Bíblies políglotes. Punt de trobada entre religions.

Cicle políglotes

Aquest dilluns dia 14 de desembre comença el cicle organitzat per la biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona «Bíblies políglotes. Punt de trobada entre religions».
Aquest cicle pretén apropar el naixement de les «Bíblies Políglotes» al públic d’avui en dia, per poder redescobrir la tasca intel·lectual d’uns homes que, portats per la revolució cultural que suposa el Renaixement a Europa, busquen establir, partint d’una base científica, un text bíblic el més fidel possible a la paraula revelada.
 
La primera de les activitats d’aquests cicle serà la  conferència «Context i utilitat de les Bíblies Poliglotes», a càrrec del Dr. Joan Ramon Marín, membre de la nostra associació i professor de la Facultat de Teologia i de l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. La conferència serà aquest dilluns dia 14 a les 19.00 h. hores al Seminari (C/ Sant Pau, 4). L’ acte és gratuït i obert a tothom.

Butlletí 121

Butlletí 121

Des d’aquí podeu llegir, compartir i descarregar el número 121 del nostre «Butlletí».

També podeu anar a la pàgina del «Butlletí», on hi trobareu els números anteriors.

El Poble de Déu camina en la història

«8a edició de la Setmana Bíblica de Barcelona»

L’Escola d’Animació Bíblica de Barcelona, Llibreria Paulinas-Barcelona i la Parròquia Mare de Déu de la Medalla Miraculosa han organitzat la 8a edició de la Setmana Bíblica. Aquest any està dedicada a l’Església i té per lema «El Poble de Déu camina en la història». Serà del dissabte 21 al dissabte 28 de novembre.

Programa

Taller de Nadal al Museu Bíblic Tarraconense

Amb l’objectiu d’apropar els infants i joves a la realitat del Nadal des d’una dimensió cultural i religiosa, el Museu Bíblic Tarraconense ofereix un taller adreçat a grups escolars  —des de primària fins a 1r d’ESO—, grups de catequesi i famílies.

Durada: entre 60 i 90 minuts.Nadal Museu
Horari: De dilluns a divendres lectius de 9.00 h a 13.00 h i de 15.00 h a 19.00 h. Dissabte 12 de desembre i diumenge 13 de desembre (1r torn: 10.00 h i 2n torn: 11.30 h).

Podeu descarregar el programa des d’aquest enllaç:

Taller Nadal al MBT 2015

 

 

 

Converses a La Pedrera

PedreraUs avancem el programa de les  CONVERSES A LA PEDRERA, que amb el títol “Bíblia i literatura catalana (segles XVII-XX)”, tindran lloc a la Pedrera durant els mes d’abril de 2016. Es tracta d’una exposició sobre el tema, acompanyada de música de l’època que anirà a càrrec de l’ESMUC. Els participants exposaran els seus estudis, que seran publicats pròximament. Es tracta d’un projecte impulsat per l’Ateneu Universitari “Sant Pacià”, l’Associació Bíblica de Catalunya i la Fundació Catalunya-LaPedrera. El mes de novembre de 2016 se celebrarà el Segon Cicle amb el títol “Bíblia i literatura catalana (segles XIII-XVI)”.

05/04/2016:    Verdaguer i Guimerà davant la Bíblia, per Ricard Torrents i Joan Santanach

(modera: Armand Puig)

12/04/2016:    Carner i Riba davant la Bíblia, per Narcís Comadira i Jordi Malé

(modera: Carles Duarte)

19/04/2016:    Pere Quart i Espriu davant la Bíblia, per Helena Mesalles i Sebastià Bonet

(modera: Jaume Angelats)

26/04/2016:    Sales i Rodoreda davant la Bíblia, per Carles Lluch i Maria Campillo

(modera: Lola Badia)

 

Actualització de la pàgina sobre el BibleWorks i la BCI

Hem actualitzat la informació de la pàgina web sobre el programa BibleWorks.

Hi trobareu la presentació del programa i, també, les instruccions de: bw10boxcoversticker-800

  1. Configuració del programa BibleWork 6 i 7, per a usuaris catalans.
  2. Configuració del programa BibleWork 6 i 7, per a usuaris catalans.
  3. Actualització a l’edició 12 (2008), corregida, de la BCI.

http://www.abcat.cat/bibleworks/

La Bíblia de Borso d’Este

Des del dia 12 de setembre de 2015 fins el dia 7 de gener de 2016, al reial monestir de Santa Maria de Poblet hi ha una exposició dedicada a la Bíblia de Borso d’Este.
Borso

El còdex original d’aquesta bíblia, un bellíssim exemple del Renaixement italià, es compon de 606 fulls bellament il·luminats, escrits amb una caligrafia impecable i recollits en dos volums preciosos. El primer volum consta de 312 fulls de l’Antic Testament i el segon, conté la darrera part de l’Antic Testament i el Nou Testament. Actualment és propietat de l’Estat italià i està dipositada a la biblioteca Estense Universitària de Módena.

