Cal deixar-nos portar per l’Esperit de Déu que ens ensenya a pregar, ens guia i habita en nosaltres
Cal situar aquest fragment d’una exigència extrema tenint en compte el context previ del ministeri de Jesús a Galilea i l’actual de camí a Jerusalem, camí cap a la Passió. Fins ara Lluc ens ha narrat múltiples guaricions, un parell de resurreccions i la multiplicació dels pans que havia fet Jesús mentre era a Galilea. Fàcilment la multitud podia caure en la temptació de voler seguir Jesús només per les obres extraordinàries que feia, sense pensar en les exigències i les responsabilitats que comportava el seguiment de Jesús.
Ara, camí de Jerusalem, Jesús anuncia a la gent per tres vegades que només poden ser deixebles seus si tenen en compte aquestes tres coses: renunciar a la família, no hem de posar excuses com que he d’anar a enterrar el pare (Lluc 9,59) o que m’he casat (Lluc 14,20); renunciar a la pròpia vida, “qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24) i renunciar a tots els béns (Lluc 18,22).
Tot seguit amb dues petites paràboles, la paràbola de l’home que vol construir una torre —que possiblement es tracta d’un habitatge senzill per viure-hi, o bé de les petites torres que es feien a les vinyes per vigilar-les quan el raïm era madur— i la paràbola del rei que ha de fer la guerra, un home poderós que té un exèrcit de deu mil homes. Ambdues paràboles palesen que Jesús parlava del Regne de Déu per a tothom. És una crida universal, tant per als que no tenen gaires béns, com per als més rics i poderosos. Igual que els protagonistes de les paràboles, tots hem de fer una reflexió seriosa i profunda abans de fer un pas endavant i seguir Jesús.
Jesús ens crida a seguir-lo. Sabem què significa seguir-lo? No podem dir ara sí, ara no, potser més tard… cal determinació quan prenem la decisió de seguir-lo. Abans cal la reflexió i la pregària. Jesús ens convida a confiar en Déu Pare. Ell ens té comptats tots els cabells, valem més que tots els ocells, no ens hem de preocupar pel que menjarem o com ens vestirem perquè Déu ja sap què necessitem. Fins i tot, quan Jesús envia els deixebles a anunciar el Regne a Israel i a totes les nacions, els prohibeix de portar bastó, bossa, sarró, pa, diners, sandàlies… Els recursos propis i els nostres coneixements no són suficients per seguir Jesús, fins i tot de vegades fan nosa, cal deixar-nos portar per l’Esperit de Déu que ens ensenya a pregar, ens guia i habita en nosaltres.
JAUME BALATEU, biblista
Font: Catalunya Cristiana