Diumenge 1r d’Advent

Comentari bíblic de l’evangeli del primer diumenge d’Advent, de Mn Josep Lluís Arín, biblista del bisbat de Tortosa.

Són falsos els evangelis apòcrifs?

Són escrits nascuts en èpoques i ambients molt diversos, i prenen com a model els textos del Nou Testament
26 de novembre 2023

AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista

En una consulta anterior parlàvem dels quatre evangelis del Nou Testament. Tanmateix, sabem que existeixen igualment altres evangelis, coneguts habitualment com a “apòcrifs”. Amb aquest nom es designa un corpus ampli d’escrits cristians dels primers segles que no van ser inclosos en el Nou Testament, però que comparteixen algunes característiques amb els escrits canònics.

Els apòcrifs són vistos sovint de manera polèmica. Hi ha qui pensa que són escrits falsos, fins i tot herètics, que creen confusió sobre la veritable història de Jesús. A l’altre extrem, encara avui hi ha qui afirma o sospita que l’Església amaga els apòcrifs perquè no es descobreixi l’autèntica imatge de Jesús, que hauria estat deformada pel cristianisme oficial i conservada en aquests escrits “secrets”.

Tots dos plantejaments són erronis i inacceptables. Els evangelis i els altres apòcrifs són escrits nascuts en èpoques i ambients molt diversos, i prenen com a model els textos del Nou Testament: alguns volen completar-los, altres volen difondre visions alternatives sobre Jesús i el seu ensenyament.

Els estudiosos coincideixen a dir que els apòcrifs són molt interessants per conèixer l’impacte que va tenir Jesús en ambients cristians i no cristians dels primers segles després de Crist. En canvi, pràcticament no aporten res sobre el Jesús històric que no estigui ja contingut en el Nou Testament. De fet, globalment parlant, els apòcrifs són posteriors als escrits del Nou Testament, i no van ser acceptats com a expressió vàlida de la fe cristiana transmesa pels apòstols.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/apocrifs-evangelis-agusti-borrell-nou-testament?fbclid=IwAR2ALtv94GvxxI9lnb0MIBzmwDvP0DZyCM2mv1vcn5DZE3KJovxaYuHiytw

El dia del judici final és avui

La paràbola ens convida a viure segons la Paraula i l’ensenyament rebuts, especialment a practicar el manament de l’amor

26 de novembre 2023

JAUME BALATEU, biblista

Tenim al davant un text amb imatges apocalíptiques, és a dir, que parlen de la fi dels temps. Provenen de l’Antic Testament i de la cultura de l’Orient Mitjà. La imatge de les ovelles i les cabres ens és coneguda pel text del profeta Ezequiel (34,17-22) on es diu que el Senyor salvarà les ovelles febles que són maltractades pels marrans i els bocs. El llenguatge apocalíptic és fascinant, però cal estar-hi avesat, en cas contrari ens desconcerten, sobretot, si les llegim al peu de la lletra. En realitat aquestes imatges ens encaminen cap un rerefons teològic amb un significat profund: el destí del món i del poble de Déu. Aquest judici és universal, es fa a tots els pobles i a tots els homes sense excepcions, sense fer diferències entre rics o pobres, homes o dones, creients o no creients o d’altres religions. Se’ns mesura a tots per igual.

La paràbola ens convida a viure segons la Paraula i l’ensenyament rebuts, especialment a practicar el manament de l’amor. Aquí se’ns parla del manament de l’amor en sis accions que són urgents i que són signe i exemple de tot allò que podem fer per alimentar, vestir o visitar Crist. I se’ns repeteix fins a quatre vegades! Donar menjar al qui té fam, donar beure al qui està assedegat, acollir el foraster, vestir el qui està despullat, visitar els malalts i empresonats. La paràbola del judici final ens mostra qui són els veritables prudents i fidels servents de Crist: aquells que es preocupen pels germans. I és que l’amor ens porta al Regne i el desamor al suplici etern. La sentència “tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” es fa ressò del capítol 18 on es parla de qui és el més important en el Regne i també de l’evangeli de Marc: “Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull.”

Jesús, just abans del complot contra ell i de ser detingut per les autoritats, ens recorda que la nostra relació amb ell depèn de la vida que portem cada dia i de si som fidels a la seva Paraula. Si de veritat volem confessar la nostra fe en Crist, cal que mostrem la nostra misericòrdia amb els més petits. No és casualitat que les tres paràboles que hi ha abans d’aquest text subratllin que cal vetllar i estar alerta perquè ningú no sap el dia, ni l’hora. És summament important entendre que el “judici” es fa avui, en el present, en el dia a dia quan ens trobem davant dels altres i practiquem un amor sense restriccions.

Font: https://www.catalunyacristiana.cat/judici-final-apocalipsi-nou-testament-parabola?fbclid=IwAR0zfKoqfjoOEhZKV0XwhBwmntmbCjz9oIaHWEvh1U9Bf4HXaBqCx8ZRFJI

Solemnitat de Crist Rei

«És un rei d’un regne singular, etern, universal, de tot arreu. És un regne de veritat i de vida. Una Vida en majúscula, que és no només per a ser sabuda, o dita, sinó per a ser viscuda. És un regne de santedat i de gràcia…»
Solemnitat de Crist Rei. Comentari bíblic de l’evangeli d’avui que, des des de Tortosa, ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

LXI Jornades de Biblistes de Catalunya

«𝑳𝑨 𝑰𝑵𝑻𝑬𝑹𝑷𝑹𝑬𝑻𝑨𝑪𝑰𝑶́ 𝑫𝑬 𝑳𝑨 𝑩𝑰́𝑩𝑳𝑰𝑨 𝑬𝑵 𝑪𝑶𝑵𝑻𝑬𝑿𝑻.
30 𝒂𝒏𝒚𝒔 𝒅𝒆𝒔𝒑𝒓𝒆́𝒔 𝒅𝒆 «𝑳𝒂 𝒊𝒏𝒕𝒆𝒓𝒑𝒓𝒆𝒕𝒂𝒄𝒊𝒐́ 𝒅𝒆 𝒍𝒂 𝑩𝒊́𝒃𝒍𝒊𝒂 𝒆𝒏 𝒍’𝑬𝒔𝒈𝒍𝒆́𝒔𝒊𝒂», 𝒐𝒏 𝒔𝒐𝒎? 

LXI Jornades de Biblistes de Catalunya — Vic, 27-29 de desembre del 2023

 

Com cada final d’any, tenim a la vista les LXI Jornades de Biblistes de l’Associació Bíblica de Catalunya. L’inici està previst per al dimecres 27 de desembre del 2023, a les 10 del matí, i la conclusió amb el dinar del divendres 29.

 

Les Jornades se celebraran a la Casa d’Espiritualitat Claret, de Vic (Rbla. Sant Domènec 5).

Cal fer les inscripcions directament, abans del 12 de desembre, a secretari@abcat.cat

Més informació i programa,

Quina relació tenen els patriarques amb Egipte?

Quina relació tenen els patriarques amb Egipte?
La narració posa en relleu la presència contínua de Déu al costat del seu futur poble

19 de novembre 2023

PILAR CASALS, biblista i egiptòloga

La relació del poble d’Israel amb Egipte és llarga i complexa i ens parla de la connexió al llarg de la història d’ambdues civilitzacions. Egipte era una terra d’una gran fertilitat, i això va suposar que durant les èpoques de fam els habitants de les terres del voltant hi baixessin per residir-hi o per comerciar-hi; les històries patriarcals són reflex d’aquesta dura realitat.

Després de rebre la crida a Haran, amb la promesa de terra i descendència, Abram arriba a Canaan on la promesa serà confirmada per Jahvè (Gn 12,1ss). La fam però, farà que Abram decideixi anar a Egipte a viure-hi un cert temps. Aquesta decisió personal suposa posar en dubte les promeses rebudes, ja que abandona la terra i fa passar la seva esposa com a germana davant del faraó, que serà enganyat. Jahvè intervindrà a favor de Sarai i els retornarà a Canaan, confirmant com la promesa no tan sols requereix el patriarca, sinó també la matriarca.

Novament, la fam entrarà en escena en temps d’Isaac. Però abans que pugui pensar en baixar a Egipte, Jahvè el cridarà perquè posi la confiança en la seva paraula i es quedi a la terra on es troba (Gn 26,1ss). I el patriarca així ho farà. Finalment, Jacob enviarà els fills a comerciar a Egipte degut a un nou embat de la fam. Allí, els germans es retrobaran amb el seu germà Josep, visir d’Egipte. El faraó, en consideració a ell, invitarà Jacob i la seva família a anar a viure a Egipte. Aquesta invitació, però, no suposarà la mobilització directa del patriarca que confia en les promeses divines, sinó que serà la crida divina la que els posarà en marxa (Gn 46,1-7). Així, la narració posa en relleu la presència contínua de Déu al costat del seu futur poble.

