El deixeble estimat experimentà que Jesús havia ressuscitat

En l’evangeli atribuït a l’apòstol Joan es fa referència a la tensió latent entre dos deixebles molt qualificats
31 de març 2024
JOSEP RIUS-CAMPS, teòleg i biblista

En l’evangeli atribuït a l’apòstol Joan es fa referència a la tensió latent entre dos deixebles de Jesús molt qualificats, Simó “el Pedra”, el líder indiscutible del cercle dels Dotze, i “el deixeble a qui Jesús estimava”, que restarà sempre en l’anonimat, l’autor de l’escrit (Jn 21,24). La primera menció tingué lloc en el darrer sopar: “Estava recolzat un dels seus deixebles en el si de Jesús, aquell a qui precisament Jesús estimava. Simó Pere li fa se­nyes perquè pregunti qui seria el que l’anava a trair. Aquest, doncs, havent-se deixat caure sobre el pit de Jesús, li pregunta: ‘Senyor, qui és?’” (13,23-25). Se’l mencionarà novament al peu de la creu (19,26). La tercera menció pertany al text que estem comentant. El primer dels sàbats setmanals, quan encara era fosc, Maria Magdalena va anar de bon matí al sepulcre i observà que la llosa havia estat retirada de la porta del sepulcre. Se n’anà corrents a trobar per separat a Simó Pere i l’altre deixeble. Sortiren tots dos i s’enca­minaren cap al sepulcre. “Corrien, tanmateix, els dos plegats, però l’altre deixeble s’avançà corrent més de pressa que el Pedra” (20,1-4). Per quina raó ha corregut més de pressa que Pere? L’autor ens ho acaba d’insinuar quan ha dit que Maria anà “a trobar l’altre deixeble a qui Jesús estimava”.

En canvi, de Simó Pere ens dirà més endavant que era del tot incapaç “d’estimar” i fins i tot de “voler-li bé”. En efecte, quan Jesús li preguntarà: “M’estimes més que aquests?”, respondrà amb una evasiva: “Tu saps que et vull bé.” Jesús li preguntarà altre cop “M’estimes” de debò?, i ell respondrà amb la mateixa evasiva. Per això Jesús li preguntarà per tercera vegada, no ja si “M’estimes”, sinó si “Em vols bé”, com ell pretenia. Pere, entristit perquè li havia preguntat la tercera vegada si “Em vols bé”, apel·la­rà al coneixement integral que té d’ell Jesús: “Senyor, tu ho saps tot, tu coneixes que et vull bé” (21,15-17).

El deixeble estimat va arribar, doncs, primer al sepulcre; havent-s’hi abocat, veié posats els llençols, emperò no hi entrà. Arribà llavors Simó Pere, que l’anava seguint, i entrà al sepulcre; observà els llençols posats i el sudari no posat ensems amb els llençols, sinó enrotllat a part. Llavors entrà també l’altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre, i no solament veié, sinó que cregué. L’amor de Jesús al seu deixeble i el d’aquest a Jesús els ha fusionats tots dos fins al punt que el deixeble estimat ha arribat a creure que Jesús ha ressuscitat.

Font: Catalunya Cristiana

Diumenge de Rams

Comentari bíblic del diumenge de Rams, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Per què no sempre coincideixen les estacions del Via Crucis?

Té l’origen en la lògica rellevància que els primers cristians atorgaren als llocs sants de la Passió a Jerusalem.

17 de març 2024
QUIQUE FERNÁNDEZ, coordinador d’Escola d’Animació Bíblica

El Via Crucis ens ofereix l’oportunitat de recórrer en catorze moments, que anomenem estacions, l’itinerari de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist. Aquest recorregut sol anar acompanyat d’unes meditacions, que són fixes pel que fa a enunciats de les estacions, però variables pel que fa a les diverses meditacions presentades per autors múltiples.

Té l’origen en la lògica rellevància que els primers cristians atorgaren als llocs sants de la Passió a Jerusalem, que van anar conformant la Via Dolorosa, el camí des del Pretori cap al mont Calvari. Amb els anys aquest recorregut va anar prenent forma fins a configurar-se com el Via Crucis, que acabaria transcendint la localització física per culminar en un exercici d’oració i meditació.

