La seva significació religiosa arrela en la mateixa experiència fundant del poble d’Israel: l’Èxode
3 de març 2024
PILAR CASALS, biblista i egiptòloga
Els profetes havien parlat del desert —alguns fins i tot hi van fer estada— expressant com aquest és l’espai ideal de la trobada amb Jahvè. El desert apareix com a símbol de la conversió, de la crida al retorn vers Ell; com a imatge d’una nova relació, d’unes noves esposalles entre Jahvè i el seu poble (Os 2,6); com un desert que florirà connectant alhora el record del Paradís (Gn 2,4bs) i la salvació futura (Is 43,19s).
D’aquesta manera, es pot veure i rastrejar com el desert és una constant al llarg de la Bíblia, i és que la seva significació religiosa arrela en la mateixa experiència fundant del poble d’Israel: l’Èxode. L’alliberació d’Egipte va suposar passar pel desert, un lloc i un temps de pas, que va dur el poble a assentar-se a la terra promesa. El desert, espai hostil i perillós, es va convertir en l’escenari de les vivències del poble durant quaranta anys, i es va revelar com a lloc per excel·lència de la presència, l’acompanyament i la guia de Jahvè. La possibilitat de verificar-hi la fe, de posar-hi la confiança queda situada en el centre, bategant en tota experiència personal de desert.
Font: Catalunya Cristiana