El mataren i l’expulsaren fora de la vinya
Jesús ha deixat de banda el llenguatge reivindicatiu i ha fet seu el llenguatge de l’amor.
8 d’octubre 2023
MN. JOSEP RIUS-CAMPS, biblista
Els “vinyaters” homicides representen els dirigents religiosos (“summes sacerdots”) i polítics (“ancians del poble”) del poble escollit; els “altres vinyaters” a qui “arrendarà la vinya” són ara “els qui li reporten els fruits als seus respectius temps”, totes les persones lliures que treballen la terra “i la fan fructificar”.
La “tanca”, el “cup” i la “torre de guàrdia” han estat destruïts; “la vinya” ja no té fronteres: quan, després de matar-lo, “l’expulsaren fora de la vinya”, la vinya ha estès les seves sarments per tot el nostre planeta. El Déu, Pare de Jesús, no cova cap mena de venjança com feu el “senyor de la vinya”: Jesús ha deixat de banda el llenguatge reivindicatiu i ha fet seu el llenguatge de l’amor, de l’amor desinteressat, que Déu esperava que algun dia el Fill de l’home, ja madur, ple d’Esperit Sant, arribés a expressar, encarnant tot el seu projecte creador. Per això Mateu, segons Beza i alguns manuscrits i versions antigues, ha canviat el to del Salm 117,23: “De part del Senyor s’ha esdevingut això i és estrany als vostres ulls!”, als ulls dels dirigents jueus i de tots els qui pretenen encara avui apoderar-se de la vinya.
Font: https://www.catalunyacristiana.cat/parabola-2/