Des del dia 12 de setembre de 2015 fins el dia 7 de gener de 2016, al reial monestir de Santa Maria de Poblet hi ha una exposició dedicada a la Bíblia de Borso d’Este.

El còdex original d’aquesta bíblia, un bellíssim exemple del Renaixement italià, es compon de 606 fulls bellament il·luminats, escrits amb una caligrafia impecable i recollits en dos volums preciosos. El primer volum consta de 312 fulls de l’Antic Testament i el segon, conté la darrera part de l’Antic Testament i el Nou Testament. Actualment és propietat de l’Estat italià i està dipositada a la biblioteca Estense Universitària de Módena.

Una exposició que val la pena de visitar.

Inauguració del Congrés

Ponència I.

Prof. David Horrell –  «Fear, Hope, and Doing Good: Wives as a Paradigm of Mission in 1 Peter»

Ponència II.

Prof. José Tolentino Mendonça –  «O relato da experiência missionária nas cartas de Paulo»

Ponència III.

Prof. Agustí Borrell –  «El projecte missioner de Pau»

Ponència IV.

Prof. Carlos Gil –  «El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción»

Conferència del dijous dia 3/9/15 al Museu Bíblic Tarraconense

Prof. Santiago Guijarro –  «La primera evangelización en la Iglesia de los orígenes»

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques «El Projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana», Tarragona, 1-3 de setembre de 2015

Crònica del dijous 3 de setembre

El tercer i últim dia del congrés ha començat amb una eucaristia que ha presidit l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, acompanyat pels respectius presidents de les associacions bíbliques ibèriques i altres preveres. Els actes pròpiament acadèmics s’han iniciat amb la conferència del professor Carlos Gil Arbiol (Universidad de Deusto), que ha estat presentat per Carmen Bernabé. El títol de la ponència ha estat «El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción», i l’ha dividit en dues parts. La primera part («El proyecto de Pablo en el marco de la misión de los primeros seguidores») s’ha dividit, al seu torn, en cinc apartats, on el conferenciant ha anat desgranant els esdeveniments que, al seu parer, reflecteixen aquest projecte de missió de la primera generació, la de Pau.

 En primer lloc hi trobem la comprensió paulina de la fe de Jesús de Natzaret, és a dir, un desmesurat pes de l’esdeveniment de la seva mort que, a efectes textuals (en les cartes paulines, doncs) acabà plasmant-se en un cert obscurantisme de la vida històrica de Jesús. A efectes pràctics això significa que Pau féu una identificació quasi sil·logística entre el ressuscitat i el crucificat. Així doncs, el primer tret característic de la missió paulina fou la «legitimació en el significat teològic de la mort de Jesús», fruit, evidentment, del descobriment de la transcendència de Déu en la creu (cf. 2Co 5,16-21; Rm 5,10-11). En segon lloc hi ha la urgència escatològica, és a dir, la reflexió de l’apòstol dels pagans sobre el temps que li ha tocat de viure com un temps breu, limitat. Aquest fet no fou gens menor, ans al contrari. En tercer lloc hi ha la distinció entre l’Israel carnal i l’Israel diví, transició que, segons Pau, té el seu moment de transició en la ekklēsía, de tal manera que l’objectiu d’aquest procés transitiu és retornar la identitat al poble que és heretat del Senyor (=Israel), i no esdevenir aquesta un fi en si mateixa. Això hauria de desembocar, òbviament, en una identificació entre Israel i la ekklēsía. La quarta característica d’aquest projecte missioner paulí, segons Gil Arbiol, és que «el conjunt dels creients en Crist siguin capaços de reflectir la identitat i l’actuació de Déu en la història». I aquest conjunt de creients es troben, preferiblement, entre els rostres de les víctimes de la història, dels marginats i, en fi, de tots aquells que fàcilment hom pugui identificar amb el martiri mateix de Jesús en creu. Aquí s’hi pot llegir una vocació política d’aquesta ekklēsía, quelcom desafiant vers l’Imperi romà que pretén d’oferir una ciutadania celestial a aquells que són violentament exclosos de la ciutadania romana en l’ara i l’aquí. Aital pretensió és, sens dubte, un veritable desafiament a l’estabilitat de l’Imperi. En cinquè i darrer lloc ha destacat el caràcter lliure i autònom del projecte paulí (cf. Ga 1–2). El projecte de Pau de Tars, seguint aquesta lectura del professor Carlos Gil, estaria marcat per un conflicte amb líders d’altres grups missioners (en trobem exemples en totes les seves cartes, però vénen ràpidament a la ment els falsos germans intrusos de la carta als Gàlates).

