El problema no és la riquesa, sinó adorar-la
Jesús sap que la pobresa material no és bona. Es compadeix dels pobres i al grup dels Dotze tenen una bossa comuna d’on reserven una part per a almoina. També és bo ser diligent i fer rendir els propis talents. Dit això, Jesús té paraules rotundes, no contra els diners en si, sinó contra la idolatria del diner. El problema no és la riquesa, sinó adorar-la. I això es reflecteix en la cobdícia i la gasiveria.
Mateu 6 ens crida a confiar en la Providència: cerqueu el regne i la resta us serà donada. Feu el bé, serviu, treballeu amb honradesa i no us obsessioneu. Déu proveirà. Les paràboles de Lluc: el ric i el pobre Llàtzer, i el ric insensat, denuncien dues actituds injustes: la insensibilitat dels rics que ni tan sols veuen els pobres i la creença que els diners ho són tot i resolen la vida. Els dos rics acaben en la buidor i el turment.
L’episodi del jove ric, relatat pels tres sinòptics, mostra com l’afecció excessiva als diners i als béns materials és un obstacle per seguir Jesús. Novament, el problema és posar els diners com a prioritat.
Jesús aborda dos temes ben actuals respecte als diners, que preocupen tothom: els deutes i els impostos. Els deutes esclavitzen; Jesús proposa el perdó i la misericòrdia. Amb les taxes, Jesús accepta pagar-les, com veiem quan parla de Déu i el Cèsar (Mc 12,13 i s. o en Mt 17,24 i s.). Però no els considera justos. En el seu temps, molta gent patia per deutes i la pressió fiscal sobre el poble era alta, fins a un 50% de la renda d’una família. Avui patim una pressió encara més gran i el deute i la usura mouen el món. Això ens porta a una reflexió cristiana sobre el nostre sistema econòmic actual!
MONTSE DE PAZ, biblista
Font: Catalunya Cristiana