ens impartien monjos de Montserrat com ara Guiu Camps (1915-2021) o Hilari Raguer (1928-2020)”.

Robert es refereix a una de les moltes extremitats d’aquesta associació, com ara els Cursos Bíblics per correspondència o la celebració de la Setmana de la Bíblia, sedimentades durant tot aquest mig segle. Un curs, en aquest sentit, que aquesta fornera jubilada ha procurat fer amb un exemplar de la primera edició de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), coeditada, el 1993, amb l’Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides. “La tinc tota subratllada, tal com ens recomana que sempre fem el biblista Joan Ferrer“, hi afegeix en al·lusió a l’actual president (des del 2017) d’aquest òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’exercici de l’apostolat bíblic de Catalunya en les seves diverses manifestacions i possibilitats.

“La Bíblia, sempre present a casa”

“Quan es va publicar [la BCI], en vaig comprar una per a cadascun dels meus quatre fills“, recorda Antònia Robert. Des d’aleshores, la llegeix cada dia, com fa Roig: “La tinc sempre al costat des que vaig decidir participar, ja no recordo ben bé quan, en els cursos estivals de l’associació al seminari tarragoní, aleshores havent de suportar força períodes d’intensa calor“. La possibilitat d’haver comprès les Sagrades Escriptures durant tants anys i, per tant, passant per tantes situacions personals diferents, bones i dolentes, per a les dues la paraula de Déu “sempre té un contingut viu i eficaç per a cada moment”.

Però si hi ha alguna situació que destaqui Montserrat Roig aquesta és, “sense cap gènere de dubte”, la que ha pogut gaudir amb motiu dels pelegrinatges a Terra Santa promoguts, precisament, per l’ABCat: “És un do de Déu”, manifesta referint-se a les dues vegades que ha pogut gaudir d’una “catequesi viscuda“, o, com explica amb altres paraules, d’una “experiència que ultrapassa qualsevol relació que es tingui amb la Bíblia”.

A això se suma el fet de viure-ho en català: “Encara no som prou conscients, com a comunitat lingüística, de la gran sort de tenir una Bíblia en llengua vernacla i tan ben pensada”, comparteix Roig, una de les col·laboradores d’una institució que camina cap a un horitzó centenari.

Article publicar a l’agència Flama el 27 de setembre de 2024 per Xavier Pete

Ves al contingut