 La segona part de la conferència («El fracaso del proyecto de Pablo y sus reconstrucciones») ha estat realment suggestiva, i ha generat unes discussions molt intenses just després de la ponència. El professor Gil Arbiol ha explicat que Pau es trobà amb dos fracassos importants: l’un a Antioquia (reflectit en Ga 2,11-14) i l’altre a Jerusalem (la col·lecta de què parla Lluc en Ac 24,17). A propòsit d’això, el conferenciant ha traçat cinc característiques que no van tenir continuïtat en el projecte missioner de Pau després de la seva desaparició.

La primera d’aquestes característiques és la manca de compliment de l’esperança que Israel acceptés Jesús com a veritable Messies. Això obligà a repensar el paper de la ekklēsía segons l’entengué Pau durant la seva vida. Això generà que els deixebles de Pau proposessin un horitzó més divers al concepte paulí d’església (cf. Col i Ef). Amb això s’assentaren les bases per a la transformació d’un «aparent fracàs en un èxit futur». En segon lloc hi ha el fet que la predicació de la creu s’amplià mitjançant el desenvolupament d’una teologia de la resurrecció que serví com a contrapunt a l’excés de pes de la creu en la cosmovisió paulina (vet aquí el contingut de moltes de les cartes deuteropaulines, per exemple el cas de Col 1,15-20). Al mateix temps es produí una compensació a la manca de presència de la vida de Jesús en el corpus paulí. Aquí el professor Gil Arbiol ha presentat una certa continuïtat entre l’evangeli de Marc i Pau, fins al punt d’afirmar que «Marc amplià la teologia de la creu amb una teologia de la vida de Jesús». En tercer lloc trobem el problema de la manca de sentit, ja en aquell moment, de l’esperança en la imminència escatològica i la visió apocalíptica. Això provocà que «s’imposés una visió més propera i positiva vers el patriarcat i les autoritats imperials», fins al punt d’arribar a generar un discurs per a ciutadans model (ja no celestials, sinó pròpiament romans!). En quart lloc trobem una inversió quant a la preferència de Pau pels pobres de la història. Ara, desaparegut l’apòstol dels pagans, els seus seguidors centraren l’atenció per les persones que reproduïen els valors centrals i hegemònics de la societat del moment (vegeu l’antítesi que es produeix entre 1Co 1,26-28 i Ef 4,13-14). Es produeix, doncs, una inclusió progressiva del patriarcat en el model de missió (i en aquest context caldria entendre la probable glossa en 1Co 14,34-35 sobre el silenci de les dones en les assembles). Sobre això Carlos Gil posa l’exemple de Tecla en els Fets apòcrifs. La darrera característica que subratlla el ponent és la reconstrucció de la memòria de Pau que s’inicia ja amb Lluc i que es transmet amb Climent de Roma i Ignasi d’Antioquia. 1Pe 5,13 no és sinó un «esforç per a reconciliar records paulins amb records petrins», qüestió que tingué un paper fonamental en la fundació de la comunitat de Roma.

A tall de conclusió, Carlos Gil ha fet una síntesi d’allò que ha explicat a bastament durant la conferència, destacant la manca de continuïtat entre el projecte pròpiament paulí i el dels seus seguidors. Ara bé, aquest aparent fracàs esdevingué un «èxit del fracàs de Pau». Així les coses, «a la mort de Pau la majoria de les característiques que definiren el seu projecte foren transformades, eliminades o substituïdes per altres que actualitzaven el seu projecte als nous temps».

