«Voleu trobar el Ressuscitat? Circuleu per Galilea, camineu per camins de Galilea, que són els camins de l’Evangeli.»
Comentari bíblic de l’evangeli de la Solemnitat de l’Ascensió per Josep Lluís Arín Roig, biblista i administrador diocesà del bisbat de Tortosa.
maig 20
Solemnitat de l’Ascensió del Senyor
maig 18
Seguint els passos del diumenge de la Paraula
Compartim amb vosaltres la fitxa del mes de maig per ajudar-nos a aprofundir en la Paraula preparada per l’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu. Aquest mes ens conviden a endinsar-nos en el text de Mateu corresponent a la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor: Mt 28, 16-20.
maig 14
Diumenge Sisè de Pasqua
«Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança. Viure en cristià de debò, implica provocar interrogants.»
Comentari bíblic de les lectures del VI diumenge de Pasqua per Josep Lluís Arín Roig, biblista i administrador diocesà del bisbat de Tortosa.
maig 09
Núria Calduch-Benages, membre de l’Acadèmia europea de les ciències i les arts
Núria Calduch-Benages, membre de l’Acadèmia europea de les ciències i les arts
La Núria Calduch-Benages, membre estimadíssima de la nostra ABCat, ha rebut tot un seguit de responsabilitats de primer nivell en els darrers anys, sobretot vinculades a la Cúria de Roma. Doncs bé, a mitjans del passat mes d’abril tingué un reconeixement de fora de les instàncies romanes: ha estat escollida membre de ple dret de la European Academy of Sciences and Arts (EASA). Es tracta d’una societat acadèmica d’origen austríac —fundada pel cèlebre arquebisbe Franz König— creada el 1990 i que compta en la seva llista de membres amb diversos premis Nobel (medicina, física, química, economia, pau) i un llarg reguitzell d’acadèmics europeus actuals.
Des de l’ABCat volem fer-nos ressò d’aquest notícia tan esplèndida, per la Núria i per la nostra associació. Com bé sabem els qui la coneixem, la Núria és la més sàvia; però cal afegir-hi que la seva simpatia és tan gran com la seva sapiència i, a més, és la millor ambaixadora de l’ABCat i de Catalunya.
Ad multos annos, Núria!
maig 06
Diumenge Cinquè de Pasqua
«Com podem tenir serenor als nostres temps? Consigna doble: confieu en Déu, confieu també en Mi. Aquest confiar, aquest creure.. fiar-se de… La confiança és un actitud relacional que un cop ha arrelat, s’ha de mantenir i augmentar…»
Comentari bíblic de les lectures del V diumenge de Pasqua per Josep Lluís Arín Roig, biblista i administrador diocesà del bisbat de Tortosa.
maig 05
Formes de cristianisme antic. Panorama bíblic
Jornada Acadèmica Sagrada Escriptura.
“Formes de cristianisme antic. Panorama bíblic” amb el Dr. Santiago Guijarro, catedràtic de Nou Testament de la Universitat Pontificia de Salamanca.
abr. 30
Diumenge Quart de Pasqua
Comentari bíblic de les lectures del IV diumenge de Pasqua per Josep Lluís Arín Roig, biblista i administrador diocesà del bisbat de Tortosa.
«En la crida a la conversió hi ha una referència clara: Crist persona, Crist estil de vida. Crist és la porta per on cal entrar, Crist és la porta de les ovelles, en doble direcció: pels pastors que han rebut l’encàrrec de pasturar, tenen a Crist com a model; per les ovelles també, en el seu seguiment, en la seva estimació, en el seu escoltar…»
abr. 29
Noncanonical Traditions about Jesus’ Birth and Childhood in Antiquity and the Middle Ages
Els dies 20-22 d’abril es va celebrar el simposi internacional “Noncanonical Traditions about Jesus’ Birth and Childhood in Antiquity and the Middle Ages”, organitzat per Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) en coordinació amb el Centre for Advanced Studies “Beyond Canon” de la University of Regensburg i la Chair of New Testament Studies and Ancient Christian Apocrypha de la Humboldt University Berlin, amb la col·laboració del Museu Episcopal de Vic i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic.
El simposi va comptar amb diversos experts de relleu europeu i internacional que van oferir una visió polièdrica de textos i expressions artístics antics i medievals entorn al naixement i la infància de Jesús de Natzaret.
abr. 27
Com es presenta Déu a través dels llibres de l’AT?
Com es presenta Déu a través dels llibres de l’AT?
En el llibre de l’Èxode la compassió divina defensa el pobre (22,24-26).
Al llibre del Deuteronomi relaciona la misericòrdia amb el record de l’aliança: “El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t’abandonarà […] ni s’oblidarà de l’aliança que va fer amb els teus pares! (4,31).
A Dt 26,16-19 ens recorda el compromís del poble davant Déu, les implicacions fonamentals de l’aliança. El pacte és recíproc i està presidit per la lleialtat i el respecte. Hi ha un diàleg entre Israel i Déu; Israel és un interlocutor lliure i responsable davant Déu que és fidel i es compromet a ser el Déu d’aquest poble.
Els Salms són testimonis privilegiats de la fe en la misericòrdia. La misericòrdia de Déu és semblant a la d’un pare: “Com un pare s’apiada dels seus fills, el Senyor s’apiada dels fidels” (Sl 103,13).
El profetes també destaquen un Déu misericordiós, com és el cas de la profecia d’Osees (2,21-22), quan Déu ofereix la seva misericòrdia al poble. A Isaïes (1,10.16-20) el cor del poble d’Israel s’ha allunyat de Déu, aquest fet és constant i cíclic en Israel, que acostuma a trencar la seva aliança posant falsos déus. Davant d’aquesta situació, Déu corregeix com un Pare misericordiós que vol el bé dels seus fills, però estima tant que deixa el do de la llibertat. És una crida a la responsabilitat.
Al llibre de Tobit, Déu apareix com a just: “Que Déu sigui beneït, ell que viu eternament; que sigui beneït el seu regne. Ell colpeix i té misericòrdia…” (13,1-2); “Ell us colpeix per les vostres culpes, però té misericòrdia de vosaltres” (13,5); invita amb urgència a la conversió, preguntant-se si es penedirà i qui sap si tindrà misericòrdia de vosaltres (13,8).
M. PILAR LOZANO,
llic. Ciències Religioses
abr. 23
Diumenge Tercer de Pasqua
Comentari bíblic de l’evangeli del III diumenge de Pasqua per Josep Lluís Arín Roig, biblista i administrador diocesà del bisbat de Tortosa.
«El Ressuscitat surt a l’encontre d’uns deixebles dimissionaris i es posa a caminar amb ells, dialoga amb ells… els interpel·la. […] L’encontre amb el Ressuscitat és, primer que tot, fruit de la seva gràcia, de la seva iniciativa; és també condició per la referència a les Escriptures, el guiatge de la Paraula de Déu; és motor que omple de caritat, és celebració de l’Eucaristia. I tot això, germans, en comunitat.»