La biblista inaugurarà la I Jornada Dona i Bíblia amb una reflexió sobre les filles de Selofhad.
L’Ateneu Universitari Sant Pacià acollirà el proper 6 de juny la I Jornada Dona i Bíblia, una iniciativa impulsada per les Dones Biblistes Catalanes (DoBiCat) en el marc del centenari de les Bíblies catalanes. La jornada vol fomentar l’estudi del text bíblic en l’àmbit femení i aprofundir en una lectura de les Escriptures sensible a les experiències i realitats de les dones. En aquesta iniciativa, hi participarà la biblista Marisa Melero, que hi impartirà la ponència “Dones i Terra promesa”.
Com neix la iniciativa DoBiCat i quina necessitat creuen que vol respondre dins l’àmbit bíblic i teològic català?
Ens vam convocar i aplegar inicialment per preparar una reflexió conjunta per a les Jornades de l’Associació Bíblica de Catalunya (ABCAT) del 2023. Els organitzadors havien demanat a algunes dones biblistes una aportació específica sobre l’exegesi feminista. Aquelles jornades commemoraven els trenta anys del document de la Pontifícia Comissió Bíblica La interpretació de la Bíblia en l’Església (1994), que és el primer document oficial que esmenta l’exegesi feminista i en valora les aportacions dins el conjunt de metodologies que anomena “contextuals”.
Després d’això vam pensar que potser valia la pena iniciar un procés conjunt on poguéssim compartir aquest viatge dels estudis bíblics que sovint hem anat transitant cadascuna de nosaltres de manera força individual. Com a col·lectiu de Dones Biblistes de Catalunya encara estem fent les primeres passes i definint els nostres objectius.
Vull assenyalar també que les dones biblistes que participem en la iniciativa DoBiCat som diverses i no tenim una única visió ni dels textos bíblics ni d’altres aspectes de la vida social i eclesial. Per això, en bona part de les següents respostes adopto una perspectiva personal.
Quin és l’objectiu principal d’aquesta primera Jornada Dona i Bíblia?
Amb aquesta jornada volem contribuir a la difusió dels estudis bíblics a partir d’un tema —amplíssim— que encara no ha estat abordat específicament ni des de l’àmbit dels estudis teològics i bíblics a casa nostra ni des d’altres àmbits universitaris interessats pel feminisme o per la relació entre les dones i les tradicions religioses.
En àmbits eclesials, les dones representen la major part de les persones participants, però poquíssimes iniciatives els ofereixen una reflexió bíblica feta per dones, adreçada especialment a elles i treballada des d’una perspectiva sensible a les diverses discriminacions que moltes experimenten —i nosaltres experimentem— en la vida quotidiana: discriminacions en l’àmbit social, laboral, sexual o eclesial, entre d’altres.
Per què consideren important que aquesta reflexió estigui feta per dones?
Com passa en tots els àmbits de recerca, els resultats de l’exegesi bíblica canvien quan canvien les preguntes que es fan els intèrprets. Les dones biblistes fem servir les mateixes metodologies històriques i literàries que els nostres companys, però som conscients que la Bíblia ha nascut en un món patriarcal i que sovint ha estat interpretada per sostenir la submissió i subordinació de les dones tant a la societat com a les esglésies.
Les dones biblistes ens adonem d’aquest substrat, però no estem disposades a abandonar la Bíblia pel fet de tractar-se d’un “artefacte patriarcal”. A més d’identificar aquest fet històric, també hi descobrim el potencial alliberador que ha inspirat moviments emancipadors dels darrers segles: des de la lluita contra l’esclavitud fins al feminisme, passant pel sufragisme, la lluita contra la segregació racial o pels drets civils.
Encara avui les seves històries i figures inspiren una espiritualitat que alimenta molts grups de dones creients que continuen cercant i trobant en les pàgines bíbliques força per viure i esperança per transformar el món.
En què consistirà la seva ponència “Dones i Terra promesa”? Quins aspectes hi voldrà destacar?
La meva aportació a aquesta jornada reflexionarà a partir d’un grup de dones bíbliques que, en ple camí d’Israel pel desert, van identificar un aspecte de la Llei que no era just per a elles, van reivindicar la justícia i van aconseguir una modificació de la Llei.
Encara que la Bíblia les cita pel seu nom quatre vegades, no formen part de les grans figures bíbliques habituals, però la seva història continua impressionant-nos. Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà, les filles de Selofhad: en un món patriarcal, on les dones tenien poca presència i poca paraula pública, van actuar com a subjectes capaces d’exposar el seu cas i de mostrar amb intel·ligència i competència que la Llei de Déu tenia insuficiències. La seva capacitat d’argumentar va establir un precedent que modificà la llei de l’herència.
La seva història es troba al llibre dels Nombres (Nm 27,1-11). Elles encara poden inspirar esperances de transformació a les nostres comunitats.
Creu que avui encara hi ha aspectes de la Bíblia o de la tradició cristiana que han estat poc llegits o interpretats des de la perspectiva femenina?
Crec que les dones biblistes, especialment a Europa i Amèrica, han fet una feina ingent i han estudiat i publicat una immensitat de treballs des de perspectives molt diverses: recuperant les dones bíbliques —moltes més de les que ens havien explicat—, posant en evidència els relats que perpetuen la submissió i la dominació de les dones, o descobrint escletxes de resistència que proposen valors alternatius i que continuen sent una font d’inspiració per a dones creients i compromeses amb la transformació del món i de les comunitats religioses. També a l’Àfrica i a l’Àsia trobem cada vegada més dones biblistes que fan aportacions magnífiques des dels seus contextos respectius.
El tema no és tant que hi hagi aspectes “poc llegits o interpretats”, sinó que els treballs de les biblistes i teòlogues no han arribat —i encara no arriben prou— ni a les nostres institucions acadèmiques ni a la base de les comunitats. Des d’aquest punt de vista, volem fer una convocatòria ben oberta per compartir la nostra recerca i la nostra reflexió amb totes aquelles persones que vulguin beure d’aquestes fonts menys conegudes.
Dic això, és clar, entenent que la Font —amb majúscula— continua sent el text bíblic, tresor mil·lenari de saviesa i patrimoni comú de moltes tradicions religioses i de la humanitat.
Per què costa encara que aquestes aportacions arribin a les comunitats i a les institucions?
Suposo que hi intervenen molts factors. D’una banda, les estructures acadèmiques i eclesials sovint tenen dinàmiques lentes. De l’altra, encara hi ha molta gent que desconeix tota aquesta recerca feta per dones durant les darreres dècades. Precisament per això pensem que iniciatives com aquesta jornada poden ajudar a fer visibles aquestes aportacions.
La jornada s’emmarca en el centenari de les Bíblies catalanes. Quin valor té, segons vostè, disposar d’una tradició bíblica consolidada en llengua catalana?
La tradició bíblica en català ha ajudat a vertebrar llengua, cultura i pensament al llarg dels segles. La continuïtat —des de les traduccions medievals fins a la traducció interconfessional més moderna (BCI)— és precisament el que permet parlar d’una autèntica tradició bíblica consolidada.
Les traduccions de la Bíblia han estat una escola de llengua i d’expressió literària. Han aportat una gran riquesa de vocabulari, referències i expressions narratives que formen part del nostre imaginari col·lectiu.
En moments històrics en què el català ha estat perseguit o relegat, mantenir viva la tradició bíblica també ha estat una manera de preservar la dignitat cultural i la continuïtat del país.
Ara bé, el treball bíblic a casa nostra també ha anat més enllà de la qüestió cultural o filològica: ha fet possible que el text bíblic hagi estat llegit, pregat, estudiat i discutit en la pròpia llengua. Cada traducció és una interpretació i penso que continuar avui aquesta tasca de traducció i difusió permet incorporar matisos propis, sensibilitats contemporànies i noves mirades exegètiques —també les aportacions feministes— que ajuden a tornar a escoltar aquests textos mil·lenaris des de la nostra realitat.
Per tant, sí: les traduccions bíbliques han contribuït a crear pensament, espiritualitat i consciència col·lectiva, i és en aquesta tradició que ens sentim inscrites.
A qui va especialment adreçada aquesta jornada? Només a especialistes o també al públic general interessat en la Bíblia?
Com deia abans, la nostra convocatòria té voluntat de ser tan oberta com sigui possible. El tema de la jornada, “Dona i Bíblia”, és tan ampli que pot interpel·lar moltes persones: dones creients que cerquen inspiració bíblica per mantenir el seu compromís, persones que de vegades perceben la Bíblia lluny dels seus valors, persones interessades en la història de les dones i en el paper de les tradicions religioses, estudioses i estudiosos de la teologia o de qualsevol altra disciplina relacionada.
En definitiva, qualsevol persona interessada a aprofundir en els continguts bíblics d’una manera crítica i rigorosa.
Quina continuïtat els agradaria que tingués DoBiCat en els pròxims anys?
Encara estem en un moment d’autodefinició, però ens esforçarem perquè el grup tingui llarga vida i pugui contribuir a fer créixer l’interès per l’estudi i la interpretació del text bíblic en profunditat, especialment en l’àmbit de les dones.