Els seminaris d’aquest tercer i darrer dia han estat més abreujats, atès que només han comptat amb dues intervencions cadascun. S’han distribuït de la manera següent: el seminari sobre Antic Testament ha comptat amb les comunicacions de Francisco-Javier Ruiz Ortiz (ABE): «Si place al rey, venga hoy con Amán al banquete que le he preparado (Est 5,4)»; i Francesc Ramis (ABCat): «Les comunitats assentades a Jehud al retorn de l’exili».

 Al seminari sobre Nou Testament hi han intervingut Josep Rius-Camps (ABCat): «Saül–Saule–Pau: raons del canvi de nom»; i Alfonso Vives (ABE): «¿Existe una misión cristiana periférica? La primera evangelización en Egipto».

 Finalment, el seminari sobre Bíblia en la Pastoral i en la Cultura ha comptat amb les intervencions de Santiago Guijarro (ABE), que ha presentat la comunicació: «Excavaciones arqueológicas en Magdala, Israel»; i Andreu Muñoz Melgar (ABCat): «El Museo Bíblico Tarraconense: la museografía al servicio de la Palabra de Dios».

El congrés ha arribat a la seva fi amb un acte de clausura i un dinar de comiat dels congressistes, que s’han acomiadat tot esperant poder-se retrobar ben aviat en una nova ocasió d’encontre de (i amb!) la Paraula de Déu.

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques «El Projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana», Tarragona, 1-3 de setembre de 2015

Crònica del dimecres 2 de setembre 

El segon dia del congrés dedicat al projecte missioner de Pau ha començat amb la conferència pronunciada pel professor José Tolentino Mendonça (que també és un reconegut poeta portuguès), amb el títol següent: «O relato da experiência missionária nas cartas de Paulo». Ha ofert a l’auditori una presentació molt particular i alhora molt suggestiva sobre l’experiència paulina en la missió, tot fent gaudir als assistents d’una narració amb un caràcter marcadament literari de la seva ponència. Ha parlat dels motius que van poder dur Pau de Tars a embrancar-se a la missió, així com els suports que hagué de rebre per a poder-la dur a terme amb l’èxit amb què ho féu. S’ha centrat granment en la carta als Romans, que ha considerat com «espècie de manifest de les conviccions de l’apòstol dels pagans». El professor Tolentino ha posat de manifest que, segons el seu parer, Pau considerava vital la relació entre les comunitats jueves i aquelles formades per gentils, quelcom que va acabar esdevenint una veritable prioritat en l’imaginari de la missió paulina. Això ha portat el conferenciat a parlar d’una autèntica «xarxa eclesial», de tal manera que la teologia de l’apòstol no pot comprendre’s sense la combinació entre experiència, aplicació pràctica i procés. La teologia de Pau avança experimentalment, doncs, establint un diàleg amb les circumstàncies històriques que van succeint mentre la missió avança.

El professor Tolentino ha destacat la importància del viatge com a etapa fonamental de descobriment i de construcció de nosaltres mateixos i del món. Per a aquest fi ha tret a col·lació els exemples escripturístics de Moisès, Elies, Jonàs, Jesús de Natzaret, els apòstols de Jesús i Pau mateix. Tots ells es van descobrint en el trajecte (ara literal adés metafòric), en el trànsit d’una situació vital a una altra que els configura i els fa com són. El cas de Pau (protagonista de la conferència) és singular, ja que Tolentino l’ha batejat com un «rodamón d’època antiga», un pensador de matriu mixta (grega i jueva ensems) capaç de moure’s amb naturalitat i astúcia per les terres de l’Imperi romà. Ara bé, aquests desplaçaments de l’apòstol dels pagans no eren gratuïts, sinó que tenien un sentit molt nítid, això és, una intencionalitat eclesial.