Diccionari bíblic per a les famílies i els infants

L’Associació Bíblica de Catalunya, fidel al seu objectiu de difondre la Paraula de Déu, divulgar el text bíblic i promoure la vivència a fons de la fe cristiana alimentada per les Sagrades Escriptures, posa a les nostres mans una nova eina, una guia apta per a exploradors intrèpids: el Diccionari bíblic per a les famílies i els infants.

Traduïda de l’edició en francès i adaptada a la nostra llengua i context, ens trobem davant d’una obra de divulgació bíblica extraordinària per a petits i grans, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica (CPL). És un llibre que ens fa entrar en el món de la Bíblia, que ens transporta a l’època de la Bíblia i ens dona les eines necessàries per esbrinar, descobrir i comprendre les grans històries bíbliques i els seus personatges. S’hi expliquen unes 1.400 paraules de l’Antic i del Nou Testament d’una manera clara, senzilla i entenedora.

És molt senzill trobar un mot en aquest diccionari. Manté un ordre alfabètic que facilita la cerca de paraules i, a més, cada paraula està marcada amb un pictograma en color que indica a quina categoria pertany —personatges o grups de persones, animals, plantes, ciutats o construccions humanes, regions i territoris, muntanyes o serralades, fets i objectes de la vida quotidiana, festes i religió, conceptes i aliments.

El diccionari ha estat editat pel Centre de Pastoral Litúrgica.
Aquest diccionari estructura cadascun dels articles de forma molt didàctica. D’entrada hi trobem el mot, sovint acompanyat del seu significat literal, ratlles de color blau que donen les primeres informacions del text. A continuació, escrit en negre, hi ha un petit paràgraf que ens ajuda a descobrir en quin o quins passatges bíblics apareix o té un paper important el concepte definit. I per saber-ne més, ampliar i conèixer millor les històries bíbliques, novament en color blau, hi trobarem altres precisions interessants en forma d’enigma, pregunta o bé com a informació. Al final de cada article se’ns indiquen referències bíbliques mitjançant les quals podrem conèixer històries i textos relacionats amb el mot que consultem.

Moltes definicions van acompanyades d’il·lustracions, fotografies, gràfics i mapes que faciliten la lectura i comprensió del text. També hi ha comentaris i testimonis d’infants i d’adults sobre temes que avui dia ens fan reflexionar, com l’amor, la compassió, la conversió, la crida, la fe, la llibertat, la malaltia, la mort, la pobresa o el sofriment. Per fer encara més amena la lectura d’aquest llibre, de tant en tant hi trobem endevinalles, enigmes, jocs, activitats creatives i receptes de cuina.

Ens hem de felicitar per aquesta obra que ajuda a comprendre de manera seriosa, i alhora divertida, les històries de la Bíblia de manera personal i en grup, a casa, a la catequesi, a la classe de Religió. La Paraula és viva i cal difondre-la arreu, és important i recomanable compartir aquestes històries i continguts amb la gent del nostre entorn.

Diumenge XXXIII de durant l’any

«Què ens ha donat Déu? Què ens ha regalat? Alguna coseta? Algun detallet? No! Ens ha donat una realitat extraordinària. Ens ha donat el més valuós de tot: el seu Fill. […] Reflexionem. Soc conscient de la generositat immensa de Déu?»
Comentari bíblic de l’evangeli del diumenge XXXIII de durant l’any que, des des de Tortosa, ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

 

Seguint els passos del diumenge de la Paraula

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu ens convida a aprofundir novament en la Paraula. La fitxa d’aquest mes de novembre ens proposa endinsar-nos en el text de l’evangeli del Diumenge XXXIII de durant l’any/A: Mt 25,14-30.

Si voleu compartir les vostres reflexions, podeu fer-ho en el correu animaciobiblica@bisbatsantfeliu.cat

Clica i llegeix:

Diumenge XXXII de durant l’any

«Volem que l’Església sigui de debò sacrament universal de salvació? »
Comentari bíblic de l’evangeli del diumenge XXXII de durant l’any que, des des de Tortosa, ens ofereix Mn Josep Lluís Arín, biblista.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies