«Tots som a la vegada mestre i deixebles. Tots tenim ocasió de predicar, d’ensenyar, d’educar, però tots som radicalment com a punt de partença deixebles que hem d’escoltar. Escoltar a qui? Escoltar a Jesús, escoltar la Paraula de Déu.»
Comentari bíblic de l’evangeli del diumenge XXXI de durant l’any que, des des de Tortosa, ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

«El fonament, la base, l’inici és l’Amor que Déu ens té. Tots els preceptes són preceptes d’agraïment, són resposta a l’Amor rebut de Déu…»
Comentari bíblic de l’evangeli del diumenge XXX de durant l’any que des des de Tortosa ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

La pluralitat de visions sobre Jesús i el seu ensenyament és una riquesa present en l’Església des de l’inici

22 d’octubre 2023

AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista

Com és sabut, en el Nou Testament trobem quatre evangelis: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Tots ells contenen fets i paraules de Jesús, i es concentren sobretot en la seva passió, mort i resurrecció. En molts moments coincideixen força entre ells, si bé és fàcil notar alhora les diferències considerables d’estil, de vocabulari, i també de temes i d’accents. A més, cadascun dels evangelis conté materials propis, que no es troben en els altres. Tot i que no hi ha contradiccions entre ells, és cert que en ocasions resulta complex harmonitzar les diferències.

Observant aquesta diversitat, podríem pensar que seria millor i més clar que hi hagués un sol evangeli. De fet, aquesta idea ja existia en temps antics: Tacià, un cristià del segle II dC, va elaborar l’anomenat Diatèssaron, una fusió dels quatre evangelis en un sol text. Per sort, aquest escrit no va passar de ser un exercici personal i no va substituir de cap manera els evangelis del Nou Testament.

De fet, la pluralitat de visions sobre Jesús i el seu ensenyament és una riquesa present en l’Església des de l’inici. Els evangelis són el resultat de la forma en què cadascun dels primers apòstols van anunciar Jesús i de com el van acollir i fer propi les primeres comunitats. La revelació de Déu en Jesús és tan valuosa i extraordinària que no es pot reduir a una sola forma d’expressió. La diversitat de llenguatges i d’aproximacions, sempre dins de la comunió i la unitat, permet d’obtenir una imatge més rica del missatge cristià.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/nou-testament/

Comentari bíblic de l’evangeli del diumenge XXIX de durant l’any que des des de Tortosa ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

Comentari bíblic de l’evangeli del diumenge XXVIII de durant l’any que des des de Tortosa ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu ens ofereix  una nova fitxa per ajudar-nos a aprofundir en la Paraula. Aquest mes d’octubre ens proposa endinsar-nos en el text de l’evangeli del diumenge XXVIII de durant l’any: Mateu 22,1-14.

Clica i llegeix:

Quina relació hi ha entre la festa dels Tabernacles i la Transfiguració de Jesús?
Per als nostres germans grans, la festa consisteix a construir cabanyelles i viure-hi durant set dies per recordar les tendes de l’estada del poble al desert.
8 d’octubre 2023

Fra Bernat Folcrà

La litúrgia cristiana ha heretat les grans solemnitats jueves, Pasqua i Pentecosta, i les ha enriquit amb la novetat de l’esdeveniment de Crist. Únicament la festa dels Tabernacles (Sucot), que té lloc cada any a començaments de la tardor, no ha entrat dins la litúrgia cristiana. Encara que la festa dels Tabernacles no s’hagi prolongat dins de la nostra litúrgia, és una figura important de les realitats cristianes.

Per als nostres germans grans, la festa consisteix a construir cabanyelles i viure-hi durant set dies per recordar les tendes de l’estada del poble al desert (cf. Lv 23,29-43). L’habitació del poble en tendes al desert esdevé figura de les realitats escatològiques, imatge de les cabanes on els justos habitaran en el futur dels temps messiànics: “El meu poble viurà en un estatge de pau, en indrets segurs i de repòs tranquil” (cf. Is 32,18).

En la Transfiguració del Senyor trobem una escena explícita de la festa dels Tabernacles. Pere proposa construir al Senyor tres cabanes, una per a ells, una per a Moisès i una altra per a Elies. Això vol dir que els temps messiànics ja han arribat amb Jesús, perquè els justos habitaran en cabanes. L’expressió de Pere: “És bo que estiguem aquí”, és l’expressió del repòs, de l’anapausis escatològica. És l’expressió de la felicitat de què gaudirem en la vida futura del Cel, quan viurem en els tabernacles eterns en presència de Jesús i de tots els justos.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/tabernacles/

El mataren i l’expulsaren fora de la vinya
Jesús ha deixat de banda el llenguatge reivindicatiu i ha fet seu el llenguatge de l’amor.

8 d’octubre 2023

MN. JOSEP RIUS-CAMPS, biblista

Jesús continua interpel·lant els summes sacerdots i els ancians del poble adduint-los una segona paràbola, la dels vinyaters homicides. Es tracta d’una paràbola entremesclada de trets al·legòrics on cada tret té el seu significat: l’“home amo de la casa” i “senyor de la vinya” és Déu; “la vinya” és Israel, el primer poble escollit a qui l’arrendà perquè li donés els seus fruits; “els servents”, enviats els uns rere els altres, són els Profetes; “el seu fill” és Jesús, a qui “mataren i expulsaren fora de la vinya”, com conserva encara el Còdex Beza, avalat per les antigues versions llatines i Ireneu, i no com fa el text usual: a qui “expulsaren fora de la vinya i mataren”, és a dir, li donaren mort fora de les muralles de Jerusalem, una interpretació historicitzant que Lluc conscientment farà seva en la Demostració a Teòfil, exsumme sacerdot (Lc 20,15).

Els “vinyaters” homicides representen els dirigents religiosos (“summes sacerdots”) i polítics (“ancians del poble”) del poble escollit; els “altres vinyaters” a qui “arrendarà la vinya” són ara “els qui li reporten els fruits als seus respectius temps”, totes les persones lliures que treballen la terra “i la fan fructificar”.

La “tanca”, el “cup” i la “torre de guàrdia” han estat destruïts; “la vinya” ja no té fronteres: quan, després de matar-lo, “l’expulsaren fora de la vinya”, la vinya ha estès les seves sarments per tot el nostre planeta. El Déu, Pare de Jesús, no cova cap mena de venjança com feu el “senyor de la vinya”: Jesús ha deixat de banda el llenguatge reivindicatiu i ha fet seu el llenguatge de l’amor, de l’amor desinteressat, que Déu esperava que algun dia el Fill de l’home, ja madur, ple d’Esperit Sant, arribés a expressar, encarnant tot el seu projecte creador. Per això Mateu, segons Beza i alguns manuscrits i versions antigues, ha canviat el to del Salm 117,23: “De part del Senyor s’ha esdevingut això i és estrany als vostres ulls!”, als ulls dels dirigents jueus i de tots els qui pretenen encara avui apoderar-se de la vinya.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/parabola-2/

«Caldrà preguntar-nos fins a qin punt ens sentim i actuem com a servidors del Poble de Déu…»
Comentari bíblic de les lectures del diumenge XXVII de durant l’any que des des de Tortosa ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

El proper dia 4 de novembre la Societat Catalana d’Història Cultural, en col·laboració amb l’Institut Obert de Catalunya i amb l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, celebra, al Seminari Conciliar de Barcelona –Diputació, 231– una Jornada Pedagògica sobre les tradicions clàssica i bíblica a la Catalunya contemporània (en el centenari de la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana), sota la direcció del Sr. Pere Ignasi Poy, docent de la Universitat de Barcelona–IRCVM.

A grans trets, la jornada analitza les aportacions a la cultura catalana contemporània de la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana com a responsables de les col·leccions Bernat Metge, Bíblica Catalana i Hebraico–Catalana, entre altres iniciatives, a partir de 1922. Així mateix, emmarca les actuacions del promotor, el Sr. Francesc Cambó (Verges, 1876–Buenos Aires, 1947), en els àmbits de la política, la filantropia i la inteŀlectualitat.

De retruc, analitza la projecció dels llegats clàssic i bíblic en la literatura catalana contemporània, amb una atenció especial a Joan Brossa i M. Mercè Marçal, d’una banda, i a Marià Manent, Mercè Rodoreda i Valentí Puig, d’una altra.

Heus-ne aquí els enllaços al programa i la inscripció:
● Programa
● Inscripció