Ja concloent la seva presentació particular, el professor Tolentino ha enumerat algunes de les contribucions que, al seu entendre, cal atribuir a sant Pau. En primer lloc la capacitat de Pau de pensar el món amb una configuració diferent, universal i inclusiva (cf. Ga 3,28), en una perspectiva de convivència social i integradora. En segon lloc la idea del baptisme com un senyal d’una nova identitat cristiana transformada i transformadora, un procés d’assimilació radical que duu els batejats a viure per Crist. Es tracta d’una «existència metamòrfica»: creure en Crist significa participar del dinamisme de vida que està velat i revelat en l’esdeveniment de la Seva resurrecció. Per tant, per a Pau un cristià és un «subjecte creient en construcció». En tercer lloc, Pau és el responsable de transformar la taula en un lloc integral, un espai d’obertura on les nostres identitats es reinventen a partir de la universalitat de l’encontre amb Jesús. Finalment, segons el parer de Tolentino, Pau de Tars és qui separà en el món antic la religió de l’esfera purament cultural.

En fi, el ponent ha finit la seva intervenció tot afirmant que Crist és aquell qui ens dóna accés a la intimitat del Pare. Immediatament després s’ha iniciat un debat vivaç sobre la conferència, amb un torn de preguntes i respostes que ha contribuït plenament a una major comprensió d’allò que s’acabava d’explicar.

En les sessions dels seminaris, que seguien el sistema del dia anterior, s’han llegit les següents comunicacions: en el seminari sobre Antic Testament hi han participat Koldo Esteban (ABE): «Algunos problemas de traducción en Gn 1–3. Aplicación de la propuesta lingüística textual de Alviero Niccacci»; i Núria Calduch Benages (ABCat, ABE): «La función de Sir 24,22 en el discurso de Doña Sabiduría». El tercer ponent d’aquest seminari, Juan Antonio Ruiz Rodrigo (ABE) no ha pogut assistir-hi.

El seminari sobre Nou Testament ha comptat amb les següents comunicacions: Armand Puig i Tàrrech (ABCat): «Història i teologia en els evangelis de la infància»; Gonzalo Fontana (ABE): «Los orígenes del cristianismo en Éfeso (a. 70-135)»; i Marcos Aceituno (ABCat): «L’Israel de les “promeses” en Sant Pau».

Finalment, en el seminari sobre Bíblia i Pastoral s’han llegit i debatut les següents comunicacions: Quique Fernández (ABCat) i José Ignacio Pedregosa (ABE): «Secretariados de Animación Bíblica de la Pastoral y figura pastoral del animador bíblico»; i Joaquim Malé i Ribera (ABCat): «Recordando al Señor: reflexiones sobre memoria y oralidad en los estudios recientes de Jesús de Nazaret». El tercer ponent, el portuguès José Augusto Ramos, no ha pogut assistir a l’acte.

El matí s’ha acabat amb el tradicional dinar de germanor i una visita guidada al Museu Bíblic per part del seu director, Andreu Muñoz.

La tarda ha estat repleta d’activitats bíbliques. Ha començat amb la conferència d’Agustí Borrell i Viader (introduït molt amablement per Joan Ferrer i Costa) intitulada «El viatge a Hispània en el projecte missioner de Pau». El professor Borrell ha dividit la seva ponència en tres parts i una conclusió, oferint un ordre escrupolós en la narració que ha facilitat el seguiment a tots els assistents (atès que la conferència es feia havent dinat…). La veritat és que se l’ha de felicitar perquè ha estat molt amè i la seva contribució ha resultat ser molt interessant i suggestiva.

En la primera part ha exposat el possible rerefons veterotestamentari de l’anhel paulí (expressat en la carta als Romans, capítol 15,24.28) de viatjar a Hispània. Enfilant els anuncis d’Is 66,18-20 i centrant-se en l’aportació de diversos autors moderns (Aus 1979, Scott 1995, Das 2008, Dunn 2009), ha conclòs que «Pau no planifica els seus moviments per tal de complir les profecies, però quan observa allò que ha fet, constata que per mitjà de la seva activitat apostòlica el pla de Déu expressat en l’Escriptura es va realitzant».

En la segona part ha parlat de la perspectiva escatològica expressada per Pau en Rm 15. Segons Borrell, l’apòstol té la mirada posada en la fi dels temps, de tal manera que «sent la urgència de fer ressonar l’anunci de l’evangeli a tots els llocs possibles i d’apressar l’arribada dels temps definitius».

