Els criteris humans són als antípodes de l’alternativa que ens proposa Jesús
4 de febrer 2024

JAUME BALATEU, biblista

Quan llegim aquest evangeli la primera impressió que tenim és que Jesús ha vingut per alliberar-nos del mal. I es cert. Però la intenció més profunda és més seriosa: vol que el seguim. Jesús no es desentén mai del dolor de la humanitat. Retorna el benestar a aquells que pateixen. És fàcil comprendre que la popularitat de Jesús creixi dia a dia. Tanmateix, la gent del poble que porta malalts i endimoniats a Jesús ho fa només pel seu poder guaridor. Van a veure Jesús quan s’ha post el sol, és a dir, quan el dissabte ja ha acabat i comença un nou dia. Per a aquests és més important acceptar i complir la Llei que no pas que els malalts siguin guarits.

El poble només veu en Jesús un nou líder carismàtic que els pot guiar cap a un nou Israel sense el domini de Roma. Ai las! Jesús rebutja aquesta perspectiva messiànica terrenal. Amb tot, Jesús guareix tothom malgrat que és conscient que no l’entenen del tot. La missió de Jesús va més enllà de la guarició física, per això fa callar els dimonis que sabien qui era i podien afavorir una interpretació messiànica esbiaixada. Se’n va a un lloc solitari per pregar i quan els deixebles li reclamen que torni perquè tothom l’està buscant, fuig de Cafarnaüm. Jesús pretén que els deixebles vagin més enllà de la mostra d’agraïment per la guarició i de voler seguir-lo com a taumaturg i poca cosa més. És a dir, seguir-lo merament per interès propi.

La clau del relat es troba en un detall molt significatiu que il·lumina el text. Jesús no fa callar la sogra de Simó després de guarir-la. No cal. Ella ha entès Jesús. Ella encarna el model de deixebla que vol Jesús: “Es posà a servir-los.” Els deixebles han de ser imitadors de Jesús: “El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir.” Al llarg de l’evangeli Jesús ho reclama als seus deixebles: “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor”, “si algú vol ser el primer, que es faci el servidor de tots”… però qui diu l’evangeli que es posa a servir? Només els àngels que el servien en les temptacions del desert, les dones que seguien Jesús quan era a Galilea i la sogra de Simó quan la guareix de la febre.

Jesús ens guareix de tota malaltia: egoisme, cobdícia, poder… Els criteris humans són als antípodes de l’alternativa que ens proposa Jesús: entrega personal, un món just, fraternal… Meditem-ho, reflexionem-hi i estiguem disposats a deixar-nos guarir, “aixecar” per Jesús i posar-nos a servir com la sogra de Simó.

font: Catalunya Cristiana

És important recordar la dinàmica d’una revelació progressiva i pedagògica per part de Déu

4 de febrer 2024

AGUSTÍ BORRELL, carmelita i biblista

La violència és molt present a la Bíblia, com ho és en la història humana de tots els temps. El poble d’Israel es veu contínuament immers en guerres contra els pobles veïns. En alguns textos bíblics, la guerra sembla volguda i fomentada per Déu mateix. Cal tenir en compte el context de l’època en què van ser escrits, i sobretot és important recordar la dinàmica d’una revelació progressiva i pedagògica per part de Déu, que s’adapta a la condició humana i va fent conèixer de mica en mica el seu desig de pau i el camí que hi porta.

Ja en l’Antic Testament apareixen limitacions a la violència. La famosa llei del talió, “ull per ull, dent per dent…” (Èxode 21,24), suposa una millora en relació amb la venjança indiscriminada que era la pràctica habitual. Pel que fa a la guerra, es diu a Israel que sempre és preferible la pau: “Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau” (Deuteronomi 20,10). La institució de “l’extermini sagrat” és una invitació a no aprofitar-se de la guerra per al benefici personal: “alerta a no tocar res consagrat a l’extermini!” (Josuè 6,18), i és, per tant, una forma de limitar les guerres. Una bona descripció del pensament bíblic sobre la guerra és la del salm que afirma que el Senyor “a tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts” (Salm 46,10).

I la darrera paraula és la de Jesús, que diu als seus deixebles: “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra… Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mateu 5,39.44).

Font: Catalunya Cristiana

Comentari bíblic del diumenge cinquè durant l’any, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

Amb motiu de la VIII Setmana de la Bíblia, el Dr Armand Puig exposa com va ser la gènesi de la Bíblia Catalana. Traducció interconfessional (BCI), la versió més moderna de la Bíblia en català, que just el passat més de setembre ha fet els 30 anys d’existència.

Per llegir l’article, cliqueu damunt de la imatge.

A la pàgina web de la VIII Setmana de la Bíblia hi trobareu tota la informació actualitzada dels actes previstos organitzats amb motiu de la celebració del 𝐃𝐢𝐮𝐦𝐞𝐧𝐠𝐞 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐏𝐚𝐫𝐚𝐮𝐥𝐚 i la 𝐕𝐈𝐈𝐈 𝐒𝐞𝐭𝐦𝐚𝐧𝐚 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐁𝐢́𝐛𝐥𝐢𝐚, materials disponibles per descarregar, enllaç diversos, vídeos, articles publicats en premsa…

«”Convertiu-vos i creieu en la bona nova.” […]
La Bona Nova és un tresor tan gran que val la pena convertir-se sí, deixar coses que ara com ara teníem […] per poder de debò acollir el Regne de Déu.»
Comentari bíblic del diumenge tercer durant l’any, per Mn. Josep Lluís Arín, biblista, Vicari General del bisbat de Tortosa.

L’equip del Secretariat d’Animació Bíblica de la Pastoral del bisbat de Sant Feliu posa a les nostres mans una nova fitxa per ajudar-nos a aprofundir en la Paraula. La fitxa d’aquest mes de gener ens presenta el text de l’evangeli del Diumenge III de durant l’any/B: Mc 1,14-20.

Si voleu compartir les vostres reflexions, podeu fer-ho en el correu animaciobiblica@bisbatsantfeliu.cat

Clica i llegeix: