El mal en el món té moltes cares i disfresses, però Jesús ens ha donat poder per trepitjar-lo
Aquest episodi sobre l’enviament dels setanta-dos deixebles només el trobem en el tercer evangeli. L’inici és un discurs llarg de Jesús en el qual fa extensiva la missió dels Dotze que havien estat enviats en el capítol 9, a altres deixebles. Atès que el número setanta-dos coincideix amb la quantitat de pobles que es creia que habitaven en el món segons el llibre del Gènesi, capítol 10, pensem que els receptors de la missió és tot el món. Lluc ens anticipa, i ho fonamenta en la voluntat de Jesús, el que serà evident anys després: els gentils que viuen fora d’Israel seran els principals receptors de la Bona Nova.
La missió universal a què estan cridats els deixebles no és fàcil. Tal vegada el més difícil sigui deixar de confiar en les pròpies forces, recursos i coneixements, és a dir, en els mitjans humans (no han de portar “bossa, ni sarró, ni calçat”). Només cal confiar en Déu Pare. És de bojos emprendre una missió en aquestes condicions? Potser sí. Ara bé, Jesús ja ens va dir que allò que no és possible per als homes, ho és per a Déu, de possible. I certament que va ser així: els setanta-dos van acceptar la responsabilitat de la missió, malgrat que se sentien febles, no tenien recursos i eren llançats enmig d’un món de llops. Tanmateix, tornaren tots contents de la missió perquè havien alliberat del mal molta gent pel poder del nom de Jesús.
En temps de Jesús es creia que tots els mals, les malalties i també la mort tenien el seu origen en Satanàs i els seus dimonis que aquí estan representats per les serps i els escorpins. Les guaricions i els exorcismes que fan Jesús i els seus deixebles són el signe del fet que el Regne de Déu és a prop, que el mal és vençut, que Satanàs, la personificació de les forces del mal, no té cap poder en el món i cau del cel. Els “dimonis” que avui no permeten que el Regne de Déu sigui aquí poden ser múltiples. Volem tenir poder per dominar els altres? Volem ser els primers i ocupar els llocs importants de la societat? Volem acumular riqueses? El mal en el món té moltes cares i disfresses, però Jesús ens ha donat poder per trepitjar-lo. Jesús envia els setanta-dos perquè siguin servidors fidels de la Paraula i perquè ajudin i alliberin els homes i les dones dels mals que els oprimeixen. Només així els deixebles de Jesús tindran “un nom escrit en el cel”, perquè el que fan està en sintonia amb el que vol Déu Pare i Déu els estimarà. El contrast és impactant: els deixebles tindran els seus noms escrits en el cel i Satanàs cau del cel.
JAUME BALATEU, biblista
Font: Catalunya Cristiana