La tercera part de la conferència ha versat sobre la salvació dels jueus, qüestió que segons el professor Borrell és molt important, ja que hi ha un principi explícit en l’estratègia missionera de Pau, això és, anunciar l’evangeli a qui no el coneix (cf. Rm 15,20-21). La missió de Pau és universal, doncs, destinada molt especialment als pagans (d’aquí que no sigui gratuït parlar d’apòstol dels pagans), si bé sense perdre de vista el propi poble d’Israel, l’heretat del Senyor. Amb això en ment, el conferenciant ha plantejat la possibilitat del viatge de Pau a Hispània, tot remarcant que hi ha un gran desconeixement quant a la presència de jueus en aquella època a la península ibèrica. Borrell ha emfasitzat l’estratègia paulina de la gelosia (cf. Rm 11,13-14), de tal manera que els jueus se sentissin atrets per l’evangeli mitjançant l’anhel d’aproximar-se allò que ja estava compartit entre els pagans.

La conclusió que el professor Borrell ha exposat davant l’auditori és que «no hi ha un element únic i decisiu que expliqui la decisió de Pau d’evangelitzar Hispània». Pau, diu Borrell, «es mou per la convicció que la salvació de Déu està destinada a tota la humanitat, primer als jueus i després als pagans».

El jorn ha clos amb una excursió a la vil·la romana de Centcelles i posteriorment a l’amfiteatre romà de Tarragona, visites novament guiades —de forma magistral— pel Dr. Andreu Muñoz.

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques «El Projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana», Tarragona, 1-3 de setembre de 2015

 Crònica del dimarts 1 de setembre              

El primer dia del congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques que es realitza enguany a Tarragona ha començat amb la presentació del mateix per part del president de l’Associació Bíblica de Catalunya (ABCat), Mn. Joan Magí, que ha fet de mestre de cerimònies tot presentant els respectius companys de les associacions bíbliques espanyola i portuguesa, Santiago Guijarro (ABE)  i Armindo Vaz (ABP), respectivament. Tots tres han destacat la vàlua d’aquest tipus d’iniciatives de contacte entre associacions bíbliques que, si bé són pròximes en l’espai, sovint resten desconnectades. Armindo Vaz ha arribat a parlar de «trobada històrica», tot posant de manifest la importància i el goig d’aquest congrés celebrat al bell mig de la Tàrraco imperial.

La primera ponència ha anat a càrrec del professor David G. Horrell (Universitat d’Exeter, Regne Unit), intitulada «Fear, Hope, and Doing Good: Wives as a Paradigm of Mission in 1Peter» ‘Por, esperança i bones accions: les esposes com a paradigma de la missió en la Primera carta de Pere’. El professor Horrell ha dividit la seva intervenció en tres parts i una conclusió, tot introduint el nombrós auditori de la sala Santa Tecla a les relacions existents sobre els matrimonis mixtos i la missió cristiana dels orígens mitjançant referències a la literatura paulina i a la Primera carta de Pere. Ràpidament s’ha centrat en la instrucció dirigida a les esposes que l’autor de la 1Pe fa en 1Pe 3,1-6. Seguidament ha plantejat la seva hipòtesi de treball, això és, les esposes com a paradigma de testimoni i missió, tot centrant-se en la perícope anterior i en 1Pe 3,13-17, destacant la «situació de vulnerabilitat i patiment potencial» de les dones i, per tant, l’interès que té en aquest context un model de conducta que segueixi el camí cristià de la vida, és a dir, en viure com ho féu Jesús, el Crist, veritable guia que il·lumina la vida en Déu.

            A mode de guisa a la seva ponència, el professor Horrell ha recapitulat allò que acabava de presentar amb riquesa d’exemples fent-ne una síntesi conclusiva. Ha remarcat la importància que per a l’autor de la Primera carta de Pere tenia seguir el model de vida fressat per Jesús de Natzaret, que és l’enllaç de debò amb el Pare, tot fent notar les tensions que aital comportament podia suscitar en un ambient (el de les primeres comunitats cristianes urbanes de l’Imperi romà) marcadament politeista. D’aquí sorgeixen, doncs, les exhortacions de 1Pe a no témer les afliccions que potencialment poguessin provenir dels ambients pagans i, alhora, a què els oients/lectors de la carta es mantinguessin ferms en la seva fe.