Una exposició que val la pena de visitar.

Bíblia Borso

 

Vídeos del Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques

Inauguració del Congrés

 

Ponència I.

Prof. David Horrell   «Fear, Hope, and Doing Good: Wives as a Paradigm of Mission in 1 Peter»

 

Ponència II.

Prof. José Tolentino Mendonça –  «O relato da experiência missionária nas cartas de Paulo»

 

Ponència III.

Prof. Agustí Borrell –  «El projecte missioner de Pau»

 

Ponència IV.

Prof. Carlos Gil –  «El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción»

 

Conferència del dijous dia 3/9/15 al Museu Bíblic Tarraconense

Prof. Santiago Guijarro –  «La primera evangelización en la Iglesia de los orígenes»

 

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques. Crònica dia 3 de setembre.

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques «El Projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana», Tarragona, 1-3 de setembre de 2015

Crònica del dijous 3 de setembre

El tercer i últim dia del congrés ha començat amb una eucaristia que ha presidit l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, acompanyat pels respectius presidents de les associacions bíbliques ibèriques i altres preveres. Els actes pròpiament acadèmics s’han iniciat amb la conferència del professor Carlos Gil Arbiol (Universidad de Deusto), que ha estat presentat per Carmen Bernabé. El títol de la ponència ha estat «El fracaso del proyecto de Pablo y su reconstrucción», i l’ha dividit en dues parts. La primera part («El proyecto de Pablo en el marco de la misión de los primeros seguidores») s’ha dividit, al seu torn, en cinc apartats, on el conferenciant ha anat desgranant els esdeveniments que, al seu parer, reflecteixen aquest projecte de missió de la primera generació, la de Pau.

CABI dia3 (5) En primer lloc hi trobem la comprensió paulina de la fe de Jesús de Natzaret, és a dir, un desmesurat pes de l’esdeveniment de la seva mort que, a efectes textuals (en les cartes paulines, doncs) acabà plasmant-se en un cert obscurantisme de la vida històrica de Jesús. A efectes pràctics això significa que Pau féu una identificació quasi sil·logística entre el ressuscitat i el crucificat. Així doncs, el primer tret característic de la missió paulina fou la «legitimació en el significat teològic de la mort de Jesús», fruit, evidentment, del descobriment de la transcendència de Déu en la creu (cf. 2Co 5,16-21; Rm 5,10-11). En segon lloc hi ha la urgència escatològica, és a dir, la reflexió de l’apòstol dels pagans sobre el temps que li ha tocat de viure com un temps breu, limitat. Aquest fet no fou gens menor, ans al contrari. En tercer lloc hi ha la distinció entre l’Israel carnal i l’Israel diví, transició que, segons Pau, té el seu moment de transició en la ekklēsía, de tal manera que l’objectiu d’aquest procés transitiu és retornar la identitat al poble que és heretat del Senyor (=Israel), i no esdevenir aquesta un fi en si mateixa. Això hauria de desembocar, òbviament, en una identificació entre Israel i la ekklēsía. La quarta característica d’aquest projecte missioner paulí, segons Gil Arbiol, és que «el conjunt dels creients en Crist siguin capaços de reflectir la identitat i l’actuació de Déu en la història». I aquest conjunt de creients es troben, preferiblement, entre els rostres de les víctimes de la història, dels marginats i, en fi, de tots aquells que fàcilment hom pugui identificar amb el martiri mateix de Jesús en creu. Aquí s’hi pot llegir una vocació política d’aquesta ekklēsía, quelcom desafiant vers l’Imperi romà que pretén d’oferir una ciutadania celestial a aquells que són violentament exclosos de la ciutadania romana en l’ara i l’aquí. Aital pretensió és, sens dubte, un veritable desafiament a l’estabilitat de l’Imperi. En cinquè i darrer lloc ha destacat el caràcter lliure i autònom del projecte paulí (cf. Ga 1–2). El projecte de Pau de Tars, seguint aquesta lectura del professor Carlos Gil, estaria marcat per un conflicte amb líders d’altres grups missioners (en trobem exemples en totes les seves cartes, però vénen ràpidament a la ment els falsos germans intrusos de la carta als Gàlates).

 La segona part de la conferència («El fracaso del proyecto de Pablo y sus reconstrucciones») ha estat realment suggestiva, i ha generat unes discussions molt intenses just després de la ponència. El professor Gil Arbiol ha explicat que Pau es trobà amb dos fracassos importants: l’un a Antioquia (reflectit en Ga 2,11-14) i l’altre a Jerusalem (la col·lecta de què parla Lluc en Ac 24,17). A propòsit d’això, el conferenciant ha traçat cinc característiques que no van tenir continuïtat en el projecte missioner de Pau després de la seva desaparició.

La primera d’aquestes característiques és la manca de compliment de l’esperança que Israel acceptés Jesús com a veritable Messies. Això obligà a repensar el paper de la ekklēsía segons l’entengué Pau durant la seva vida. Això generà que els deixebles de Pau proposessin un horitzó més divers al concepte paulí d’església (cf. Col i Ef). Amb això s’assentaren les bases per a la transformació d’un «aparent fracàs en un èxit futur». En segon lloc hi ha el fet que la predicació de la creu s’amplià mitjançant el desenvolupament d’una teologia de la resurrecció que serví com a contrapunt a l’excés de pes de la creu en la cosmovisió paulina (vet aquí el contingut de moltes de les cartes deuteropaulines, per exemple el cas de Col 1,15-20). Al mateix temps es produí una compensació a la manca de presència de la vida de Jesús en el corpus paulí. Aquí el professor Gil Arbiol ha presentat una certa continuïtat entre l’evangeli de Marc i Pau, fins al punt d’afirmar que «Marc amplià la teologia de la creu amb una teologia de la vida de Jesús». En tercer lloc trobem el problema de la manca de sentit, ja en aquell moment, de l’esperança en la imminència escatològica i la visió apocalíptica. Això provocà que «s’imposés una visió més propera i positiva vers el patriarcat i les autoritats imperials», fins al punt d’arribar a generar un discurs per a ciutadans model (ja no celestials, sinó pròpiament romans!). En quart lloc trobem una inversió quant a la preferència de Pau pels pobres de la història. Ara, desaparegut l’apòstol dels pagans, els seus seguidors centraren l’atenció per les persones que reproduïen els valors centrals i hegemònics de la societat del moment (vegeu l’antítesi que es produeix entre 1Co 1,26-28 i Ef 4,13-14). Es produeix, doncs, una inclusió progressiva del patriarcat en el model de missió (i en aquest context caldria entendre la probable glossa en 1Co 14,34-35 sobre el silenci de les dones en les assembles). Sobre això Carlos Gil posa l’exemple de Tecla en els Fets apòcrifs. La darrera característica que subratlla el ponent és la reconstrucció de la memòria de Pau que s’inicia ja amb Lluc i que es transmet amb Climent de Roma i Ignasi d’Antioquia. 1Pe 5,13 no és sinó un «esforç per a reconciliar records paulins amb records petrins», qüestió que tingué un paper fonamental en la fundació de la comunitat de Roma.

A tall de conclusió, Carlos Gil ha fet una síntesi d’allò que ha explicat a bastament durant la conferència, destacant la manca de continuïtat entre el projecte pròpiament paulí i el dels seus seguidors. Ara bé, aquest aparent fracàs esdevingué un «èxit del fracàs de Pau». Així les coses, «a la mort de Pau la majoria de les característiques que definiren el seu projecte foren transformades, eliminades o substituïdes per altres que actualitzaven el seu projecte als nous temps».

 

Els seminaris d’aquest tercer i darrer dia han estat més abreujats, atès que només han comptat amb dues intervencions cadascun. S’han distribuït de la manera següent: el seminari sobre Antic Testament ha comptat amb les comunicacions de Francisco-Javier Ruiz Ortiz (ABE): «Si place al rey, venga hoy con Amán al banquete que le he preparado (Est 5,4)»; i Francesc Ramis (ABCat): «Les comunitats assentades a Jehud al retorn de l’exili».

 Al seminari sobre Nou Testament hi han intervingut Josep Rius-Camps (ABCat): «Saül–Saule–Pau: raons del canvi de nom»; i Alfonso Vives (ABE): «¿Existe una misión cristiana periférica? La primera evangelización en Egipto».

