Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques. Crònica dia 2 de setembre.

Congrés de les Associacions Bíbliques Ibèriques «El Projecte missioner de Pau en el context de la primera missió cristiana», Tarragona, 1-3 de setembre de 2015

Crònica del dimecres 2 de setembre Tolentino

El segon dia del congrés dedicat al projecte missioner de Pau ha començat amb la conferència pronunciada pel professor José Tolentino Mendonça (que també és un reconegut poeta portuguès), amb el títol següent: «O relato da experiência missionária nas cartas de Paulo». Ha ofert a l’auditori una presentació molt particular i alhora molt suggestiva sobre l’experiència paulina en la missió, tot fent gaudir als assistents d’una narració amb un caràcter marcadament literari de la seva ponència. Ha parlat dels motius que van poder dur Pau de Tars a embrancar-se a la missió, així com els suports que hagué de rebre per a poder-la dur a terme amb l’èxit amb què ho féu. S’ha centrat granment en la carta als Romans, que ha considerat com «espècie de manifest de les conviccions de l’apòstol dels pagans». El professor Tolentino ha posat de manifest que, segons el seu parer, Pau considerava vital la relació entre les comunitats jueves i aquelles formades per gentils, quelcom que va acabar esdevenint una veritable prioritat en l’imaginari de la missió paulina. Això ha portat el conferenciat a parlar d’una autèntica «xarxa eclesial», de tal manera que la teologia de l’apòstol no pot comprendre’s sense la combinació entre experiència, aplicació pràctica i procés. La teologia de Pau avança experimentalment, doncs, establint un diàleg amb les circumstàncies històriques que van succeint mentre la missió avança.

El professor Tolentino ha destacat la importància del viatge com a etapa fonamental de descobriment i de construcció de nosaltres mateixos i del món. Per a aquest fi ha tret a col·lació els exemples escripturístics de Moisès, Elies, Jonàs, Jesús de Natzaret, els apòstols de Jesús i Pau mateix. Tots ells es van descobrint en el trajecte (ara literal adés metafòric), en el trànsit d’una situació vital a una altra que els configura i els fa com són. El cas de Pau (protagonista de la conferència) és singular, ja que Tolentino l’ha batejat com un «rodamón d’època antiga», un pensador de matriu mixta (grega i jueva ensems) capaç de moure’s amb naturalitat i astúcia per les terres de l’Imperi romà. Ara bé, aquests desplaçaments de l’apòstol dels pagans no eren gratuïts, sinó que tenien un sentit molt nítid, això és, una intencionalitat eclesial.

Ja concloent la seva presentació particular, el professor Tolentino ha enumerat algunes de les contribucions que, al seu entendre, cal atribuir a sant Pau. En primer lloc la capacitat de Pau de pensar el món amb una configuració diferent, universal i inclusiva (cf. Ga 3,28), en una perspectiva de convivència social i integradora. En segon lloc la idea del baptisme com un senyal d’una nova identitat cristiana transformada i transformadora, un procés d’assimilació radical que duu els batejats a viure per Crist. Es tracta d’una «existència metamòrfica»: creure en Crist significa participar del dinamisme de vida que està velat i revelat en l’esdeveniment de la Seva resurrecció. Per tant, per a Pau un cristià és un «subjecte creient en construcció». En tercer lloc, Pau és el responsable de transformar la taula en un lloc integral, un espai d’obertura on les nostres identitats es reinventen a partir de la universalitat de l’encontre amb Jesús. Finalment, segons el parer de Tolentino, Pau de Tars és qui separà en el món antic la religió de l’esfera purament cultural.

En fi, el ponent ha finit la seva intervenció tot afirmant que Crist és aquell qui ens dóna accés a la intimitat del Pare. Immediatament després s’ha iniciat un debat vivaç sobre la conferència, amb un torn de preguntes i respostes que ha contribuït plenament a una major comprensió d’allò que s’acabava d’explicar.

En les sessions dels seminaris, que seguien el sistema del dia anterior, s’han llegit les següents comunicacions: en el seminari sobre Antic Testament hi han participat Koldo Esteban (ABE): «Algunos problemas de traducción en Gn 1–3. Aplicación de la propuesta lingüística textual de Alviero Niccacci»; i Núria Calduch Benages (ABCat, ABE): «La función de Sir 24,22 en el discurso de Doña Sabiduría». El tercer ponent d’aquest seminari, Juan Antonio Ruiz Rodrigo (ABE) no ha pogut assistir-hi.

El seminari sobre Nou Testament ha comptat amb les següents comunicacions: Armand Puig i Tàrrech (ABCat): «Història i teologia en els evangelis de la infància»; Gonzalo Fontana (ABE): «Los orígenes del cristianismo en Éfeso (a. 70-135)»; i Marcos Aceituno (ABCat): «L’Israel de les “promeses” en Sant Pau».

Finalment, en el seminari sobre Bíblia i Pastoral s’han llegit i debatut les següents comunicacions: Quique Fernández (ABCat) i José Ignacio Pedregosa (ABE): «Secretariados de Animación Bíblica de la Pastoral y figura pastoral del animador bíblico»; i Joaquim Malé i Ribera (ABCat): «Recordando al Señor: reflexiones sobre memoria y oralidad en los estudios recientes de Jesús de Nazaret». El tercer ponent, el portuguès José Augusto Ramos, no ha pogut assistir a l’acte.

El matí s’ha acabat amb el tradicional dinar de germanor i una visita guidada al Museu Bíblic per part del seu director, Andreu Muñoz.

AgustíLa tarda ha estat repleta d’activitats bíbliques. Ha començat amb la conferència d’Agustí Borrell i Viader (introduït molt amablement per Joan Ferrer i Costa) intitulada «El viatge a Hispània en el projecte missioner de Pau». El professor Borrell ha dividit la seva ponència en tres parts i una conclusió, oferint un ordre escrupolós en la narració que ha facilitat el seguiment a tots els assistents (atès que la conferència es feia havent dinat…). La veritat és que se l’ha de felicitar perquè ha estat molt amè i la seva contribució ha resultat ser molt interessant i suggestiva.

En la primera part ha exposat el possible rerefons veterotestamentari de l’anhel paulí (expressat en la carta als Romans, capítol 15,24.28) de viatjar a Hispània. Enfilant els anuncis d’Is 66,18-20 i centrant-se en l’aportació de diversos autors moderns (Aus 1979, Scott 1995, Das 2008, Dunn 2009), ha conclòs que «Pau no planifica els seus moviments per tal de complir les profecies, però quan observa allò que ha fet, constata que per mitjà de la seva activitat apostòlica el pla de Déu expressat en l’Escriptura es va realitzant».

En la segona part ha parlat de la perspectiva escatològica expressada per Pau en Rm 15. Segons Borrell, l’apòstol té la mirada posada en la fi dels temps, de tal manera que «sent la urgència de fer ressonar l’anunci de l’evangeli a tots els llocs possibles i d’apressar l’arribada dels temps definitius».

La tercera part de la conferència ha versat sobre la salvació dels jueus, qüestió que segons el professor Borrell és molt important, ja que hi ha un principi explícit en l’estratègia missionera de Pau, això és, anunciar l’evangeli a qui no el coneix (cf. Rm 15,20-21). La missió de Pau és universal, doncs, destinada molt especialment als pagans (d’aquí que no sigui gratuït parlar d’apòstol dels pagans), si bé sense perdre de vista el propi poble d’Israel, l’heretat del Senyor. Amb això en ment, el conferenciant ha plantejat la possibilitat del viatge de Pau a Hispània, tot remarcant que hi ha un gran desconeixement quant a la presència de jueus en aquella època a la península ibèrica. Borrell ha emfasitzat l’estratègia paulina de la gelosia (cf. Rm 11,13-14), de tal manera que els jueus se sentissin atrets per l’evangeli mitjançant l’anhel d’aproximar-se allò que ja estava compartit entre els pagans.

La conclusió que el professor Borrell ha exposat davant l’auditori és que «no hi ha un element únic i decisiu que expliqui la decisió de Pau d’evangelitzar Hispània». Pau, diu Borrell, «es mou per la convicció que la salvació de Déu està destinada a tota la humanitat, primer als jueus i després als pagans».

Amfiteatre

El jorn ha clos amb una excursió a la vil·la romana de Centcelles i posteriorment a l’amfiteatre romà de Tarragona, visites novament guiades —de forma magistral— pel Dr. Andreu Muñoz.

 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies . ACEPTAR

Aviso de cookies