            D’acord amb aquestes conclusions, el Dr. Horrell ha finit tot afirmant que justament aquesta crida a la resistència i a la fe en Déu és una «característica distintiva de la dinàmica de la primera missió cristiana, de l’experiència cristiana en un món hostil». Immediatament s’ha iniciat un intens debat entre el conferenciant i alguns dels assistents.

             Després d’una pausa per a recuperar forces tot prenent un refrigeri al privilegiat claustre de Sant Pau, els assistents han pogut escollir entre els tres seminaris que s’impartien simultàniament: un sobre Antic Testament, un sobre Nou Testament i un darrer sobre Bíblia i Pastoral. Idealment, cadascun d’aquests seminaris incloïa tres comunicacions breus, si bé hi ha hagut alteracions a l’ordre previst a causa de problemes de darrera hora d’alguns ponents.

            Així les coses, en el seminari d’Antic Testament hi han intervingut (en aquest ordre) Armindo Vaz (Associació Bíblica Portuguesa, ABP): «Génesis 2–3: creación divina sin pecado humano»; Jaume Angelats (ABCat): «Caín i Abel: paraula o violència? Elements per a una lectura de Gn 4,1-16 des d’una perspectiva psicoanalítica» (comunicació llegida pel company de l’ABCat Jaume Balateu, atès la impossibilitat d’assistir al congrés del prof. Angelats); i Miguel Pérez Fernández (Associació Bíblica Espanyola, ABE): «Traducciones arameas de la Biblia: desde lo oral a lo literario».

            En el seminari de Nou Testament s’hi han presentat les següents comunicacions: João Alberto Correia (ABP): «Os discípulos de Emaús e a identidade cristã em chave de hospitalidade»; i Xavier Alegre (ABCat): «El nou paradigma en la interpretació de Pau. Una anàlisi crítica». El tercer ponent programat, Gonzalo Aranda (ABE) no ha pogut assistir per motius de salut.

            Finalment, el seminari sobre Bíblia i Pastoral ha emmarcat les següents comunicacions: María Celia Ropero Serrano (ABE): «Un tejido funerario de lino con inscripción latina del Museo Bíblico y Oriental de León»; Joan Ferrer i Costa (ABCat): «¿Cómo se ha plasmado la Biblia en imágenes artísticas?»; i la comunicació preparada per Joaquim Lopes Morgado (ABP): «Sesenta años de actividad de la Difusora Bíblica (católica, fundada por un capuchino castellano)».

              El matí ha clos amb un dinar de germanor de gairebé tots els assistents i una visita a la catedral guiada pel nostre guia particular, el Dr. Andreu Muñoz.

            La tarda s’ha reservat per dur a terme activitats vinculades a les respectives associacions, com una assemblea de l’ABE, una reunió de junta de l’ABCat, una reunió dels membres de l’ABP i una sessió informativa sobre presentacions de llibres de membres de cadascuna de les associacions bíbliques.

Ja podeu llegir, descarregar i compartir el número 120 del nostre Butlletí.

Per fer-ho, cliqueu directament damunt la imatge de la portada.

Un estiu més el Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat juntament amb l’Associació Bíblica de Catalunya i sota el guiatge del biblista Mn. Antoni Pérez de Mendiguren Cros, ha organitzat el pelegrinatge a Terra Santa.

Del 14 al 23 de juliol un nou grup de pelegrins de la Paraula ha viscut amb intensitat l’experiència de poble que camina amb el cor disposat a escoltar la veu de Déu; de poble que camina amb els ulls oberts per descobrir, conèixer i contemplar paisatges, gent, realitats presents en cadascun dels racons de la Terra Santa, el cinquè evangeli, una terra que ens parla de Jesús, dels deixebles i de les dones, dels profetes, dels patriarques, de Maria i Josep… però també de nosaltres; de poble que camina amb l’oïda amatent a la Paraula proclamada però també a la paraula compartida amb els cristians de la Terra Santa que transmeten amb joia la fe en Jesús ressuscitat tot i la situació complicada que els toca viure dia rere dia; de poble que prega i celebra la fe amb la joia del qui se sap salvat a la gruta de Betlem, a Canà de Galilea, al Tabor, a Natzaret, al desert de Judà, al Néguev, vora el riu Jordà, al Sant Sepulcre, tot passejant amb barca pel llac de Genesaret, vora el Cenacle, a Cesarea, a Jaffa, a la muntanya de les Benaurances, a la muntanya de les Oliveres, a Cafarnaüm, a la Via Dolorosa, a Betània, a Jericó, a la Decàpolis… i a Taybeh; de poble que es capbussa en la història que és història de fe, de relació, de crida, de resposta, de fidelitat, de confidència, de seguretat, de dubte, de diàleg íntim amb Déu present en l’espai, en el temps, en cada cor, en cada vida…

L’any vinent aquest pelegrinatge organitzat pel Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat juntament amb l’Associació Bíblica de Catalunya serà de l’1 al 10 d’agost. 

La setmana del 6 al 10 de juliol, amb la participació de seixanta-dues persones —procedents dels bisbats de Tarragona, Vic, Barcelona i Tortosa—, s’ha celebrat en el marc del seminari de Tarragona la 42a edició dels Cursos Bíblics d’Estiu que, any rere any, organitza l’Associació Bíblica de Catalunya, en col·laboració amb l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós
Als matins, de la mà dels professors Joan Ferrer i Joaquim Malé, els assistents han pogut aprofundir en la lectura i l’estudi del llibre dels Salms. A les tardes, sota el guiatge de Mn. Josep Lluís Arín, els alumnes han pogut endinsar-se en el missatge de les cartes de Pau, concretament les cartes als Tessalonicencs, Corintis i Gàlates.
No hi han faltat les estones de pregària, la missa vespertina, les passejades i visites culturals diverses, els àpats animats, la convivencia sempre enriquidora…

En el proper butlletí hi trobareu una crònica més detallada.

Més fotos

L’Associació Bíblica de Catalunya i el Departament de Bíblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebració del cinquantè aniversari de l’aparició de la constitució dogmàtica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticà II.
És per això que s’han dedicat els números 14 i 15 de la col·lecció Scripta Biblica a aquesta temàtica. Els treballs publicats presenten una aproximació substantiva al document del Vaticà II i l’il·lustren amb un parell d’exemples metodològicament significatius.
Scripta Biblica 14 conté un primer escrit que vol ser l’article de capçalera dels dos volums publicats, on es fa un recorregut pel riquíssim progrés que la constitució ha suposat en l’estudi teològic dels nostres temps. L’article és obra de tres autors de casa nostra —Cortès, Puig i Tuñí—, que han viscut de primera mà l’aplicació de la Dei Verbum en els estudis exegètics. L’estudi s’articula en quatre temes fonamentals: la noció de revelació, la relació entre Tradició i Escriptura, la inspiració, i la interpretació del text bíblic —en el cas dels dos darrers, amb l’ajuda del magisteri papal anterior, des de Lleó XIII (Providentissimus Deus, 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu, 1943). Aquests temes van quedar després explicitats, des del punt de vista exegètic, en el rellevant document de la Pontifícia Comissió Bíblica: La interpretació de la Bíblia en l’Església (1993).
Per continuar el treball, es van escollir dos exemples que visualitzessin el progrés teològic suscitat per la Dei Verbum, i que permetessin una lectura exegètica transversal a partir d’un text significatiu de l’Antic Testament, reprès pel Nou Testament i per la patrística. El primer exemple va ser Isaïes 5,1-7, el cant o càntic de la vinya, i el segon fou Nombres 21,4-9, l’episodi de la serp d’aram. Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans, celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013.
Així, Scripta Biblica 14 es proposa l’anàlisi del cant o càntic de la vinya (Is 5,1-7).
Scripta Biblica 15, en canvi, focalitza l’atenció sobre l’episodi de la serp d’aram (Nm 21,4-9), que s’analitza en relació amb Joan 3,14-15 (11-21).
Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat d’interpretacions pertany al moll de l’os de la tradició bíblica, que és una deu riquíssima de vida espiritual i d’estudi.

La col·lecció «Scripta Biblica»