 Finalment, el seminari sobre Bíblia en la Pastoral i en la Cultura ha comptat amb les intervencions de Santiago Guijarro (ABE), que ha presentat la comunicació: «Excavaciones arqueológicas en Magdala, Israel»; i Andreu Muñoz Melgar (ABCat): «El Museo Bíblico Tarraconense: la museografía al servicio de la Palabra de Dios».

CABI dia3 (2)

El congrés ha arribat a la seva fi amb un acte de clausura i un dinar de comiat dels congressistes, que s’han acomiadat tot esperant poder-se retrobar ben aviat en una nova ocasió d’encontre de (i amb!) la Paraula de Déu.

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques. Crònica dia 2 de setembre.

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques «El Projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana», Tarragona, 1-3 de setembre de 2015

Crònica del dimecres 2 de setembre Tolentino

El segon dia del congrés dedicat al projecte missioner de Pau ha començat amb la conferència pronunciada pel professor José Tolentino Mendonça (que també és un reconegut poeta portuguès), amb el títol següent: «O relato da experiência missionária nas cartas de Paulo». Ha ofert a l’auditori una presentació molt particular i alhora molt suggestiva sobre l’experiència paulina en la missió, tot fent gaudir als assistents d’una narració amb un caràcter marcadament literari de la seva ponència. Ha parlat dels motius que van poder dur Pau de Tars a embrancar-se a la missió, així com els suports que hagué de rebre per a poder-la dur a terme amb l’èxit amb què ho féu. S’ha centrat granment en la carta als Romans, que ha considerat com «espècie de manifest de les conviccions de l’apòstol dels pagans». El professor Tolentino ha posat de manifest que, segons el seu parer, Pau considerava vital la relació entre les comunitats jueves i aquelles formades per gentils, quelcom que va acabar esdevenint una veritable prioritat en l’imaginari de la missió paulina. Això ha portat el conferenciat a parlar d’una autèntica «xarxa eclesial», de tal manera que la teologia de l’apòstol no pot comprendre’s sense la combinació entre experiència, aplicació pràctica i procés. La teologia de Pau avança experimentalment, doncs, establint un diàleg amb les circumstàncies històriques que van succeint mentre la missió avança.

El professor Tolentino ha destacat la importància del viatge com a etapa fonamental de descobriment i de construcció de nosaltres mateixos i del món. Per a aquest fi ha tret a col·lació els exemples escripturístics de Moisès, Elies, Jonàs, Jesús de Natzaret, els apòstols de Jesús i Pau mateix. Tots ells es van descobrint en el trajecte (ara literal adés metafòric), en el trànsit d’una situació vital a una altra que els configura i els fa com són. El cas de Pau (protagonista de la conferència) és singular, ja que Tolentino l’ha batejat com un «rodamón d’època antiga», un pensador de matriu mixta (grega i jueva ensems) capaç de moure’s amb naturalitat i astúcia per les terres de l’Imperi romà. Ara bé, aquests desplaçaments de l’apòstol dels pagans no eren gratuïts, sinó que tenien un sentit molt nítid, això és, una intencionalitat eclesial.

Ja concloent la seva presentació particular, el professor Tolentino ha enumerat algunes de les contribucions que, al seu entendre, cal atribuir a sant Pau. En primer lloc la capacitat de Pau de pensar el món amb una configuració diferent, universal i inclusiva (cf. Ga 3,28), en una perspectiva de convivència social i integradora. En segon lloc la idea del baptisme com un senyal d’una nova identitat cristiana transformada i transformadora, un procés d’assimilació radical que duu els batejats a viure per Crist. Es tracta d’una «existència metamòrfica»: creure en Crist significa participar del dinamisme de vida que està velat i revelat en l’esdeveniment de la Seva resurrecció. Per tant, per a Pau un cristià és un «subjecte creient en construcció». En tercer lloc, Pau és el responsable de transformar la taula en un lloc integral, un espai d’obertura on les nostres identitats es reinventen a partir de la universalitat de l’encontre amb Jesús. Finalment, segons el parer de Tolentino, Pau de Tars és qui separà en el món antic la religió de l’esfera purament cultural.

En fi, el ponent ha finit la seva intervenció tot afirmant que Crist és aquell qui ens dóna accés a la intimitat del Pare. Immediatament després s’ha iniciat un debat vivaç sobre la conferència, amb un torn de preguntes i respostes que ha contribuït plenament a una major comprensió d’allò que s’acabava d’explicar.

En les sessions dels seminaris, que seguien el sistema del dia anterior, s’han llegit les següents comunicacions: en el seminari sobre Antic Testament hi han participat Koldo Esteban (ABE): «Algunos problemas de traducción en Gn 1–3. Aplicación de la propuesta lingüística textual de Alviero Niccacci»; i Núria Calduch Benages (ABCat, ABE): «La función de Sir 24,22 en el discurso de Doña Sabiduría». El tercer ponent d’aquest seminari, Juan Antonio Ruiz Rodrigo (ABE) no ha pogut assistir-hi.

El seminari sobre Nou Testament ha comptat amb les següents comunicacions: Armand Puig i Tàrrech (ABCat): «Història i teologia en els evangelis de la infància»; Gonzalo Fontana (ABE): «Los orígenes del cristianismo en Éfeso (a. 70-135)»; i Marcos Aceituno (ABCat): «L’Israel de les “promeses” en Sant Pau».

Finalment, en el seminari sobre Bíblia i Pastoral s’han llegit i debatut les següents comunicacions: Quique Fernández (ABCat) i José Ignacio Pedregosa (ABE): «Secretariados de Animación Bíblica de la Pastoral y figura pastoral del animador bíblico»; i Joaquim Malé i Ribera (ABCat): «Recordando al Señor: reflexiones sobre memoria y oralidad en los estudios recientes de Jesús de Nazaret». El tercer ponent, el portuguès José Augusto Ramos, no ha pogut assistir a l’acte.

El matí s’ha acabat amb el tradicional dinar de germanor i una visita guidada al Museu Bíblic per part del seu director, Andreu Muñoz.

AgustíLa tarda ha estat repleta d’activitats bíbliques. Ha començat amb la conferència d’Agustí Borrell i Viader (introduït molt amablement per Joan Ferrer i Costa) intitulada «El viatge a Hispània en el projecte missioner de Pau». El professor Borrell ha dividit la seva ponència en tres parts i una conclusió, oferint un ordre escrupolós en la narració que ha facilitat el seguiment a tots els assistents (atès que la conferència es feia havent dinat…). La veritat és que se l’ha de felicitar perquè ha estat molt amè i la seva contribució ha resultat ser molt interessant i suggestiva.

En la primera part ha exposat el possible rerefons veterotestamentari de l’anhel paulí (expressat en la carta als Romans, capítol 15,24.28) de viatjar a Hispània. Enfilant els anuncis d’Is 66,18-20 i centrant-se en l’aportació de diversos autors moderns (Aus 1979, Scott 1995, Das 2008, Dunn 2009), ha conclòs que «Pau no planifica els seus moviments per tal de complir les profecies, però quan observa allò que ha fet, constata que per mitjà de la seva activitat apostòlica el pla de Déu expressat en l’Escriptura es va realitzant».

En la segona part ha parlat de la perspectiva escatològica expressada per Pau en Rm 15. Segons Borrell, l’apòstol té la mirada posada en la fi dels temps, de tal manera que «sent la urgència de fer ressonar l’anunci de l’evangeli a tots els llocs possibles i d’apressar l’arribada dels temps definitius».

La tercera part de la conferència ha versat sobre la salvació dels jueus, qüestió que segons el professor Borrell és molt important, ja que hi ha un principi explícit en l’estratègia missionera de Pau, això és, anunciar l’evangeli a qui no el coneix (cf. Rm 15,20-21). La missió de Pau és universal, doncs, destinada molt especialment als pagans (d’aquí que no sigui gratuït parlar d’apòstol dels pagans), si bé sense perdre de vista el propi poble d’Israel, l’heretat del Senyor. Amb això en ment, el conferenciant ha plantejat la possibilitat del viatge de Pau a Hispània, tot remarcant que hi ha un gran desconeixement quant a la presència de jueus en aquella època a la península ibèrica. Borrell ha emfasitzat l’estratègia paulina de la gelosia (cf. Rm 11,13-14), de tal manera que els jueus se sentissin atrets per l’evangeli mitjançant l’anhel d’aproximar-se allò que ja estava compartit entre els pagans.

La conclusió que el professor Borrell ha exposat davant l’auditori és que «no hi ha un element únic i decisiu que expliqui la decisió de Pau d’evangelitzar Hispània». Pau, diu Borrell, «es mou per la convicció que la salvació de Déu està destinada a tota la humanitat, primer als jueus i després als pagans».

Amfiteatre

El jorn ha clos amb una excursió a la vil·la romana de Centcelles i posteriorment a l’amfiteatre romà de Tarragona, visites novament guiades —de forma magistral— pel Dr. Andreu Muñoz.

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies