El Congrés Internacional Els últims anys de la vida de Pau, celebrat a Tarragona del 25 al 29 de juny, organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) i promogut per la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), ha fet públiques les conclusions a les quals van arribar la trentena de professors que hi van participar, i que representaven una bona part dels millors especialistes d’arreu del món, tant de l’àmbit anglosaxó i germànic com del món llatí.
Sant Pau és el personatge més influent i el més conegut dels primers temps del cristianisme. Gràcies al llibre dels Fets dels Apòstols, i sobretot a les seves pròpies cartes, podem reconstruir en bona part les seves principals activitats com a anunciador de l’evangeli en diverses regions del Mediterrani nord-oriental. També és possible observar a través d’aquests escrits la seva profunda tasca de reflexió pastoral i teològica, que el converteixen en el primer gran pensador cristià”, apunta el document fet públic des de l’organització.
Tot i que les informacions sobre la darrera etapa de la vida de Sant Pau són, sorprenentment, molt escasses, els Fets dels Apòstols expliquen que Pau va ser detingut a Jerusalem i, després de diverses peripècies, va arribar com a presoner a Roma, on vivia en un règim de llibertat condicional tot esperant de ser judicat per l’emperador. El relat s’atura aquí i, aparentment, no hi ha més dades en tot el Nou Testament sobre el final de la vida de l’apòstol. La tradició posterior parla del seu martiri a Roma en temps de l’emperador Neró. “Per tant, aquest estat de coses fa que resulti atractiu observar aquesta etapa culminant i tan desconeguda de la biografia de Pau, per intentar esbrinar-ne alguna dada més”, afirma el biblista Agustí Borrell, professor de la FTC.
“L’acostament al tema ha estat multidisciplinar -afegeix el Dr. Borrell-. S’han tingut en compte no tan sols les dades bíbliques, sinó també les evidències arqueològiques, les fonts literàries dels primers segles -textos apòcrifs i patrístics, autors jueus i romans-, les informacions sobre el dret romà o la seva aplicació en el segle I”. Aquest plantejament ha donat una gran qualitat als treballs del Congrés, que s’ha enriquit notablement pels vius debats entre els investigadors que hi han participat.
Una de les qüestions implicades en aquesta recerca és la possibilitat que Sant Pau hagués arribat a Tarragona. Es tracta d’una antiga i venerable tradició, que en els darrers anys ha pres una nova embranzida. “És evident que aquesta era la seva voluntat: en la Carta als Romans, l’apòstol explica la seva ferma intenció de portar l’evangeli a Hispania, després de passar per Roma. Els seus plans es van veure trastocats quan va ser detingut a Jerusalem. Això va retardar, però no va impedir, la seva arribada a Roma. L’interrogant és què va succeir després. Una possibilitat que no s’ha de descartar és que fos enviat a l’exili, i que la seva destinació, potser triada per ell mateix, fos la ciutat romana de Tarraco. El testimoni més antic que es conserva sobre el final de la vida de Pau, la Primera carta de Climent als Corintis, escrita a finals del segle I, diu que Pau va ser exiliat, i també que va arribar “fins al límit d’Occident”, cosa que es pot interpretar com la realització efectiva del seu projectat viatge a Hispania”, apunta el document de les conclusions del Congrés.
Durant els cinc dies en què s’ha desenvolupat el Congrés s’han pogut analitzar, precisament, aquestes dades i avançar en el coneixement del context social, polític, jurídic i religiós en el qual es van desenvolupar els darrers anys de la vida de Pau. “Tant els qui pensen que Pau va arribar a Tarragona com els qui creuen que mai no hi va arribar admeten que per ara no és possible arribar a una conclusió clara i definitiva -asseguren a les conclusions-.
“La investigació continua oberta -afegeix el Dr. Agustí Borrell-. Tant si l’apòstol va ser físicament a les nostres terres com si no, el que és segur és que el seu testimoniatge i el seu ensenyament hi han arrelat des de temps antics, i continuen donant bons fruits”.
Aquest Congrés ha estat continuació del que es va celebrar l’any 2008, també a Tarragona, sobre Pau i Fructuós. El cristianisme antic a Tàrraco (segles I-VIII), amb gran èxit. Com en aquella ocasió, per poder indagar en totes aquestes qüestions el Congrés ha acollit historiadors especialitzats en l’imperi romà, el dret i les penes legals romanes, especialistes en literatura cristiana antiga del s. I, arqueologia i, evidentment, exegetes del màxim prestigi mundial. Ha estat un Congrés científic que ha tractat d’una qüestió difícil des del punt de vista històric, però de gran rellevància, ja que la figura de Pau, el final de la seva vida i el seu martiri interessen i van més enllà dels límits del cristianisme.
Font: INSAF
