Tampoc nosaltres no en fem gaire cas, malgrat que tinguem un Mestre tan proper com Jesús de Natzaret.
El Còdex Beza conserva encara l’enunciat de la paràbola, mentre que la majoria de manuscrits la introdueixen abruptament. Ens presenta dos individus representatius, dels quals tan sols el segon porta nom: “Cert home ric… cert pobre, de nom Llàtzer.” El ric no porta nom, senyal que la seva existència és insubstancial, malgrat que anés revestit de porpra i banquetegés sumptuosament: “Morí el ric i fou sepultat.” Llàtzer, en canvi, és el protagonista de la paràbola. Se’l menciona quatre vegades pel seu nom: ajagut al portal del ric, emportat pels àngels al si d’Abraham, reposant en el seu si i plenament consolat. El ric, després de mort, porta una espècie de vida ombriva a l’Hades, la regió dels morts, enmig de turments. El contrast no podria ser més evident. Tanmateix, més que remordiment per la manera com ha viscut, completament despreocupat del pobre que jeia al seu portal i volia saciar-se amb les molles que queien de la seva taula, experimenta una certa preocupació pels seus cinc germans, “no fos cas que també ells no vinguin a parar en aquest lloc del turment”. Abraham li replica: “Tenen Moisès i els Profetes, ¡que els escoltin!” No n’hi ha prou de tenir la Bíblia a la prestatgeria: cal escoltar-los, com repeteixen sovint els jueus: “¡Escolta, Israel!”, però tampoc nosaltres no en fem gaire cas, malgrat que tinguem un Mestre tan proper com Jesús de Natzaret. La rèplica final que li fa Abraham és d’intensa actualitat: “Si Moisès i els Profetes no escolten, tampoc si un d’entre els morts ressuscités i anés a trobar-los, no el creurien.”
Però nosaltres encara tenim una responsabilitat més gran: un dels nostres, el Fill de l’home, sí que ha ressuscitat d’entre els morts i es deixa veure als qui estan oberts al seu missatge. Però parla amb el llenguatge de l’Esperit, que no s’expressa en cap unitat de mesura d’informació (bit) i que solament se’ns fa entenedor quan sortim de nosaltres mateixos i anem a l’encontre de l’altre.
JOSEP RIUS-CAMPS, teòleg i biblista
Font: Catalunya Cristiana