L’Església ens ofereix avui la persona de Jesús mateix, Albada de la creació nova, inauguració d’un temps nou de salvació, el Nou Testament
Recuperem en la litúrgia de la Paraula de Déu de les eucaristies dominicals la lectura habitual de l’evangeli de sant Mateu, que conserva el ressò i els records de l’evangelització de l’Església a Antioquia de Síria, de la qual sant Pau va beure i viure. De la proposta creient de sant Mateu entorn de Jesucrist, l’Església ens selecciona dues exhortacions, posades en boca del Salvador amb una intenció específica.
La primera, la convicció humil i profunda que no coneixem el moment final de l’univers. El final dels temps —com també els inicis— ens és desconegut. En tenim indicis, podem aprofundir-hi, però mai no podem assolir un coneixement exacte, que ens faci pensar que som amos de la nostra pròpia existència. És un crit profètic del Senyor a viure una humilitat transformadora, catàrtica: som criatures; rebem la vida com un do, i aquesta consciència no ens ha de dur a la tristesa o a l’angoixa, sinó a la confiança pregona de Déu.
En aquest sentit, Jesucrist insisteix, com a element transversal de tota la seva predicació pública, en la conversió, en el canvi de la nostra mirada sobre la realitat. En un temps de canvis com l’actual, necessitem profetes que recordin que la veritat de Crist no només arriba al cap, sinó també al cor i a les mans: són els sants.
Prenguem la segona exhortació de la breu paràbola del lladre furtiu. Pot sorprendre quan Jesús compara Déu Pare amb un lladre, podria semblar una exageració gairebé irreverent. Segons l’Escriptura —a l’Èxode i al Deuteronomi— robar és pecat, i Déu no vol lladres. Però el Senyor, en la llicència que es permet en la seva pedagogia, ens descol·loca per fer-nos entrar en l’àmbit de l’esperança en Déu, amb una disposició espiritual i moral: l’anhel de canvis profunds, l’anhel de Déu mateix, de la seva vinguda. El desig de la santedat.
L’Església ens ofereix avui, en l’inici de l’Advent, la persona de Jesús mateix, Albada de la creació nova, inauguració d’un temps nou de salvació, el Nou Testament: temps de Crist mort, ressuscitat i assegut a la dreta del Pare; temps de la comunitat pelegrina que viu de la fe i de la caritat; temps dels signes pobres que eixamplen els esperits perquè és així com Déu revela ara la seva providència amorosa: en l’exercici de les virtuts santes.
Signes pobres i profetes de Déu, en aquest Advent, recordem i encomanem al Senyor Mn. Josep Rius-Camps, prevere que ens ha acompanyat durant molts anys en aquests comentaris. Dedicat a la Paraula de Déu, home d’Església, pioner, profètic, senzill, d’una elegància espiritual, d’estil sorprenent. Que el Senyor el tingui en la seva glòria. Al cel sia.
MARCOS ACEITUNO, teòleg i biblista
Font: Catalunya Cristiana