Volia expressar la renovació de l’aliança amb el poble d’Israel, el destinatari inicial del seu missatge
A la Bíblia, el nombre dotze està íntimament lligat al poble d’Israel. Per entendre’n la importància, cal remuntar-se a la seva estructura tribal. Antigament, Israel s’organitzava en dotze tribus, fruit de la unió política i religiosa de diversos clans que, amb el temps, van forjar una identitat comuna. Cada tribu es considerava descendent d’un avantpassat comú, normalment un dels dotze fills de Jacob (també conegut com a Israel): Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Issacar, Zabuló, Josep —pare d’Efraïm i Manassès— i Benjamí. D’entre elles, la tribu de Leví tenia un paper singular: era l’encarregada del sacerdoci i del culte.
Segons els relats bíblics, aquestes tribus, abans de la monarquia, mantenien la seva autonomia, però amb el temps van posar en comú les pròpies tradicions i van unir-se entre elles amb un pacte basat en la fe en un Déu únic que havia establert una aliança amb el poble. El nombre dotze, doncs, simbolitzava la unitat i la totalitat d’Israel.
Aquesta tradició explica, en part, per què Jesús va escollir dotze deixebles (Marc 3,13-19). El seu gest no era casual: amb ells, volia expressar la renovació de l’aliança amb el poble d’Israel, el destinatari inicial del seu missatge. Els Dotze evoquen les dotze tribus, si bé l’Evangeli, tot i néixer dins d’Israel, estava destinat a arribar a tota la humanitat. Aquesta vinculació simbòlica amb els fills de Jacob potser també explica l’absència de dones al grup dels Dotze.
AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista
Font: Catalunya Cristiana