No és fàcil determinar quan va prendre la forma que coneixem, a la qual podem anomenar “clàssica”. Les estacions s’inspiren en alguns dels moments que presenten els evangelis canònics i altres episodis que sorgeixen des d’algunes tradicions apòcrifes. Però la pregunta és: aleshores, com és que de vegades les estacions no coincideixen? El papa sant Joan Pau II al Via Crucis del Colosseu romà de 1991 va oferir un nou itinerari d’estacions i meditacions que podríem denominar Via Crucis “bíblic”.

És a dir, les catorze estacions de la forma “bíblica” es nodreixen per complet dels evangelis canònics. Això comporta diferències evidents: les quatre primeres estacions de la forma “bíblica” no apareixen a la “clàssica” ja que aquesta comença amb la condemna a mort, mentre que a la “bíblica” ho fa a l’Hort de les Oliveres. I en el “bíblic” no apareixen les tres caigudes o la Verònica perquè són escenes que no estan contingudes als evangelis canònics.

Font: Catalunya Cristiana

“I jo atrauré tothom cap a mi”

Jesús espera i viu la seva mort amb perfecta continuïtat amb la seva vida de comunió amb el Pare i lliurada als altres.
17 de març 2024
CONCEPCIÓ HUERTA, biblista

L’escena de l’evangeli de Joan, que llegim aquest diumenge anterior al de Rams, se situa pocs dies abans de la Pasqua jueva. El brogit de la ciutat devia ser considerable amb l’arribada de jueus d’arreu, que hi peregrinaven en ocasió de la gran Festa. Poques hores abans, Jesús ha entrat a Jerusalem muntant un pollí. Una multitud gran l’ha aclamat. Sembla que el detonant ha estat la resurrecció de Llàtzer. Volen veure amb els mateixos ulls el jove ressuscitat. Però també aquell qui ho ha fet possible. Uns grecs s’adrecen a Felip i li demanen veure Jesús. Cerquen el taumaturg, de qui tants fets extraordinaris els han contat? O alguna cosa més? Què és el que els atreu? O millor dit, qui els atreu?

En l’evangeli de Joan els miracles de Jesús són presentats com a signes d’una realitat que transcendeix el fet extraordinari. Ara que està a punt de lliurar la seva vida, Jesús n’explicita la profunditat amb què l’ha viscut i l’horitzó de glòria que l’espera: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.” I una veu des del cel diu: “Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.” Molt aviat s’esdevindran els fets decisius no només per a Jesús, sinó per als deixebles, per als seus seguidors posteriors i per a tota la humanitat.

La mort cruenta a què les autoritats jueves i romanes sotmetran a Jesús és molt a prop. Una mort, que li comportarà un gran patiment humà: “Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar a aquesta hora!” Jesús espera i viu la seva mort amb perfecta continuïtat amb la seva vida de comunió amb el Pare i lliurada als altres. En el quart evangeli el moment de l’enlairament de Jesús clavat en creu, és el moment de la seva transfiguració, de la seva plena manifestació gloriosa. El mal li ha estat sotmès i des de la creu regna i atreu tothom cap a Ell.

De quina forma tan magnífica el romànic català ha sabut plasmar la majestat de Jesús en la creu, tal com la descriu Joan! Estem a punt de celebrar una nova Pasqua. Una nova ocasió per descobrir en la nostra vida la doble atracció, la del Pare que ens porta cap a Jesús: “Ningú no pot venir cap a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6,44); i la de Jesús: “I jo quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.” Ambdues ens criden a transitar agraïts per la via del servei de Jesús, que ens és model de vida. És així com podrem estar allà on Ell s’està, a l’estada que ens té preparada (Jn 14,2).

Font: Catalunya Cristiana

Diumenge cinquè de Quaresma

Comentari bíblic del diumenge cinquè de Quaresma, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

16

Seguint els passos del diumenge de la Paraula

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu, ens ofereix una nova fitxa per ajudar-nos a aprofundir en la Paraula. Aquest mes de març ens presenta el text de l’evangeli del Diumenge V de Quaresma de l’any/B: Jn 12,20-33.

