Quan va descobrir Jesucrist va entendre que la relació amb Déu és una qüestió d’amor i de confiança
En els evangelis, els fariseus apareixen com els adversaris més decidits de Jesús, que sovint critiquen la seva manera d’actuar i de pensar, i que conspiren per condemnar-lo a mort. Doncs bé, el fariseu més conegut és precisament l’apòstol Pau. Ell mateix afirma: “En l’observança de la Llei, era fariseu” (Filipencs 3,5), i els Fets dels Apòstols asseguren que va estudiar a l’escola de Gamaliel, un dels rabins fariseus més respectats de la seva època (Fets 22,3).
Els fariseus havien nascut com un moviment de renovació i de retorn a l’autenticitat de la fe jueva. Uns dos segles abans de Jesús, quan Israel estava dominat per l’imperi grec, molts jueus abandonaven les creences i les pràctiques tradicionals. D’altres intentaven oposar-se amb la violència a la invasió d’una cultura estrangera. En aquest context, algunes persones van creure que el camí a seguir era viure plenament d’acord amb la voluntat de Déu, expressada en els llibres de la Llei. En temps de Jesús, els fariseus eren admirats pel seu coneixement de la Llei i per la seva vida piadosa i estricta, si bé tenien el perill de caure en una mentalitat i en un comportament excessivament legalistes.
La formació farisea va donar a Pau un gran coneixement de la paraula de Déu i un sentit fort de fidelitat a Déu. Quan va descobrir Jesucrist, però, va entendre que la relació amb Déu és una qüestió d’amor i de confiança: Déu ens salva purament per la seva misericòrdia, i no pas pels nostres mèrits.
AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista
Font: Catalunya Cristiana