Si voleu compartir les vostres reflexions, podeu fer-ho en el correu animaciobiblica@bisbatsantfeliu.cat

Clica i llegeix:

L’avarícia ens dona seguretat?

La reflexió de tots els temps és el reconegut atractiu que té el diner

10 de març 2024
M. PILAR LOZANO, llic. Ciències Religioses

La paraula “avarícia” surt a la BCI en 4 cites:
A 2Ma 4,50: “En canvi, Menelau, gràcies a l’avarícia dels qui governaven, es mantingué en el poder (…)”
A Sv 10,11: Quan “l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, la Saviesa li feu costat i l’enriquí”.
A Rm 1,29: “S’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors.”
A 2Pe 2,14: “Tenen els ulls afamats d’adulteri i insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, el seu cor està avesat a l’avarícia, són dignes de maledicció.”
Hi ha moltes reflexions sobre els diners i l’afecció a les coses que estan totalment relacionades amb l’avarícia. A Coh 10,19b: “Menjar i beure és possible amb diners.” Sir 5,1: “No et refiïs de les teves riqueses fins a pensar que elles et basten.” Sir 31,1: “Les preocupacions no deixen dormir el ric.”
El terme “avarícia” es refereix a l’afecció de les coses en general i a fer creure que els diners són l’únic útil per assolir tot el que es vol tenir o posseir.
La reflexió de tots els temps és el reconegut atractiu que té el diner, tant per a les persones que en tenen molt com per a les que no.
El perill dels diners i de l’afecció a les coses és un tema molt present també avui. Converteixen l’avarícia en un vici perquè donen un valor desproporcionat al que tenen realment les coses i ens fan creure que ens poden proporcionar pau, felicitat, seguretat i poder, i així pensar que l’ésser humà pot fer el que vulgui amb la seva vida i amb el que posseeix.

Font: Catalunya Cristiana

Diumenge quart de Quaresma

Comentari bíblic del diumenge quart de Quaresma, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Què significa el desert a la Bíblia?

La seva significació religiosa arrela en la mateixa experiència fundant del poble d’Israel: l’Èxode
3 de març 2024
PILAR CASALS, biblista i egiptòloga

Narren els evangelis que, abans de començar la seva prèdica, Jesús va passar pel desert, és més, s’hi va estar quaranta dies en els quals la seva persona va ser posada a prova. Les temptacions, però, no van provocar cap efecte, ja que Jesús es va situar en sintonia plena amb Déu Pare. Així, al llarg de la seva vida, Jesús es va presentar com l’aigua viva, com la llum, com el camí, com el pa… expressions totes elles de la comunió amb qui és tot Amor, evocació de la providència divina en el marc del desert, acomplint-se en Ell tot allò anunciat a l’AT.

Els profetes havien parlat del desert —alguns fins i tot hi van fer estada— expressant com aquest és l’espai ideal de la trobada amb Jahvè. El desert apareix com a símbol de la conversió, de la crida al retorn vers Ell; com a imatge d’una nova relació, d’unes noves esposalles entre Jahvè i el seu poble (Os 2,6); com un desert que florirà connectant alhora el record del Paradís (Gn 2,4bs) i la salvació futura (Is 43,19s).

D’aquesta manera, es pot veure i rastrejar com el desert és una constant al llarg de la Bíblia, i és que la seva significació religiosa arrela en la mateixa experiència fundant del poble d’Israel: l’Èxode. L’alliberació d’Egipte va suposar passar pel desert, un lloc i un temps de pas, que va dur el poble a assentar-se a la terra promesa. El desert, espai hostil i perillós, es va convertir en l’escenari de les vivències del poble durant quaranta anys, i es va revelar com a lloc per excel·lència de la presència, l’acompanyament i la guia de Jahvè. La possibilitat de verificar-hi la fe, de posar-hi la confiança queda situada en el centre, bategant en tota experiència personal de desert.

Font: Catalunya Cristiana

Diumenge tercer de Quaresma

«Quin és el plantejament de Jesús?»

Comentari bíblic del diumenge tercer de Quaresma, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies